El president electe d’Argentina, Mauricio Macri, ha batut el candidat peronista a les darreres eleccions presidencials i obre un nou cicle polític -que pot ser històric- pel país sudamericà que antany fou la quarta economia mundial i terra promesa de bona part de l’emigració catalana. El règim populista i antisionista dels dotze darrers anys de kichnerisme, amb l’assassinat del fiscal Alberto Nisman com a punt culminant de la infame connivència amb el règim iranià (principal sospitós dels atemptats antijueus a Buenos Aires l’any 1994), sembla que arriba a la seva fi.
Argentina fou receptora d’una nombrosa emigració jueva i catalana a començaments del segle XX, però fou alhora el país llatinoamericà amb més simpatitzants del nazisme, amb el peronisme fou l’aliat del franquisme, i acabà enfonsant-se en la ignomínia de la dictadura militar entre el 1976 i 1982. El primer “desaparegut” era d’origen català, (de cognom Pujals) i la proporció de jueus entre els trenta mil morts d’aqueixa etapa negra és altíssima. La catalanitat resistent i el sionisme emergent foren fenòmens paral·lels amb resultats divergents, ara Macri cerca l’aliança amb Israel per fer renéixer Argentina, Benyamin Netanyahu ha estat dels primers dignataris mundials a felicitar-lo no pas casualment. Potser una porta s’obre també per Catalunya.
Post Scriptum, 14 d’agost del 2018.
Avui Jerusalem Post confirma el canvi d’actitud d’Argentina envers Israel d’ençà que Macri n’és el president, ara responsabilitzant Hamas de la violència a Gaza.
Post Scriptum, 26 de novembre del 2018.
Diumenge passat hi va haver greus enfrontaments entre seguidors de l’Atlanta i l’All Boys quan els segons van insultar els primers amb càntics antijueus atès l’origen d’aqueix club de futbol fundat fa un segle per emigrants jueus.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!