Tradicionalment, durant els primers anys de l’etapa autonòmica, l’allavòrens autodenominat moviment català d’alliberament nacional convocava per Sant Jordi manifestacions a Barcelona per tal de cridar l’atenció sobre la minorització real de la llengua catalana mentre el pujolisme feia veure que la normalització del català progressava adequadament, quan no era així, sinó que retrocedia. Una involució que no es va veure aturada als anys de govern tripartit a la Generalitat, quan la llengua tampoc va ésser una prioritat política.
La recent enquesta de l’Institut Català d’Estadística sobre els usos lingüístics referida a l’any 2013 així ho ha confirmat sense que aqueixa realitat hagi alterat els plans dels qui dient-se independentistes menystenen la potencialitat de la llengua com a element fonamental d’identitat i de conscienciació nacional. Esquerra i tots els partits que comparteixen el progressisme abstracte com a ideologia hegemònica consideren la nació i la catalanitat com un objecte que cal negociar i redefinir partint de l’acceptació de les condicions de dominació política que han portat al nostre país a la situació de dependència en la qual es troba avui.
Per això menystenen políticament la lluita per la llengua i ja avancen que l’espanyol continuarà essent oficial en un eventual estat català independent. Per això, avui, com ja fa anys que passa, no hi ha hagut en lloc cap mobilització social per la salvaguarda de la llengua catalana com a llengua nacional de tots els Països Catalans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!