Joan B. Culla va publicar fa uns quants dies (El País, 20 de novembre del 2015) un punyent article que duia per títol “Los nazis de Alá“, en el qual descrivia el totalitarisme islamista (del qual el gihadisme n’és l’expressió més sagnant) i l’equiparava al nazisme dels anys quaranta del segle passat com a amenaça existencial per a les societats obertes europees d’avui.
Els atacs gihadistes perpetrats a París el proppassat 13 de novembre, malgrat el seu impacte mediàtic, no alteraran la incapacitat reiteradament demostrada per part de les elits polítiques europees, especialment les que s’autoidentifiquem com d’esquerres, per identificar les causes d’aqueix totalitarisme sorgit de les mateixes societats occidentals que adopta conductes sectàries i autodestructives derivades de l’islamisme al qual s’adhereixen joves d’origen musulmà i conversos gairebé per igual.
La necessitat d’una defensa activa de les societats obertes i les formes de vida en llibertat front als totalitarismes és una prioritat absoluta per poder vèncer-los, i la buidor de propostes en aqueixa direcció després de cada atemptat gihadista només fa que facilitar l’ascens electoral de formacions populistes com el Front National a França (diumenge vinent tindrem ocasió de comprovar-ho a les eleccions regionals).
Justament França és un laboratori on podem observar fenòmens que probablement s’estendran a la resta d’Europa: per exemple l’eclosió de les velles teories de la conspiració sobre l’autoria última dels atacs menats pel Califat Islàmic (com avui analitza exhaustivament Le Figaro) orientades a desviar contra Israel i els jueus l’angoixa social creada pels terroristes.
Més encara, sense cap reflexió seriosa sobre la natura del gihadisme, a escala espanyola, l’eurodiputat de Podemos Miguel Urban afirmava a la Sexta el proppassat 18 de novembre que “hay gente que no tiene otra salida que inmolarse”, exculpant així els assassins de la responsabilitat dels seus crims. En la mateixa línea, a Catalunya, per exemple, la plataforma Cornellà en Comú, convocava el 21-N a una marxa contra el racisme en solidaritat amb les famílies dels dos detinguts a la localitat sospitosos d’activitats gihadistes afirmant que “tots som veïns per igual, prou criminalització de les persones immigrants”.
La raó de fons d’aqueixa impostura rau en el fet que la cultura política francesa -i europea, la catalana inclosa- es basa en el pressupòsit que el progressisme europeu té una autoritat moral que permet qualificar com a reaccionaris el liberalisme econòmic i polític, la globalització, les identitat nacionals, l’aliança atlàntica, el sionisme, mentre que hom és incapaç d’identificar el totalitarisme islàmic i combatre’l. És una de les conseqüències del fenomen que el politòleg francès Pierre-André Taguieff ha denominat com els contra-reaccionaris en un assaig lúcid publicat ja fa uns anys i que comporta que l’esquerra europea no gosi oposar-se al gihadisme, com explica Michael Walzer.
Aqueix antifeixisme de nou encuny, arbitrari i sectari en els seus objectius, té a Catalunya una manifestació evident en la denominada Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, que branda la islamofòbia per tal de no lluitar contra el gihadisme, tot denunciant els assassinats dels neonazis però no pas els dels islamistes. Una entitat que demostra la seva judeofòbia organitzant actes commemoratius de la Nit dels Vidres Trencats sense convidar les entitats jueves catalanes seguint l’exemple d’Ada Colau que no assisteix pel mateix motiu als actes organitzats per l’Ajuntament de Barcelona .
Post Scriptum, 21 d’agost del 2017.
El comunicat del BDS Catalunya arran dels atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils és la mostra de la impostura dogmàtica en la que estan instal·lats aqueixos antisionistes tan fanatitzats com els islamistes antisemites:
“Com a Moviment BDS Catalunya, volem condemnar els atacs comesos ahir a Barcelona i Cambrils i mostrar la nostra solidaritat amb les víctimes i les seves famílies.
Sense oblidar-nos tampoc de les víctimes d’ocupacions militars, de guerres i del terrorisme a l’Afganistan, Iraq, Palestina, Líban, Líbia, Síria, Iemen, Egipte, Tunísia, Marroc, Mali, Nigèria, Costa d’Ivori, Burkina Faso i un llarg etcètera, on el que va passar ahir Barcelona, és el pa de cada dia.
Alhora denunciem la responsabilitat dels governs europeus en les polítiques exteriors i interiors que estan duent a terme. Així com la complicitat amb les vulneracions de Drets Humans que es cometen arreu del món.
Finalment, assenyalar que estem contra la islamofòbia, la xenofòbia i totes les formes de discriminació. No ens deixem portar pel discurs de l’odi que alguns grups d’extremadreta estan utilitzant per criminalitzar a persones innocents.
Fem front a la por! La solidaritat sempre serà la nostra millor arma!
Post Scriptum, 1 de desembre del 2023.
Abans d’ahir va morir l’insigne historiador Joan Baptista Culla, precisament un dels seus articles encapçala aqueix apunt dissortadament actual, la seva alçada moral i intel·lectual hom la pot constatar llegint els seus llibres, com també la misèria ètica i política dels antisionistes nostrats, incapaços de rebatre’l, han de recórrer a la infàmia com és el cas d’aqueix apunt del col·lectiu Terra i Llibertat “LES OBSESSIONS DEL DOCTOR JOAN B. GOEBBELS (ALIAS CULLA EL DOCUMENTAT)”, publicat a Vilaweb l’1 d’agost del 2012.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!