“La pensée égarée. Islamisme, populisme, antisémitisme: essai sur les penchants suicidaires de l’Europe”, Alexandra Laignel-Lavastine, Bernard Grasset, París, 2015.
L’autora, Alexandra Laignel-Lavastine (París, 1966) d’aqueix assaig és una doctora en filosofia, especialitzada en l’estudi dels autors del pensament polític contemporani a Europa de l’Est, fa una crítica punyent a la intel·lectualitat esquerrana que es nega a reconèixer com l’islamisme que emergeix a la mateixa Europa, (on proliferen els conversos a aqueixa causa totalitària), té per objectiu abatre les societats fonamentades en la llibertat d’expressió, la laïcitat, la igualtat entre homes i dones i la separació de poders.
L’obra és una crida a identificar els enemics de la societat oberta i vèncer-los amb la força dels valors que aqueixa nova forma de totalitarisme (que rep complicitats i suports de neonazis i tardocomunistes simultàniament) vol eradicar. Per això fa responsables de la manca d’autodefensa democràtica els opinadors mediàtics i els polítics evanescents incapaços de fer front a reptes històrics com els de l’hora actual.
La islamofòbia fictícia és una de les cortines de fum paralitzant que bloqueja tota mena de presa de consciència i tota resposta al totalitarisme, presentant els gihadistes com a víctimes de la societat que volen destruir. Segons aqueix capteniment que Alexandra Laignel-Lavastine considera suïcida Occident és l’origen dels mals globals i el capitalisme és la causa econòmica que explica el caos que expandeix el món musulmà, ignorant les causes endògenes d’aqueixa violència que brolla d’una cosmovisió incapaç d’acceptar i adaptar-se la realitat multidimensional del segle XXI.
Hi ha ben pocs intel·lectuals catalans en aqueixa línia de pensament, ja que majoritàriament prefereixen instal·lar-se en el progressisme políticament correcte i el multiculturalisme contra-identitari que caracteritzen el pensament banal de les societats decadents.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!