Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

24 de maig de 2015
1 comentari

Ariel Ronis, en la memòria

Aqueix matí, donant un cop d’ull digital a la premsa israeliana hi he llegit una notícia que m’ha frapat. Un funcionari de l’Administració de Fronteres encarregat dels assumptes relatius a la població immigrada es va suicidar ahir després de ser denunciat per una ciutadana acusant-lo de discriminatori envers ella per ser negra.

L’allau de crítiques a les xarxes socials va ser de tal magnitud i virulència que el funcionari en qüestió, Ariel Ronis, (de quaranta-set anys i un experimentat veterà del Shin Bet) es va llevar la vida no sense abans donar públicament la seva versió dels fets tot desmentint les imputacions formulades en contra seva. El meu modest grau de coneixement de la societat israeliana arriba just per fer algunes consideracions al voltant d’aqueix dissortat fet.

La primera és que el grau d’autoexigència moral i jurídica a la vida pública israeliana és dels més alts que coneixo. Només cal, per comprovar-ho, saber que actualment un antic president (Moshe Katsav) i un antic cap de govern (Ehud Olmert) compleixen penes de presó, el primer per assetjament sexual, i el segon per corrupció urbanística. No és que els jueus siguin més propensos a cometre delictes que els altres pobles, simplement s’han dotat d’un sistema penal exigent i eficaç.

Personalment ho vaig poder comprovar fa uns anys arran d’una visita al Tribunal Suprem a Jerusalem en assitir a una vista on es jutjava una dotzena de soldats acusats d’endur-se diners i joies d’una llar palestina durant un registre en el decurs d’una operació antiterrorista. No he sabut quina sentència es va dictar però que hi eren totes les parts, acusats i acusadors, en igualtat de condicions.

La segona consideració està relacionada amb la pressió multidimensional (mediàtica, diplomàtica, terrorista) a la qual està sotmesa la població israeliana derivada de la dimensió planetària de l’animadversió contra l’estat hebreu. Aqueixa acció externa permanent condiciona el comportament de les autoritats i de molts ciutadans de interioritzen en les seves actituds un grau suplementari, conscient o inconscient, d’autoculpabilització sigui quin sigui l’assumpte en qüestió.

Aqueixa conducta va aflorar abruptament fa poques setmanes arran de les manifestacions de la comunitat d’israelians d’origen etíop denunciant la seva posició marginal dins la societat i el maltracte policial de que són objecte. Diumenge 3 de maig hi va haver una marxa a Tel Aviv de centenars de jueus etíops que va acabar en greus aldarulls que van trasbalsat l’opinió pública israeliana i van projectar internacionalment una imatge (promoguda sobretot per l’esquerra progressista jueva derrotada a les darreres eleccions) que cerca equiparar l’Estat d’Israel als estats racistes que l’envolten. L’estigmatització preventiva de tota conducta susceptible de ser considerada racista ha conduït, probablement, al suïcidi d’aqueix funcionari sense temps a jutjar objectivament les acusacions de que ha estat blanc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!