Els pogroms foren la denominació moderna en llengua russa (divulgada internacionalment arran de l’assassinat del tsar Alexandre II, l’any 1881, atribuït falsament a revolucionaris jueus) d’una pràctica ancestral arreu del món cristià: el linxament i el saqueig col·lectivament perpetrat contra la població hebrea. Al segle XXI, els pogroms al món occidental són les intifades culturals i les campanyes de boicot, desinversió i sanció contra Israel en nom del nou apel·latiu de l’antisemistisme, l’antisionisme progre políticament correcte.
Un nou episodi del pogrom permanent contra els jueus s’ha produït al festival de música alternativa Rototom Sunsplash previst per aqueix cap de setmana a Benicàssim, quan la direcció del mateix cedeix a les pressions dels boicotejadors anti-israelians i posa en qüestió la participació del cantant jueu nord-americà Matisyahu a qui acusen de sionista. La direcció del festival manté, de moment, la seva participació, tot exigint-li un posicionament explícit en contra de la política de seguretat de l’Estat d’Israel. Un bon nombre d’artistes participants ja han anunciat que no actuaran si ho fa Matisyahu, entre ells el grup català La Gossa Sorda.
Aqueix acte de racisme antijueu en ambients presumptament alternatius, teòricament proclius a bastir una societat oberta i tolerant en base a la interculturalitat, té un precedent en el boicot generalitzat -compartit pels organitzadors i els altres participants- al músic català Èric Herrera, notori militant de la solidaritat entre catalans i israelians, a la denominada Festa Major Alternativa de Manresa ara fa dos anys.
La campanya de deslegitimació sistemàtica d’Israel i del poble jueu en el seu conjunt, globalitzada per la campanya BDS, té als Països Catalans un ampli ressò mediàtic i una basta complicitat política que contrasta amb la inhibició generalitzada davant l’emergència de l’islamisme gihadista al nostre país. Aqueixa amenaça directa i immediata contra la convivència social en llibertat no sembla preocupar als qui propugnen un Estat català que en lloc d’aprendre d’Israel toleren el racisme antijueu i els moviments totalitaris que el volen destruir.
Post Scriptum, 17 d’agost del 2015.
Finalment els organitzadors del Rototom van cedir al xantatge dels BDS i van exigir una declaració pública al cantant jueu Matisyahu que aqueix en gest de dignitat es va negar a subscriure comportant la seva exclusió d ela programació. La infàmia dels antisemites ha obtingut un èxit per a la seva causa totalitària de repercussions internacionals amb la connivència dels mitjans de comunicació catalans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quina llàstima de gent!
Atentament, i bon dissabte
És ben curiosa aquesta inèrcia antisemita que arrossega una part de l’esquerra catalana. A part de l’antisemitisme cultural present sobretot a la dreta cristiana, una part de l’esquerra encara és partícip de les doctrines soviètiques que van canviar amb la desestalinització, quan Israel va passar a ser aliat a ser enemic ja que propugnaven un comunitarisme no controlat per la URSS.
Els mateixos que van marcar el POUM com a enemic durant els 1930, van assenyalar el sionisme (moviment nacionalista amb força elements socialistes) com a enemic durant els 1950.
D’una manera que recorda la “Fundació” d’Isaac Asimov (un altre jueu), quan l’imperi i la seva generació de doctrina, que a vegades només té sentit dins les lluites polítiques de la direcció de l’imperi, ha desaparegut, a les províncies més externes de l’imperi, els acòlits amb menys cervell (que han obtingut un sentit de la vida en base a seguir doctrina, no en pensar pel seu compte), continuen aplicant de manera literal la doctrina que al seu moment l’imperi els va ensenyar.
És significatiu veure, en aquest sentit, els diaris comunistes com canviaven d’un dia per l’altre el suport a Israel a denunciar els complots jueus, per indicació del comitè central. La URSS ja no existeix però als llocs on va fer bona sembra continua produïnt sòviets barallats amb la realitat.
I és que, com en tantes altres coses, la dreta i l’esquerra s’assemblen força, per exemple en els dogmatismes. Els mossens comunistes van ser la continuació dels curitas cañones del XIX que propugnaven que el liberalisme era pecat. I avui l’esquerra antisistema beu a galet de la doctrina de dos mil anys de carregar la culpa de tot als jueus.
I nedant en la ignorància, viuen en la indignació de saló que els fa feliços.
Completament d’acord amb el Martí.
Li enllaço amb el seguiment d’aquest trist assumpte que han protagonitzat l’odi dels nazis-feixistes-estalinistes i la por a perdre diners i fama dels organitzadors del festival:
http://protestantedigital.com/cultura/37078/Benicassim_expulsa_artista_judio_al_no_reivindicar_un_Estado_palestino
Atentament