Ahir es va oficialitzar l’acord de govern a l’Ajuntament de Tarragona entre PSC, PP i l’únic conseller d’Unió Democràtica de Catalunya, és el pacte de les forces addictes a l’ordre estatal i autonòmic establert en el qual la ciutat de Tarragona té un paper de capital de província espanyola, no pas de capital del territori català que va des del Penedès a l’Ebre. Amb aqueix pas, Tarragona s’afegeix a Lleida, en contrast amb Girona i Barcelona, (governades per formacions independentistes o d’esquerres), esdevenint les dugues capitals de la Catalunya nova baluards espanyolistes.
El Camp de Tarragona és una àrea metropolitana de gran potencialitat, però sense projectes autocentrats ni articulats amb el conjunt del país, amb una capital que no exerceix com a tal i amb unes elits polítiques i econòmiques que assumeixen una actitud provinciana en clau espanyola. Projectes com els Jocs Mediterranis 2017 són efímers i d’altres són malaurats, com el BCN World que donen arguments als espanyolistes que bramen contra “Barcelunya” mentre es fan còmplices de l’espoli econòmic que la dominació estatal imposa sobre Catalunya. La URV és un motor de desenvolupament reeixit i amb grans expectatives i justament és l’objectiu a abatre d’un PP que malda només per llevar-li el nom d’Antoni Rovira i Virgili.
A la ciutat de Tarragona l’independentisme cívic s’esforça per assolir l’hegemonia social i cultural encara en mans dels partits que contraposen el particularisme tarragoní a la catalanitat, (el sorgiment de la plataforma Mou-te per Tarragona fou un gest estèril a la fi). La realitat és que després del pacte d’ahir el nacionalisme només compta amb vuit consellers sobre vint-i-set (dos de CDC, dos de la CUP i quatre d’ERC). La jugada de defenestrar la candidata de CIU Victòria Forns a tres mesos de les eleccions fou un mal pas per la coalició nacionalista que passà de set a tres regidors i deixà en evidència les conseqüències nefastes de la política de clans (no exclusiva del pujolisme).
El pacte de govern municipal és més defensiu que pro-positiu, tan s’hi si es mira des d’una perspectiva estrictament local com si s’analitza en clau nacional catalana, ja que ancora la ciutat en un reducte al marge de l’evolució del conjunt del país cap a noves de fer política, nous projectes i renovats actors. Aqueixa constatació suposa un repte pels sectors més actius socialment per bastir en vistes a unes noves eleccions municipals una alternativa integradora que, si vol ésser guanyadora, ha de superar l’actual representació independentista al consistori tarragoní i projectar-se sobre el conjunt del Camp de Tarragona.
Post Scriptum, 8 de febrer del 2016.
Josep-Lluís Carod-Rovira descriu lúcidament el rerefons del nou pacte de govern a Tarragona en aqueix article titulat “Tarragona m’esborrona” publicar a Nació Digital el proppassat 4 de febrer.
Post Scriptum, 30 de gener del 2017.
Un any després, UDC ha desaparegut com a partit restant, doncs, el PP com a únic aliat del PSC al govern municipal. La qüestió pendent és la configuració d’una alternativa democràtica i nacionalista més àmplia que l’acord d’esquerres excloent el PDCat que propugnen ERC i CUP. ICV serà absorbida pel conglomerat dels Comuns i pot ser l’arbitre en un futur immediat entre espanyolistes i independentistes.
Post Scriptum, 29 de setembre del 2017.
L’alcalde de Tarragona, Josep Félix Ballesteros, seguint les consignes del PSC adopta una postura aparentment equidistant entre la repressió directa exercida pel govern del PP i les forces polítiques i socials que donen suport al referèndum del 1 d’octubre vinent. El periodista tarragoní Ricard Lahoz l’ha retratat encertadament en aqueix article aparegut el proppassat 23 a la revista Fet a Tarragona i titulat: “La Tecla més sobirana i l’alcalde més callat”.
Post Scriptum, 28 d’octubre del 2017.
L’alcalde Ballesteros segueix la línia marcada per Iceta i dóna suport a l’aplicació de l’article 155 CE contra Catalunya i, a més, nega la condició de presos polítics a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
Aqueix vespre hi ha hagut una concetració d’uns quatre mil espanyolistes a la plaça de la Font convocats pel PSC, Ciudadanos i PP, clamant contra la independència confirmat així que la ciutat s’ha convertit en la plaça forta on es concentra l’espanyolisme del Camp de Tarragona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!