Ha passat desapercebuda, enmig de les múltiples tempestes desfermades pel règim islamista del president Erdogan contra el poble kurd, l’oposició democràtica i la connivència amb l’ISIS, que la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans coneguda el proppassat 26 d’abril no ha generat cap titular informatiu al nostre país.
El pronunciament del TEDH és important jurídicament, però amb poca incidència pràctica pel que fa a la seva aplicació per part d’un estat aparentment laic però islamista de fet com és la Turquia comandada per Erdogan. El fet significatiu és la condemna per no respectar la llibertat religiosa i menar polítiques discriminatòries contra la pràctica de la fe aleví, (una mena de sincretisme religiós derivat del xiisme empeltat de creences animistes ancestrals), que és seguit per aproximadament el vint per cent de la ciutadania turca i que no té cap estatus oficialment reconegut.
Els alevís, poc cohesionats com a comunitat, són víctimes de la política assimilacionista en pro de l’islam sunnita que des poder s’exerceix coactivament per tal fer desaparèixer les minories ètniques, nacionals i religioses que habiten el territori de l’actual Turquia. L’any 1995 una manifestació aleví va ser brutalment reprimida per la policia amb un balanç de vint-i-dos morts, des d’aleshores la seva presència en totes les protestes democràtiques és notòria. Des de l’exili europeu, els gairebé dos milions d’alevís que viuen a la UE, especialment a França, intenten sobreviure a l’integrisme islamo-otomà, essent aqueixa sentència de TEDH una fita rellevant per a la lluita en defensa de la seva identitat cultural i religiosa.
Post Scriptum, 26 de juliol del 2016.
Beatriz Yubero, redactora del digital Esglobal.org publica avui aqueix documentat article sobre la situació de la minoria aleví a Turquia abans i després del cop d’estat instrumentalitzat per Erdogan per culminar el seu projecte totalitari.
Post Scriptum, 2 de juliol del 2018.
Avui, Kurdiscat publica un article dedicat als “25 anys de la matança de Sivas“, un atemptat islamista contra la comunitat aleví encobert per les autoritats turques de l’època i les actuals:
“La massacre de Sivas va produir-se amb l’incendi d’un hotel el 2 de juliol de 1993, on van morir cremades 36 persones (musulmans alevis, intel·lectuals esquerrans no alevis i un antropòleg holandès) que assistien a una conferència cultural, per obra de fanàtics islamistes sunnites locals.
Assistia a la conferència un intel·lectual esquerrà i ateu tàtar de Crimea, Aziz Nesin, molt odiat entre els fonamentalistes, ja que va ser ell qui va dir que anava a publicar a Turquia la polèmica novel·la de Salman Rushdie ‘Els versos satànics’. Els islamistes van marxar sobre l’hotel, on s’hi desenvolupava la conferència i van calar foc a l’edifici.
El Govern turc va considerar aquest atac com una baralla, tot i que tenia com a objectiu al grup alevi i fou un clar atac religiós i crim d’odi. L’assalt va durar 8 hores, sense una sola intervenció de la policia ni dels militars. Moltes de les víctimes del foc eren artistes i músics alevi com ara el músic Hasret Gültekin, un dels intèrprets contemporani més importants i influents. Els alevis i la majoria dels intel·lectuals a Turquia han denunciat que l’incident va ser promogut pel govern local, mitjançant pamflets i propaganda publicats i difosos dies abans de l’incident. Encara avui el govern islamista turc es nega a reconèixer la matança com a motivada per raons religioses.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!