Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

28 de desembre de 2015
2 comentaris

France 2015: un estat desestabilitzat, el gihadisme emergent i l’excepció corsa

Enguany, el balanç anual de la República francesa és escruixidor per la virulència amb la que emergeix el gihadisme autòcton nodrit de joves d’origen musulmà i de conversos que convergeixen en la forma més brutal d’odi -i d’autooodi- envers la societat que els envolta sense que els especialistes hagin trobat encara la manera de desactivar les derives sectàries lligades a l’islam.

Dels assassinats del Charlie Hebdo als atemptats del proppassat 13 de novembre ha passat un any sense respostes polítiques i de seguretat a la guerra desfermada pel gihadisme contra l’Estat francès que la classe política ha permès que s’anés covant indiferent als tocs d’atenció que alertaven de les conseqüències de l’abandó social i ètic dels valors republicans. El diputat del PSF Malek Boutih ja ho venia advertint des de feia temps i només el cap de govern Manuel Valls li ha fet cas de manera decidida.

Segons Gilles Kepel és al mateix hexàgon que es fabriquen els gihadistes que ataquen França en una guerra que el general Desportes afirma serà llarga i de l’abast de la qual la ciutadania no se’n ha fet pas el càrrec tot i ser-ne víctima potencial.

Les elits mediàtiques i el lobbisme político-empresarial han abraçat els poders fàctics dels països àrabs, han permès la seva penetració en el trellat econòmic hexagonal, han tolerat la predicació de l’islamisme, la culpabilització d’Occident i la victimització del palestinisme. La demonització d’Israel està comportant l’emigració massiva dels jueus francesos cap a Canadà i, sobretot, cap a l’estat hebreu, alhora que s’ha anat congriant una franja de població inadaptada als valors comuns adoptant-ne uns de contraris fornits per l’islamisme i un cert esquerranisme foll que li fa el joc en la seva dèria contra les societats obertes.

Enmig d’aqueixa crisi política generada per l’emergència de l’islamisme ha aflorat la reacció social d’autoprotecció consistent en l’augment del suport electoral al Front National que s’ofereix com a relleu d’una classe política elitista que actua desconnectada de les demandes populars. Alguns presidents regionals electes a les darreres eleccions (Bertrand, Estrosi, Pécresse, tots dels Républicans) han formulat propòsits d’autocrítica i han aconseguit derrotar als candidats del FN en nom de la majoria de centre-esquerra forjada a última hora. Del costat del PSF i les altres formacions d’esquerres (anticapitalistes, tardocomunistes) la desorientació és la regla general, sense reflexió crítica, només obcecacions dogmàtiques i estèrils (antiliberalisme, antieuropeisme, antiamericanisme, antisionisme) .

Només Còrsega presenta un signe d’esperança pels seus ciutadans alhora que desperta la follia entre els partits d’ordre estatal en veure la renaixença d’una nació prohibida que pot lligar caps a mig termini amb les altres causes nacionals pendents de resoldre a la UE, (Escòcia, Catalunya i Flandes). El flamant president del consell regional cors, Gilles Simeoni, haurà d’enfocar la problemàtica islamista i les reaccions que provoca a l’illa d’una manera diferent a la que és tradicional entre els partits francesos, com s’ha vist el passat cap de setmana després que a la nit de Nadal uns joves musulmans d’un barri perifèric d’Ajacciu apedreguessin i ferissin els bombers i els policies que apagaven els contenidors de brossa que havien incendiat.

Post Scriptum, 4 de gener del 2016.

Els incidents iniciats la nit de Nadal han tingut continuïtat durant uns quants dies i han estat aprofitats pels partits francesos per acusar de racistes els nacionalistes corsos (obviant que la crema de cotxes als carrers de les banlieu franceses són gairebé una tradició assumida resignadament per  les autoritats). La resposta dels electes nacionalistes, dels partits corsos han estat unànimes a denunciar tota instrumentalització dels fets per part de l’extrema dreta francesa.

Destaco aqueix comunicat enviat des de la presó pel militant cors Niculaiu Battini el proppassat 27 de desembre i publicat al facebook de l’associació Catalunya-Corsica:

Tous les patriotes corses doivent se ranger derrière la coalition Pè a Corsica qui a dénoncé les dérives racistes de ces derniers jours à travers la voix de G.Simeoni et J-G Talamoni.

Les groupuscules racistes qui tentent de détourner la lutte d’émancipation du peuple corse au profit d’une logique d’affrontements communautaires sont nos ennemis au même titre que le colonialisme français. En voici un bel exemple ci-dessous.

Ces gens- là font honte à 40 ans de sacrifices et à tous ceux qui payent encore aujourd’hui le prix fort pour avoir défendu la Liberté et les droits historiques de la Nation corse. Liaisons avec des groupes fascistes français tels que Fdesouche ou Les identitaires, discours et slogans de l’extrême-droite européenne, récupération et détournement de la symbolique indépendantiste, faux communiqué xénophobe attribué au FLNC.

Ces gens-là, VNC ( Vigilance Nationale Corse ) en tête, sont les ennemis de notre lutte libératrice et ne font que saboter le processus d’émancipation validé le 13 décembre dernier par les urnes.

Nous valons mieux qu’une bande de rageux qui appelle au lynchage la bave aux lèvres. Nous sommes les héritiers de Pasquale Paoli et de son idéal national et humaniste, pas les copies locales de Maurras, Le Pen et consorts.

Des heures sombres s’annoncent. Seule persiste la lumière d’un nationalisme corse éclairé qui siège désormais sur les bancs de l’Assemblée de Corse.”

Post Scriptum, 20 de juny del 2017.

De les interpretacions llegides sobre la victòria del nacionalisme cors a les eleccions legislatives de diumenge passat aqueixa reflexió de Jérôme Fourquet, publicada ahir per Le Figaro, em sembla de les lúcides: Le nationalisme corse est une forme de dégagisme”.

Post Scriptum, 24 de juny el 2021.

Sis anys després, el resultats de la primera volta de les eleccions regionals i departamentals han tingut un abstenció rècord, han mostrat fins a quin punt l’esquerra és en descomposició i, significativament, com aqueixos fenomens no es donen a Còrsega, com assenyala l’assgista cors Paul-François Paoli avui a Causeur: Pourquoi la Corse ne s’est pas abstenue?

Post Scriptum, 18 de març del 2022.

L’agressió al pres Yvan Colonna ha fet esclatar les tensions a Còrsega contra el poder francès fins al punt que el govern de París ha declarat oficialment estar diposat a atorgar l’autonomia a l’illa. Aqueix anunci en pllena campanya presidencial situa la qüestió del futur de la identitat francesa i la unitat de l’estat al centre del debat, com reflecteix aqueix article d’Aziliz Le Corre ahir a Le Figaro: “Derrière la question de l’autonomie corse se pose celle du devenir de la nation française», segons el qual el 42% dels francesos estarien d’acord amb que Còrsega fos un estat independent.

    1. Gràcies Miquel pel teu comentari. Escric a raig, més aviat un rajolí cada vespre per esbargir-me de les maltempsades quotidianes. Certament, sovint els apuntament queden curt atesa la problemàtica que goso encarar, però ho miro de subsanar ressaltant algunes paraules clau que enllacen amb apunts anteriors relacionats amb la temàtica del dia.
      Per escampar la boira baixa de la política autòctona m’enfilo per a observar l’evolució de França o Israel, estats dels quals tenim com a independentistes moltes lliçons per aprendre – en positiu i en negatiu-.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!