L’any 2002 les Éditions Mille et une nuits publicaven un llibre col·lectiu d’un grup d’ensenyants coordinats per Georges Bensoussan titulat “Les territoires perdus de la République: antisémitisme, racisme et sexisme en milieu scolaire” on alertaven de la degradació de l’escola pública i la pèrdua de valors republicans enmig de la indiferència de la classe política dirigent.
Catorze anys més tard la societat francesa pateix els danys multidimensionals del gihadisme que emergeix com una força destructiva, afavorida per l’abandó no solament de l’escola pública sinó de barris sencers (les banlieus) per part de les autoritats com denunciava el periodista Mohamed Sifauoi, a la cadena televisiva BFMtv. Recomano la lectura de l’entrevista a Georges Bensussan al digital Marianne.net del 26 de gener de l’any passat titulada “Où en sont les “territoires perdus de la République” en 2015 ?”.
Traslladant aqueix diagnòstic a la societat catalana actual, hom pot percebre molts punts en comú amb les causes que són a l’origen de la realitat francesa d’avui tant pel que fa a l’escola com a l’aparició de guetos on els principis que cohesionen la vida social i política no són pas vigents. Certament, ni Catalunya és encara una república, ni el nivell on ha arribat la degradació de la vida educativa és comparable, ni l’islamisme i el racisme antijueu han assolit les proporcions que han adquirit a França. Però hi podem arribar si el procés independentista en curs no s’encamina a un model de societat basat en els valors de les llibertats republicanes.
Manuel Valls és un referent ineludible a l’hora de teoritzar i aplicar polítiques de seguretat a l’espai públic basats en les llibertat republicanes, que inclouen la seguretat dels ciutadans com un dret essencial, impedint la formació de zones d’impunitat al marge del sistema de valors que fonamenta la convivència social. A Catalunya no existeixen estudis actualitzats que mesurin la potencial formació de barris que puguin arribar a tenir les característiques de les banlieus franceses i tampoc tenim -per ara- governants de la talla del primer ministre francès capaços de gestionar conflictes d’ordre públic de la magnitud que ha d’afrontar el nostre compatriota.
A Catalunya, de moment, no han aflorat “territoris perduts” però sí que hi ha “llocs perduts” on no s’apliquen les normes que regeixen la convivència social: el cas de Can Vies i altres edificis “okupats” o “alliberats” en són exemples. Quan les autoritats municipals o de la Generalitat han intentat regularitzar o tancar aqueixes zones d’impunitat s’han trobat amb una violenta reacció dels “okupes”, i una activa complicitat en favor dels autors d’actes de vandalisme en nom de la “no criminalització dels moviments socials” per part de tot l’espectre polític del nostrat progressisme banal.
El govern d’Ada Colau ha desistit de personar-se en processos judicials per aqueixos fets i el mateix ha fet el nou Govern de la Generalitat cedint a la pressió de la CUP. L’anterior govern també havia fet un mal paper arran de l’assetjament al Parlament de Catalunya perpetrat pels “indignats” el 15 de juny del 2011 i el mateix s’ha de dir de l’alcalde Trias respecte el desallotjament de Can Vies.
Aqueixos precedents demostren que és factible crear zones d’impunitat al si de la societat catalana que poden ser aprofitats per col·lectius espanyolistes en cas que s’agreugi el conflicte amb l’ordre estatal, o per grups islamistes si fan un salt qualitatiu al nostre país. La cobertura mediàtica i política en pro dels okupes de Can Vies i en altres casos de violència urbana que acompanyen vagues sindicals o universitàries és un pèssim punt de referència per a moviments que vulguin emprar la violència com a eina per imposar els seus objectius.
La política de seguretat en defensa dels valors republicans que ha de tenir l’Estat català s’ha d’aplicar ja des d’ara i comença per donar suport als Mossos d’Esquadra no pas als okupes, ni menys encara a grups totalitaris. Catalunya ha de ser una república democràtica, no pas el parc temàtic dels anticapitalistes nostrats i encara menys, una província del Califat islàmic.
Post Scriptum, 29 d’abril del 2016.
L’alcaldessa de Barcelona ha afirmat avui durant el consell plenari de l’Ajuntament que vol presrvar Can Vies tot contradint una proposta en sentit contrari majoritària a la comissió informativa d’urbanisme. La impostura continua i es premiada pel progressisme banal i l’anticapitalisme autòcton, amb la inhibició d’ERC.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!