El crit de guerra “No passaran !”, que expressa la determinació de defensar una posició contra l’enemic i que ha estat popularitzat en diverses llengües al llarg del segle XX, és d’origen català, “No passareu”. Un fet que és poc conegut ja que fins i tot l’entrada d’aqueix eslògan en llengua catalana a la wikipèdia n’atribueix l’autoria al general francès Robert Nivelle, defensor de Verdun. Al lloc “Verdun ! On ne passe pas !” de la wikipèdia francesa se’n dóna un altra lletra i autoria.
La veritat històrica és ben bé una altra. Durant el viatge d’una colla d’intel·lectuals catalans a Perpinyà el febrer del 1916, per donar suport als nord-catalans i als voluntaris del Principat que combatien amb França contra Alemanya, Apel·les Mestres llegí per primer cop en el sopar ofert per les autoritats la nit del 17 de febrer la primera part del seu poema Cançó dels Invadits.
Posteriorment, fou musicada pel mestre Casademont i, en versió francesa, per Henri Carcassone, “popularitzada en el banquet de l’hotel del Quai d’Orsay a l’honor dels voluntaris catalans pel Nadal del 1917, és a l’origen del lema que corria per França: “Ils ne passeron pas !” (Eugeni Cortade, “Catalunya i la gran guerra”, Rafael Dalmau Editor, 1969, pàgina 52).
No passareu ! I, si passeu,
serà damunt d’un clap de cendre;
les nostres vides les prendreu,
nostre esperit no l’heu de prendre.
Més no serà ! Per més que feu,
no passareu !
No passareu ! I, si passeu,
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
Més no serà ! Per més que feu,
no passareu !
No passareu ! I, si passeu,
decidirà un cop més la història
entre’l saió que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria
Més no serà ! Per més que feu,
no passareu.
A sang i foc avançareu
de fortalesa en fortalesa,
però què hi fa, si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa !
Per’xo cantem: Per més que feu,
no passareu !
Se’n conserva una gravació de l’època, posteriorment Xavier Ribalta, Ovidi Montllor i Núria Feliu, entre d’altres cantants nostrats, han versionat musicalment aqueix poema amb el títol “No passareu !”.
Post Scriptum, 2 de novembre del 2018.
En l’escrit d’acusació contra Jordi Cuixart la fiscalia espanyola inclou com a element de càrrec que el president d’Òmnium, en la mobilització davant el registre de la seu del Departament d’Economia, va emprar la frase “No passaran !”, atribuint-li ressonàncies de la guerra civil espanyola.
No crec que ens convingui als independentistes seguir aqueixa dialèctica guerracivilista perquè ens situa en un imaginari de derrota que només beneficia als continuadors del franquisme. L’esperit de resistència és retornar al No passareu ! originari i donar-li un sentit de victòria de la causa de la llibertat front a l’integrisme espanyol contemporani.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!