Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

27 d'agost de 2015
0 comentaris

A un mes vista del 27-S

A un mes vista de les eleccions al Parlament de Catalunya previstes pel 27 de setembre vinent la qüestió independència Sí o No centra el debat polític entre el front dels partidaris de la continuïtat de l’ordre estatal establert (PP, Ciudadanos, PSOE, UDC i Catalunya sí que es pot)  i les dugues opcions independentistes (Junts pel Sí i CUP).

La principal diferència entre ambdós blocs rau en el fet que mentre els primers presenten uns candidats mediocres i un programa inconsistent en pro del manteniment de l’espoli econòmic i la subordinació al poder espanyol, els segons han omplert majoritàriament les llistes de persones qualificades pels seus mèrits cívics i polítics  amb un projecte positiu i plural de construcció nacional catalana.

La sistemàtica arbitrarietat de les actuacions estatals en detriment sempre dels interessos de la comunitat nacional catalana (la centralització forçada dels vols transcontinentals a Barajas és un exemple actual) és tan evident que no hi ha debat sobre aqueixa realitat, només emmascarament del saqueig estructural per part dels partits espanyolistes. Els reiterats intents dels partits espanyolistes teòricament d’esquerres (ICV, Podemos, PSOE) per desvirtuar l’eix nacional en favor d’una fictícia confrontació dreta-esquerra situant CDC al mateix rang que el PP és una impostura condemnada a fracassar.

Aqueixa constatació fa que l’esforç didàctic per a la captació de votants sigui només del costat independentista, l’electorat espanyolista votarà per conveniència, ignorància o por, fins i tot en contra dels seus propis interessos com a ciutadans residents a Catalunya. El sentiment identitari -català o espanyol- serà un factor determinant (no pas l’únic) a l’hora de decantar el vot que serà emprat sobretot pels partits espanyolistes insistint en el mite de la discriminació dels castellanoparlants en la futura Catalunya independent o en la prevenció front a la immigració extracomunitària que -segons ells- només l’Estat espanyol garantitza.

La victòria de suma de les dugues candidatures independentistes és més que previsible i probablement serà més que suficient per constituir un Govern de la Generalitat amb un mandat clar per seguir el full de ruta del procés independentista esboçat entre CDC, ERC, l’AMI, Òmnium Cultural i l’ANC.  També em sembla inqüestionable el mèrit acumulat per Artur Mas per liderar el procés com cap altre líder està en condicions d’assumir en aqueixos moments, quan personalitza la demonització de la causa catalana als ulls de la “brunete mediatica” i als dels seus adversaris electorals.

D’aquí al 27-S poden haver-hi maniobres de tota mena per distorsionar el procés electoral que els partits independentistes tenen molt ben encarat, (sobretot després que Esquerra rectifiqués el propòsit de fer llistes separades amb CDC), recorrent a fets i personatges del passat però no seran prou determinants com per evitar un triomf de la causa independentista arreu de Catalunya. Només a les comarques del Camp de Tarragona la feblesa dels partits independentistes (no pas del sobiranisme cívic que els dóna suport)  i l’hegemonia relativa dels partits espanyolistes pot enterbolir localment i momentàniament l’avenç cap a la Catalunya independent.

Les veritables dificultats vindran després del 27-S si es confirma aqueix pronòstic d’una àmplia victòria dels partits independentistes, quan el poder estatal espanyol reaccioni amb els recursos diversos que té al seu abast. Però això no passarà, segurament,  fins després de les eleccions a les Corts del novembre  vinent, una segona ronda del 27-S.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!