Els resultats de les eleccions espanyoles del proppassat 20-D a Galícia han passat desapercebuts als ulls dels analistes polítics catalans, però tenen notable transcendència pel nacionalisme gallec i poden tenir una relativa influència en la recomposició de forces que s’albira a Catalunya.
El primer fet significatiu és que la coalició denominada En Marea formada entre Podemos, Anova i IU ha esdevingut la segona força en nombre de vots (408.370) per davant del PSOE tot i que empaten en nombre de diputats. En Marea n’ha obtingut sis, i dos senadors, situant-se com a alternativa a l’hegemonia del PP i esdevenint el referent únic del galleguisme en perdre el BNG els dos diputats que tenia. El llarg declivi del Bloque, que ara es presentava amb una nova marca (Nós-Candidatura Galega) però amb els mateixos plantejaments de sempre, l’ha portat a la condició extraparlamentària tot i haver mantingut la fidelitat de 70.464 votants.
En Marea aspira a tenir grup parlamentari propi al Congreso de los Diputados, (com En Comú Podem) i convertir-se, amb la legitimitat nacionalista que aporta la personalitat de Xose Manuel Beiras, en un suport fonamental a l’operació regeneradora del progressisme espanyol que representa Podemos.
En segon lloc, des de la perspectiva catalana, l’èxit de la fórmula d’En Marea pot importar-se al nostre país si s’hi afegeix la CUP, segons com vagi l’assemblea del 27 en la que han de decidir si accepten el pacte que els proposa Junts pel Sí. Un factor rellevant pot ser la projecció que pugui assolir la diputada per Pontevedra Alexandra Fernández Gómez, militant del Frente Popular Galego (un col·lectiu comunista i independentista escindit del BNG l’any 1987), integrat en Anova, i amb un discurs molt semblant al de la CUP.
En tercer lloc, aqueixos canvis deixen en una posició afeblida a Compromiso por Galicia, un partit format l’any 2012 a partir de militants escindits del Bloque amb el propòsit de bastir una alternativa galleguista, democràtica i republicana, allunyada del dogmatisme i el populisme esquerranista que personifiquen el BNG i En Marea respectivament. Compromiso no és present al Parlament gallec, i va obtenir una minsa proporció d’electes als ajuntaments al maig passat. Té un equip dirigent qualificat i un bon discurs polític, però unes condicions aparentment molt adverses, que poden canviar si capten electorat decebut del PSOE i fins i tot dels sectors galleguistes i liberals PP, com ja va intentar fer-ho el BNG en el seu millor moment (les eleccions autonòmiques del 1997), quan encapçalats per Beiras van arribar a obtenir 18 diputats.
Post Scriptum, 18 de gener del 2016.
L’historiador Justo Beramendi afirma, encertadament, en una entrevista publicada avui a l’edició gallega del diari madrileny ABC “En Marea es un mal camino para la supervivencia del nacionalismo”.
Post Scriptum, 8 de febrer del 2016.
Compromiso por Galicia ha de resoldre la disjuntiva entre integrar-se a les Mareas o fer camí en solitari, així ho creu el militant Francesco Traficante Peláez en un article publicat el proppassat 29 de gener a Galicia Confidencial titulat “Fin a etapa-prólogo e início do caminho definitivo”.
Post Scriptum, 5 de juliol del 2016.
Reprodueixo l’article, breu però contundent, de Xoán Pérez-Lema, “Intelixencia e sentido de País“, publicat al Correo Gallego abans d’ahir analitzant el retrocés a les urnes tant del BNG com de les Mareas, abonant el terreny per a la renaixença galega amb una nova formació política que pot ésser Compromiso x Galicia:
MALIA QUE NON SEXAN moi comparábeis os procesos electorais estatais do 26 de xuño e do 20-D coas autonómicas do vindeiro outono, os 68.000 votos perdidos por En Marea e os máis de 20.000 que perdeu o BNG constitúen o pau de palleiro para soerguer a alternativa plural ao PP para gobernar a Xunta. Ou, dito doutro xeito, sen recuperar estes case 90.000 votos é difícil que Núñez Feijóo non acade maioría abonda para gobernar.
En Marea sufriu un desgaste non usual nun ciclo tan curto. Parte do voto galeguista retraeuse diante do claro predominio do vector español durante a campaña, reforzando o efecto dos fracasos en formar grupo parlamentario e amosar a utilidade para Galicia da súa representación en Madrid. Tamén pagaron a falla de participación das distintas Mareas municipalistas e máis a ausencia de primarias, ao evidenciarse que moita xente non só quere o cambio, senón participar na súa construción.
Para máis, a mera comparanza dos resultados de Compostela e A Coruña cos de Vigo (onde En Marea mantén un 30.3%), sinala que o desgaste pola percepción cidadá da xestión dos gobernos locais (non necesariamente polos resultados obxectivos da xestión) multiplica estes efectos aló onde forzas municipalistas que apoian En Marea gobernan.
Pola súa banda, o BNG sufriu o síndrome do voto inútil, malia a incapacidade de En Marea para captar estes 20.000 votos, que van todos á abstención, canda os perdidos polos mareantes. E nin uns nin outros amosaron autocrítica en doses abondas, aínda que, polo menos, non ofreceran o tristeiro espectáculo de Podemos, que encaixou o seu relativo fracaso apelando a paveras teorías da conspiración que falan de pucheirazo, insultando á intelixencia dos votantes do PP ou ameazando con purgas aos disidentes.
Así é todo, hai tempo para reaxir cara ás autonómica, se se aplica a intelixencia e o sentido de País. Intelixencia para integrar con xenerosidade o mellor coñecemento e os galeguismos e municipalismos todos, canda o progresismo estatal se asume a plena independencia do suxeito político galego e da súa axenda. E sentido de País para ofrecer unha alternativa plural e un programa de goberno de mínimo comùn denominador, comprensíbel, transformador e realista.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!