Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

15 de novembre de 2015
3 comentaris

Fil a l’agulla ?

La lectura del document elaborat per la direcció de la CUP sobre les bases per a un acord polític de futur titulat “Fil a l’agulla: teixint independència, ordint justícia social, recosint democràcies”, datat el proppassat  9 de novembre és un punt de partida imprescindible per entendre el comportament post 27-S d’aqueixa formació.

En primer lloc, significativament, el títol -i l’estil- adoptat s’assembla molt a la campanya “Erabakia ehuntzen/ Hora de tejer voluntades” promoguda per la plataforma cívica abertzale Gure Esku Dago engegada el novembre de l’any passat (amb un resultat precari) amb la finalitat de trellar complicitats entre nacionalistes bascos un cop tancada l’etapa de la lluita armada d’ETA.

L’esquerra independentista basca ha elaborat un munt de documents per anar protocolitzant els seus canvis ideològics i estratègics en els darrers anys, i una de les conclusions que els independentistes catalans que encara tenen el procés basc com a referent haurien d’extreure’n és que aqueixa metodologia que prima la coherència i la cohesió per sobre de la capacitat d’adaptació a les necessitats tàctiques no ha donat massa bons resultats.

Sense necessitat de documents previs els diputats abertzales van donar suport, crític i parcial, al Pla Ibarretxe per tal que pogués tirar endavant i expressament han recomanat la mateixa actitud als seus homòlegs catalans. Però la CUP, dos mesos després de les eleccions al Parlament de Catalunya, encara necessita un debat nacional per donar suport al seu aliat estratègic Junts pel Sí i al seu candidat a la presidència de la Generalitat.

Hi ha un paràgraf clau que, aparentment, justifica el seu reiterat vot negatiu a la formació d’un Govern de la Generalitat encapçalat pel President Artur Mas per donar compliment a la Declaració d’inici del procés de creació de l’estat català: “…la responsabilitat de la presidència i del govern ha de recaure en una opció de consens, no lligada al cicle anterior, que obri una nova etapa no vinculada a les retallades ni als casos de corrupció ni a una gestió del procés que sovint ha primat els interessos de partit, confonent-los amb els de país”.

M’ha sorprès que la CUP se situï al mateix nivell de Podemos en la seva aversió a la persona d’Artur Mas com a símbol del pujolisme, quan precisament és qui ha materialitzat una transició nacional per part de CDC que Jordi Pujol mai va voler efectuar. I pel que fa a actitud front a la corrupció no es pot situar al mateix nivell Artur Mas que Felip Puig, per exemple.

Ignorar el lideratge d’Artur Mas precisament ara que es planteja un mandat transitori fins a unes noves eleccions constituents no s’adiu amb l’actitud que la CUP va mantenir quan el President va convocar el procés participatiu del 9-N quan l’Estat va bloquejar la convocatòria del Decret 129/2014. Recordo com ERC va culpabilitzar follament Mas acusant-lo de traïció i en canvi la CUP va ser determinant per reconduir el consens inter-independentista.

El fet de vetar a Artur Mas és un error estratègic per part de la CUP que si finalment es consuma a la seva assemblea del 29 de novembre vinent situarà en un atzucac el procés sobiranista en curs i malgrat les expectatives que els atorga l’enquesta d’octubre del CEO suposarà l’estroncament del seu ascens electoral com a força independentista i la reducció a una simple versió autòctona de l’anticapitalisme europeu.   

Personalment, vaig votar el 27-S per primera, i potser per última vegada, a la CUP en no presentar-se SI per la seva actuació regeneradora a escala municipal confiant que mantindrien aqueixa actitud a nivell nacional, veig que un cop més probablement m’he equivocat.

  1. jo el que em pregunto a hores d’ara és fins a quin punt els fets de París afectaran el procés, veig avenir un tancament de files per part dels estats europeus a tots el nivells en nom de la seguretat

    1. Certament, Toni,
      Europa entra en una llarga etapa de conflicte amb el totalitarisme islàmic, al qual s’adhereixen conversos de tota mena, i enmig del qual, els catalans, com els kurds, hem de saber fer prevaldre la nostra causa nacional lligada a la llibertat de les persones i dels pobles.
      Miraré de raonar una mica més aqueix plantejament en l’apuntament d’aqueixa nit.
      Una abraçada, company !!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!