Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

24 de maig de 2015
0 comentaris

Llibres (CLXXII)

“L’edat dels homes”, Hèctor López Bofill, Edicions 62, Barcelona, 2015.

Aqueix llibre breu (cent vint pàgines) d’Hèctor López Bofill és al meu parer una obra que enceta la seva etapa de maduresa  creativa com a escriptor, precisament perquè es capaç de resituar-se en la seva pròpia perspectiva d’adolescent per descriure les impressions rebudes dels avantpassats familiars, en el seu cas centrades principalment en l’avi Lluís Bofill Riera.

Redescobrir la personalitat dels progenitors només es pot fer en aquell estadi de la trajectòria vital de cadascú  en que hom ha acumulat prou experiències per poder comprendre la complexitat i els silencis dels ancestres i el seu context històric. La reconstrucció del periple de Lluís Bofill durant la guerra del 1936-1939 i l’expedició amb la División Azul vers el front de l’Est durant la Segona Guerra Mundial té la dimensió d’un assaig biogràfic i alhora serveix de fonament a la reflexió històrica del propi autor sobre l’impacte psicològic i ètic del trauma que suposa la guerra pels que hi sobreviuen.

He tingut notícia puntual de la gestació de l’obra al llarg de les plàcides converses de sobretaula al voltant del foc a terra durant els quatre hiverns que l’autor ha anat madurant el text. Fins i tot m’hi sento implicat ja que el treball d’investigació que Hèctor ha fet sobre el seu avi jo no he estat capaç de fer-lo sobre el meu pare, i això que he escrit dugues biografies de personatges d’aqueixa generació que van fer la guerra. Li agreixo la menció que en fa al seu llibre i que resumeix el poc que en sé: mobilitzat amb la lleva del biberó, sobreviu a la batalla de l’Ebre, presoner als camps de Miranda de Ebro i Santoña, incorporat per força a l’exèrcit “nacional”, acaba desfilant per la Castellana l’1 d’abril del 1939. Després, el silenci,

Una trajectòria similar amb la de Lluís Bofill, qui va lluitar amb l’exèrcit republicà, fet presoner i incorporat per força a l’exèrcit de Franco es veu impel·lit a allistar-se a la Divisón Azul. Ferit l’any 1942, retorna a Barcelona com a mutilat de guerra, circumstància que li valdria una pensió sense que arribés a comportar cap altre privilegi en aquella Catalunya de postguerra. Com tants d’altres veterans optà pel silenci sobre els episodis viscuts en combat. Com observa Hèctor, ningú reconeix haver matat per sobreviure en temps de guerra.

La investigació sobre Lluís Bofill comporta descobrir els seus companys Celestino i Jaume, aqueix darrer mort al front rus després de salvar-li la vida, un fet que marcarà per sempre l’avi de l’Hèctor i del qual no en parlarà mai. Completa la narració panoràmica la presència gens anecdòtica de dugues dones, les àvies de l’autor, les fonts de la vida i de la transmissió intergeneracional de la memòria dels fets i dels sentiments, els propis i els dels homes silents.

En resum, un llibre curull d’emocions i reflexions compartides entre els protagonistes que l’autor sap transmetre amb prosa elaborada, suggestiva i precisa als lectors de les generacions posteriors que tenim ocasió de mantenir la consciència del nostre passat col·lectiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!