Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

16 de novembre de 2015
0 comentaris

I si els atacs gihadistes en lloc de París haguessin estat a Barcelona ?

Agafant el fil d’un comentari a l’apuntament d’ahir sobre la CUP del amic Toni Delgado que es preguntava si l’emergència del gihadisme en terra europea no reforçarà els estats constituïts afeblint les possibilitats de les causes nacionals democràtics com la catalana en nom de la seguretat, miro d’articular aqueixes reflexions partint de la potencial comissió d’atacs gihadistes similars a Barcelona.

En primer lloc, cal partir de les dades que situen Catalunya com una caserna d’hivern i rereguarda logística dels grups gihadistes des de fa dècades, fet que no exclou que el Cap i Casal es converteixi en un moment donat en objectiu d’atemptats per la repercussió global que atacs com els de París poden tenir, com ja va estar a punt de passar al gener del 2008 (Operació Cantata) i com han advertit experts com David Bajona.

Especialistes com Jofre Montoto també han analitzat profundament el gihadisme a Catalunya en un llibre exhaustiu sobre aqueix fenomen terrorista al nostre país i, evidentment, els Mossos d’Esquadra hi dediquen una atenció prioritària -amb resultats notables- des de fa anys. Però, tots plegats, el conseller Jordi Jané ho ha recordat ahir mateix, no està a les mans del Govern de la Generalitat la potestat de garantir absolutament la seguretat dels catalans, (com no està tampoc a l’abast d’altres governs europeus).

En segon lloc, només el govern espanyol està en condicions d’intercanviar informació i estratègia amb els altres estats europeus per mirar de prevenir atacs com els d’abans d’ahir a París, i només l’executiu de Madrid pot avui implantar l’estat de setge com ho ha fet el govern francès. Allò que pot fer el Govern de la Generalitat -i les forces polítiques independentistes- és posicionar-se al costat de la llibertat de les persones i els pobles i frontalment contra el totalitarisme islàmic, com també front el tardocomunisme i els neofeixismes subsistents a Europa (i també al nostre país).

En tercer lloc, partint de la hipòtesi versemblant que només som a l’inici d’un conflicte global a escala europea amb múltiples dimensions i actors, la prioritat és la supervivència de la nació catalana en una època de trasbalsos equivalents als de les dugues guerres mundials hagudes al segle XX, quan la causa nacional catalana va estar activament amb els aliats i contra els totalitarismes alemany i espanyol.

El gihadisme europeu, autòcton, alimentat pels totalitarismes històricament precedents té per objectiu abatre les societats obertes occidentals i culminar el genocidi del poble jueu a partir del qual ha crescut la civilització en la que s’inscriu el poble català. No contravenir aqueixos propòsits és una actitud autodestructiva de la nostra identitat nacional. Comparteixo totalment la reflexió d’Àlex Calvo, “París i Catalunya: anem endavant, però hem de fer més, França no tolerarà una segona Bèlgica“, publicada avui mateix al digital Geopolítica.cat.

Post Scriptum, 18 d’agost del 2017.

Dissortadament l’eventualitat d’un atac gihadista a Barcelona s’ha materialitzat ahir. Encara les operacions policials són en curs, però quan encara no fa ni vint-i-quatre hores dels fets políticament es poden fer algunes primeres valoracions: el Govern de la Generalitat i els Mossos d’Esquadra han assumit el pes de la responsabilitat a l’hora de fer front als esdeveniments demostrant estar a l’alçada del repte actuant amb mentalitat d’estat. Les autoritats espanyoles, mesquines i sectàries (com la premsa que els hi és addicta) sempre anant a la contra del govern català i prioritzant la seva estratègia de guerra contra l’independentisme. Ho reflecteix molt bé aqueix anàlisi editorial de Gustau Navarro avui a Geopolítica.cat: “Els jihadistes, la Policia de Catalunya i el miserable president espanyol“.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!