Uriel Bertran va publicar el proppassat divendres 24 aqueix article a Nació Digital que reprodueixo tot seguit ja que resumeix encertadament els punts de discrepància de Solidaritat amb el full de ruta acordat el 30 de març entre CDC, ERC, AMI, ANC i Òmnium Cultural:
“El passat 30 de març vam conèixer el preacord sobre un full de ruta sobiranista a proposta, entre d’altres, de CDC i ERC. Un preacord que preveu novament la construcció d’estructures d’estat, la redacció d’una Constitució catalana i la celebració d’un referèndum dins la legalitat espanyola per aprovar aquesta Constitució catalana. El preacord també justifica el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27-S atès que el referèndum del 9-N no va ser possible, atès que com sabem Espanya prohibeix els referèndums a Catalunya.
Llavors, si el 27 de setembre les eleccions seran plebiscitàries perquè el 9-N es va prohibir el referèndum, perquè el preacord insisteixi a celebrar primer, dins la legaliat espanyola, un nou referèndum, aquesta vegada per aprovar la Constitució catalana, com a pas previ a proclamar la independència? Aquest referèndum serà prohibit de nou, i llavors com queda la proclamació de la independència que resta condiciona al referèndum en l’esmentat preacord? Aquest interrogant no hauria de quedar obert si el 27-S les eleccions són veritablement plebiscitàries.
També l’experiència dels darrers anys ens ha fet constatar que construir estructures d’estat sense ser estat és del tot impossible: ho hem pogut comprovar amb les impugnacions davant del Tribunal Constitucional de nombroses decrets i lleis, també del referèndum del 9-N. Dins de la legalitat espanyola, com ha establert el Consell de Garanties Estatutàries conformat majoritàriament per membres proposats per CiU i ERC, no es pot edificar cap estructura d’estat ni es permetrà cap referèndum constitucional, com no es va permetre el 9-N original.
És per això que un acord sobre un full de ruta viable per a la independència s’hauria de plantejar en els següents termes: 1) Presentant-se a les eleccions amb el compromís de proclamar la independència els primers mesos de la propera legislatura; 2) guanyar les eleccions i portar a terme una Declaració Unilateral d’Independència com permet les resolucions del Tribunal Internacional de l’Hàia de Nacions Unides; 3) un cop independents, desplegar les eines del nou estat, redactar la nova Constitució catalana entre tots els actors polítics representatius del país (hagin estat prèviament favorables o no a la independència), i sotmetre-la a referèndum. Un referèndum on tothom podrà votar el que vulgui en relació a la proposta constitucional, hagi estat partidari o no de la independència.
L’ordre dels factors és determinant per a un resultat polític positiu. I posar el carro davant dels bous i fer votar una Constitució abans de proclamar la independència planteja seriosos problemes de legitimació democràtica que seran observats per la comunitat internacional. Hi ha, al meu entendre, almenys dos poderosos arguments que així ho justifiquen:
Vincular l’aprovació de la independència a l’aprovació d’una Constitució no és el més convenient, atès que hi haurà ciutadans que voldran aprovar la independència però no compartiran algun o alguns dels aspectes que pugui incorporar la nova Constitució Catalana. Cal assegurar el màxim suport primer a la independència i evitar elements que puguin crear esquerdes entre els independentistes. Es pot voler votar la independència i no algun dels aspectes de la Constitució i això s’ha de respectar.
D’altra banda, condicionar l’aprovació de la Constitució catalana a l’aprovació de la independència farà que una part de catalans que s’oposen a la independència no participin del debat constitucional mentre no siguem independents. En la redacció i debat sobre la futura Constitució tots els actors representatius del país hi han de poder participar, cosa que evidentment passarà una vegada la independència sigui un fet consumat, però que no succeirà mentre es mantingui lligada la Constitució a la decisió sobre la independència.
Segurament, aquestes són les raons per les que tots els estats que s’han independitzat, primer han proclamat la independència i després han redactat la Constitució del nou estat.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mercès per els pots,mercès a tu tinc molt bona informació.
Estic totalment d’acord amb que és necessari primer una declaració d’indepèndencia via referèndum (amb el 51% partidari de l’electorat total [no tant sols dels votants]), i després -si és el cas- redactar una constitució i refrendar-la punt per punt, artícle per artícle, via referèndum.
I si Catalunya esdeve indepèndent i no té una constitució escrita, tampoc no passa res: el Regne Unit no té cap constitució escrita i ben bé que existeix.
Atentament