Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

25 de maig de 2016
0 comentaris

La impostura del “banc expropiat” i les (no) estructures d’estat

He rebut avui un correu divulgat pel veterà patriota Enric Borràs que duu per títol, “Sobre el bonisme, l’estupidesa i l’humanisme ocupa” que reprodueixo -amb el seu permís- afegint-hi alguns comentaris de collita pròpia.

L’escrit fa referència al “banc expropiat” i a les activitats que s’hi feien a partir de la constatació directa realitzada per Borràs mateix, que és veí de Gràcia,  i em sembla molt més encertat que l’editorial de Vicent Partal a Vilaweb, on atribueix -també- a la “violència” de la política de retallades del Govern de la Generalitat les causes profundes dels aldarulls d’ahir profusament magnificats pel diari que dirigeix.

 Enric Borràs diu:

“L’espanyol funcional del Trias, ha justificat —en declaracions a la TVE3— l’espoli de la bossa del comú per a pagar el lloguer del local del «banc expropiat» perquè els «veïns no protestaven» i perquè els ocupants antisistema però beneficiaris de la subvenció pública feien feines «humanitàries».

Caminar sense objectiu prefixat em va dur el passat agost del 2015 al davant del núm. 181 de la Travessera de Gràcia, just al davant del dit local ocupat (vegeu fotografia amb el títol «entrada»): semblava un casal de barri que hagués gaudit de temps millors. Aleshores vaig tombar per Mare de Déu dels Desemparats amunt per a sortir a la Plaça de la Revolució i em vaig adonar que els grans finestrals del «banc expropiat» en aquest carrer eren coberts interiorment per fulls de paper per a evitar la visió de l’interior del local i, entre aquells fulls i els vidres, hi havia entaforats diversos cartells propagandístics de cara als vianants.

Un primer aparador ja em molestà força atès només hi havia texts en espanyol, si no m’erro era una campanya mexicana en contra de l’assassinat impune de tantes dones, però sense cap explicació «humanitària» en la nostra llengua (vegeu fotografia «nomesenespanyol»).

El segon vidre propagandista consistia en uns pòsters a tot color i amb peus explicatius només en espanyol on s’hi veia en gran part dones d’aparença musulmana cobertes amb vestits foscos i tapades d’allò més (vegeu fotografia «donessotmeses»), unes imatges força «feministes»…

Però on la molèstia inicial ja derivà en enuig colossal fou en veure el «motiu» del tercer aparador propagandístic (era el darrer vidre, vegeu fotografia «paisatgegrotesc»): la culminació  del desori i de la ignomínia envers el ciutadà observador: una representació, això sí, envoltada de cares de dones més o menys joves, d’un dels majors terroristes gihadistes de la història: l’Arafat, amb un text «explicatiu» només en espanyol al peu d’exaltació i glorificació del degenerat en qüestió: el tal monstre es distingí, com hom sap —i suposo també ho sap Trias— pel seu destacat «humanitarisme» (vegeu fotografia «gloriaaarafat»): per cert, a la dreta de l’Arafat, en un altre muntatge i dins del que podria semblar un pedaç en creu, hi ha un text en àrab i un altre en hebreu (amb la corresponent traducció al peu només en espanyol) que són d’allò més aclaridors i, alhora, esperpèntics: en àrab diu «No a l’ocupació» (amb perdó dels desocupats, laboral? o de locals i d’habitatges privats?); i en hebreu afirma «No hi ha santedat en una ciutat ocupada»… tal vegada es referís al «diabòlic» fet de la trisecular ocupació espanyola de la Capital de Catalunya, oi?

A la fi, avui he comprès com ens hem guanyat a pols haver de mantenir a la Colau i al Garganté.”

Personalment només vull afegir-hi que el cas “banc expropiat” és un capítol més de la sèrie d’impostures que promouen els autodenominats “moviments socials” anticapitalistes, com “Can Vies“, un altre espai “okupat” pagat amb fons municipals que deixen en evidència la feblesa dels partits que afirmen voler crear “estructures d’estat”. La primera obligació dels governants que volen la independència és garantir la seguretat pública front a totes les coaccions, inclosa el xantatge del vandalisme “antisistema”, per fer creïble la seva capacitat de bastir una Catalunya en llibertat, no una versió bis de l’hegemonia dels “faiets” d’ara farà vuitanta anys.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!