Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

12 d'octubre de 2015
0 comentaris

L’espanyolisme a Catalunya després del 27-S

Francesc Abad va publicar a Vilaweb fa uns dies una anàlisi sobre el vot espanyolista el proppassat 27-S que duia per títol “El misteri silenciós dels votants de Ciutadans o per què hem fracassat tant amb 735.000  vots“, que comparteixo substancialment però a partir del qual voldria fer algunes consideracions.

Primer de tot, que hi hagi gent -i força- que voti partits espanyolistes no és un fracàs dels independentistes ja que en les dinàmiques de conflicte nacional les posicions es radicalitzen al si de tota societat que, com la catalana hores d’ara,  malda per trencar amb l’ordre estatal dominant. Aspirar a un suport social a la independència com el que avui ha obtingut Lukasenko a Bielorússia només és possible en règims totalitaris, (i el que aspirem a bastir a Catalunya no ho ha de ser) i tampoc hem de caure en la ingenuïtat de voler convèncer els pocs indecisos que queden ni aspirar a fer canviar de parer els partidaris del no.

Autoculpabilitzar-se, des de l’independentisme, per l’increment del suport a Ciutadans no respon a un plantejament realista de la situació, com el mateix Abad descriu en el seu article, hi ha una franja de població que viu en un entorn social i mediàtic aliè a la catalanitat al qual hores d’ara és molt difícil incidir atès que la actitud d’aqueixos sectors és no debatre res ni participar en cap dinàmica d’interacció que qüestioni un ordre estatal que perceben sòlid i inamovible.

Les forces polítiques i cíviques independentistes allò que han de procurar en el  moment present és consolidar (i augmentar si s’escau el suport entre els que encara el 27-S han votat UDC, ICV o PSC), la majoria favorable a l’Estat propi per Catalunya i sostenir una estratègia de ruptura democràtica institucional i social, com propugnava en un article recent Hèctor López Bofill i no autoimposar-se majories inassolibles en un règim hostil com l’espanyol, ben diferent al sistema britànic que ha permès un referèndum a Escòcia impossible de realitzar a Catalunya en un futur immediat.

En segon lloc, cal tenir present que l’espanyolisme que avui representa Ciutadans sorgeix fa vint anys dels cercles político-culturals progressistes que enceten una nova dialèctica contra la llengua i la catalanitat a partir del Foro Babel i altres iniciatives específicament orientades a combatre frontalment el nacionalisme català i els seu projecte polític. UPyD fou inicialment la reacció espanyolista sorgida des d’Euskadi al nacionalisme basc, Ciutadans té la mateixa funció a Catalunya, per això el primer és ara en declivi atesa la desactivació del conflicte basc i el segon és emergent com a  resposta a l’ascens de l’independentisme català.

Ciutadans té com a marc d’actuació prioritari el conjunt dels Països Catalans, els seus líders al País Valencià i a les Balears són catalans del Principat (Carolina Punset i Xavier Pericay, respectivament)  tot i que està adquirint una dimensió  estatal (una projecció que UPyD no té al seu abast) precisament per congriar amb PP i PSOE una majoria espanyolista contra el nacionalisme català de la qual el Partit d’Albert Rivera vol ser la punta de llança a partir del 20-D.

En tercer lloc, per frustrar els propòsits anorreadors de Ciutadans  cal no diabolitzar el seu electorat en conjunt evitant els errors de l’esquerra francesa anti-lepenista que està obtenint el resultat contrari a les seves pretensions. El nucli fundacional de Ciutadans són els hereus directes dels ocupants arribats al 1939 i dels col·laboracionistes autòctons que han passat gairebé tots ells a la seva joventut per les files del progressisme català d’arrels totalitàries per tornar als seus orígens tot exercint arribat el  moment la seva posició socialment hegemònica (cas de Francesc de Carreras, per exemple).

Els seus votants són la suma de motivacions diverses (aparença innovadora del projecte, via d’accés a la notorietat, entre d’altres), i cal preguntar-se per què han guanyat el 27-S a municipis on a les municipals de fa cinc mesos havia guanyat folgadament CIU (Salou, Vila-seca i la Pobla de Mafumet, al Tarragonès). El sobiranisme implícit i pràctic de la bona acció de govern en aqueixos ajuntaments no ha estat prou consistent davant la nova política espanyolista, però significativament en aqueixes viles no hi ha conflicte lingüístic contra la normalització del català a les escoles ni la tensió de tipus ètnic que preconitza la “brunete mediàtica”.

El seu ascens és localment reversible en un futur. Ciutadans només ha obtingut 176 electes a les municipals, no tenen cap alcaldia i no governen en lloc (excepte Lleida ciutat), per tant, no tenen cap desgast derivat de la gestió pràctica dels seus plantejaments que així es mantenen en els terreny dels mites i les abstraccions. Si entren  a formar govern a Madrid ja serà una altra cosa.

Ciutadans no està interessat a formar un front català d’ordre amb UDC, PSC i ICV, per governar la Generalitat, perquè no té cap projecte constructiu centrat en els interessos de la majoria social catalana. La seva estratègia consisteix en fomentar un conflicte intern a Catalunya de tipus ètnic instrumentalitzant la base social que els dóna suport com una minoria de bloqueig a tota proposta de canvi en clau sobiranista i participar en una recomposició de l’ordre estatal imposat des de Madrid si aconsegueixen doblegar Catalunya, impedint -per la força si cal- la independència i ofegant la poca autonomia que li queda a la Generalitat, per garantir la perpetuació de l’espoli econòmic sobre els territoris catalano-parlants.

Ciutadans més que un partit és un instrument d’una estratègia d’estat contra-independentista, no està a les mans de l’independentisme el seu ascens al paper protagonista del conflicte en curs, allò que cal és saber desbaratar l’ofensiva multidimensional contra Catalunya i a nivell local confrontar els seus plantejaments amb la realitat dels interessos de la ciutadania sense caure en l’estigmatització dels seus votants, ja que si el procés sobiranista acaba reeixint (malgrat les enormes dificultats que ara venen) seran ciutadans amb els mateixos drets que els que facin possible la independència.

Post Scriptum, 28 de maig del 2019.

L’espanyolisme de nou encuny i vells plantejaments representat per Ciudadanos no s’ha consolidat a les eleccions municipals ja que el principal garant de l’ordre espanyol a Catalunya és el PSC que ha recuperat part de l’electorat que havaia seguit les soflames de Rivera i Arrimadas. Ciudadanos no és un partit arrelat socialment a la vida econòmica i cultural (no van pintar res a les eleccions a les cambres de comerç, per exemple), només és un aparell d’agitació més de l’espanyolisme. L’èxit puntual d’Albiol a Badalona és degut a la instrumentalització de la problemàtica immigratòria que els altres partits només tracten superficialment i amb receptes abstractes.

Post Scriptum, 12 de novembre del 2019.

A les eleccions espanyoles del 10-N Vox ha obtingut uns grans resultats als municipis del Tarragonès (Vila-seca, Salou, Tarragona, La Pobla de Mafumet, La Canonja, Constantí) governats pel PSC o Junts per Catalunya, fent seu el mateix electorat que fa dos anys votava Ciudadanos (personal espanyol que gaudeix del benestar d’aqueixos municipis però refractari a la catalanitat). Aqueix pas no suposa cap radicalització significativa en el comportament d’aqueixos votants, només substitueixen la broma de Tabàrnia pel despotisme castellà sense aplicar-lo -encara- de forma agressiva al seu entorn social generant un conflicte en aqueixes poblacions. És més aviat una reacció defensiva envers una majoria independentista als territoris que els envolten sense capacitat de consolidar un projecte polític als respectius municipis.

Post Scriptum, 20 de febrer del 2021.

El proppassat 17, Vilaweb va oferir un estudi panoràmic sobre l’evolució del vot espanyolista a Catalunya: “Els municipis catalans amb més del 50% de vot unionista: cada vegada menys, i amb menys suport. A les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona es comprova una caiguda del vot unionista”.

Post Scriptum, 11 de març del 2023.

Vicent Partal, abans d’ahir, a Vilaweb: “Cada vegada menys un sol poble. Una nova enquesta del CEO certifica que els ciutadans de Catalunya que se senten espanyols rebutgen com més va més la condició de catalans, i això és una altra demostració que el conflicte nacional creix.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!