Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

28 de març de 2015
3 comentaris

Josep Tramunt, en la memòria

Avui fa dinou anys que va morir el patriota Josep Tramunt i Bussom (Barcelona, 4 de febrer del 1906-Sabadell, 28 de març del 1996) de qui Robert Surroca i Tallaferro en va fer una semblança al seu llibre “La Catalunya resistent. Allò que la transició ens ha amagat” (Pagès Editors, Lleida, 2006) i que avui reprodueixo tot seguit.

El seu nom apareix a la correspondència entre Josep Tarradellas i Lluís Gausachs com un dels catalans que contribuia anualment amb una aportació econòmica -modesta ja que no era pas un potentat- que demostra un cop més el patriotisme que va inspirar tota la seva vida.

Surroca el qualifica com “un home d’empenta”.

“Inicia els estudis a la Casa de Caritat, després estudia Filosofia i Lletres, que no acaba, doncs es posa a treballar. I amb 16 anys ingressa a Nosaltres Sols. Posteriorment milita a Estat Català. Quan aquest partit crea a la Prosperitat de Sant Andreu un Casal, filial del central que hi havia  a la plaça del Comerç d’aquell barri barceloní, en Tramunt el presideix. Durant la República, Francesc Macià l’envia a Madrid amb una comissió de joves, però ell demana de ser rellevat perquè “no vol anar a la capital de l’estat que ens ocupa”.

Pels fets del 6 d’octubre s’exilia a França. Davant l’amenaça d’atemptat que patia Miquel Badia, Tramunt organitza un grup de protecció, ja que al Miquel li havien denegat l’autorització de portar armes, però quan aquest se’n assabenta rebutja l’escorta.

Quan Joan Torres Picart és anomenat Secetari General d’Estat Català, càrrec que ocupa provisionalment en una assemblea al Teatre Goya de Barcelona, en Tramunt surt elegit membre del seu equip junt amb Jaume Torres, Vicenç Borrell, Joan Layret, Josep Tugués, Florenci Tort i Anna Badia. En esclatar la revolta feixista va amb l’expedició per alliberar Mallorca, tot i que llavors ja estava casat i tenia una filla de 4 anys. La tardor de 1936 acompanya a Torres Picart que s’escapava per l’afer Revertés fins a Alins, on el fugitiu tenia parents i, a la vegada era un sector controlat pel Regiment Pirinenc afí a Estat Català. D’allà, l’Esteve Albert conduí Torres Picart fins a Tolosa de Llenguadoc.

Durant la guerra és responsable de Defensa Interna i de les Milícies del seu partit, posteriorment és rellevat de la primera responsabilitat que pren Àngel Mur, militant de Lleida. Col·labora a la publicació “Estat Català” de Reus (1937-1938, 47 números).

Quan els fets de maig del 1937, hi participa activament per controlar els desgavells de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica). Se li atribueix que, junt amb la Paquita Jurado, neutralitzessin un blindat amb bombes de mà. Poc després es requerit per Jaume Torres i Minoves, President de les Joventuts d’Estat Català, perquè l’acompanyés armat. El porta a un pis de la Gran Via barcelonina, prop de la Plaça d’Espanya. En Torres demana per un home i quan aquest sortí dispara sobre ell, matant-lo. Fugiren corrents escales avall i quan Tramunt, esverat, li preguntà de què anava allò, en Torres li aclarí que es tractava d’en Ruano, el membre de la FAI que havia mort en Josep Badia.

Amb la retirada és tancat al camp de Sant Cebrià i després al d’Agde, on forma part del Comitè d’Estat Català al camp. En sortir s’instal·la a Orleans on treballa en una fàbrica junt amb en Vicenç Borrell. En acostar-se els alemanys facilita un cotxe on en Borrell i l’antic President del Parlament de Catalunya, Joan Casanovas, fugen cap a Beziers. Més tard, en Tramunt és advertit que la Gestapo està demanant informes d’ell. Ajudat per en Jaume Ros escapa a la zona no ocupada. Ho fa per Vierzon travessant, nedant, el riu Cher. Arriba a Beziers i després a Perpinyà.

El 10 de setembre de 1941, amb documentació falsa a nom de Luís Rodríguez és enviat a l’interior per tal de millorar el funcioament del SIMCA (Servei d’Informació Militar de Catalunya), organitzat per Estat Català, que feia tasques d’espionatge pel Ministeri de Marina francès. Tersa Aymerich, amb només 18 anys, feia d’enllaç Figueres-Barcelona cada dilluns. Camuflada en un pis ignorava que la mestressa  feia contraband de tabac. Quan la policía va anar per ella, cau també la Teresa. És bàrbarament torturada -entre altres sevicies li van cremar els mugrons amb cigarretes-, això desencadenà una sèrie de caigudes, entre elles la d’en Tramunt, només sis dies després de la seva arribada. A causa de les pallisses li lesionen tres vèrtebres i li trenquen el braç esquerre. A part de Jefatura el traslladen a llocs no identificats i li fan un simulacre d’afusellament.

A la Modelo passa 211 dies incomunicat. El 1945 és intervingut al Clínic de les lessions de columna. Encara és allà quan li arriba la llibertat provisional. No és fins al 1957 que  se’l jutja per reunió clandestina i propaganda il·legal. Pel camí havia desaparegut l’acusació d’espionatge a favor dels aliats, possiblement degut a les diverses intervencions -entre elles sembla que les del general Kindenian- que, quan la seva detenció van haver-hi per evitar condemnes greus. També Joan Casanovas va escriure a l’alcalde de Barcelona, Miquel Mateu, perquè intercedís per ell, cosa que va fer, ja que l’estiu del 1936 en Casanovas va facilitar la seva sortida de Catalunya davant el risc que Mateu tenia de ser assassinat pels descontrolats.

Amb motiu del trenta sisè aniversari de l’afusellament del President Companys -el primer després de la mort del dictador- en Tramunt, en nom del Front Nacional de Catalunya, va fer una edició de tres mil cartells commemoratius. Van exhaurir-se, a Barcelona, en un dia.

Del seu pas per la presó, Tramunt s’endugué un puro que li va entregar un condemnat a mort la vigília de la seva execució. Va guardar-lo sempre, però, el dia de la mort del dictador Franco, se’l va fumar.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!