Ahir al vespre vaig assitir a cal Cadernal a Salomó, a l’actuació del conjunt de músics torrencs autodenominats simplement “Tres“. Aqueixa és la seva presentació:
“TRES neix l’any 2000 en format de duet acústic, a dues veus, baix i guitarra i el formen Jordi Suñé i David Morlà. Des de llavors ha realitzat desenes d’actuacions al llarg de tot el país. Després d’una llarga parada, tornen amb un disc sota el braç, “La sal de la mar”, amb força i amb ganes d’explicar aquestes noves cançons per tota la geografia. TRES barreja cançó d’autor amb sons elèctrics de banda de rock i es presenten en format duet i amb banda.”
“La sal de la mar” és el seu primer treball discogràfic. Personalment, m’agraden les seves lletres i com les canten, amb un aire encisador que emociona, especialment aqueixa cançó que duu per títol “Petit tros de món”:
Ulleres per veure-hi de prop
diari en ma i un bastó.
Campanes d’una església que
cada dia sonen més fort.
Les parets guarden els records
d’aquest petit tros de món.
Privats de llengua i de costums
anant endavant amb suor i esforç.
No resignats a l’odi ni a l’ofec
de tants anys de foscors.
Les parets guarden els records
d’aquest petit tros de món.
Cantem als avis i àvies que van lluitar
i també per tots aquells que pel camí ens van deixar.
Als vells poetes que un dia van somiar
que aquells versos que escrivien ens farien caminar.
Passats els anys res ha canviat
venuts per un pervers engany.
Prenem amb fermesa el relleu,
cantem ben fort que és ara o mai.
Les parets guarden els records
d’aquest petit tros de món.
És el moment definitiu
per fer el darrer pas segur i ferm.
Pren la guitarra, alça la veu. per sempre aquest hivern.
Les parets parlen dels records
d’aquest petit tros de món.
Mai més
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!