Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

1 de març de 2015
2 comentaris

Qui ha assassinat Boris Nemtsov ?

Una de les dades sobre Boris Nemtsov (1959-2015) que la majoria de mitjans de comunicació ha ignorat arran del seu assassinat és el seu origen jueu, tant per part de pare (Yefim Davidovich Nemtsov) com de mare (Dina Yakolevna, nascuda Eidman). La seva identitat jueva no li fou revelada fins fa pocs anys, ja que durant el règim comunista era mal vista, així que fou batejat com a cristià ortodox, una circumstància que coincideix amb la biografia d’un altre dels més destacats opositors al règim de Putin: Gary Kasparov amb qui va compartir la fundació del moviment opositor Solidarnost.

Nemtsov era un home valent que va denunciar tant la intervenció russa a Ucraïna, com la massacre gihadista dels periodistes de Chralie Hebdo, així que els enemics eren nombrosos i els interessats a la seva desaparició, també, com assenyala avui mateix el digital Europe/Israel. En tot cas, la seva mort recorda les de molts demòcrates a mans dels clans mafiosos tardocomunistes després de la caiguda de la URSS, i permet comprendre com s’ha anat bastint el sistema oligàrquic i populista rus que encapçala Vladimir Putin des de fa gairebé vint anys.

Avui mateix també The Times of Israel recull les opinions de dissidents russos d’origen jueu que assenyalen el tombant històric que pot significar l’assassinat de Nemtsov en vistes a l’agreujament de la repressió atiada des del Kremlin contra l’oposició democràtica i el caràcter antisemita que està adquirint.

Post Scriptum, 8 de març del 2015.

Segons informa el digital israelia Debka, els assassins de Nemtsov són gihadistes txetxens (que van matar el dissident rus pel seu suport a la llibertat d’expressió i a la publicació de les caricatures de Mahoma) han estat capturats a Grozny, la ciutat que va aplegar la manifestació més nombrosa arreu del món contra la reaparició de Charlie Hebdo després de la massacre dels seus dibuixant. Txetxènia està governada amb mà de ferro pel règim de Putin mitjançant l’islamisme local que ha estat fomentat per acabar amb el nacionalisme que va desafiar la unitat de la Federació Russa als anys noranta.

Post Scriptum, 9 de març del 2015.

L’edició digital de L’Express publica avui mateix una informació de la periodista Catherine Goueset titulada: “Assassinat de Nemtsov: Poutine et les Tchetchenes, une longue histoire“, que analitza la instrumentalització de l’islamisme per desactivar el nacionalisme en profit del manteniment de la unitat nacional russa:

“Une semaine après l’assassinat d’un des principaux opposants russes, la police privilégie la piste islamiste après les aveux d’un des suspects, un Tchétchène. Coïncidence? Les heurs et malheurs de la république du Caucase sont intimement liés à l’ascension au pouvoir de Vladimir Poutine.

 

Des coupables rêvés. Un peu plus d’une semaine après l’assassinat de Boris Nemtsov opposant à la politique de Vladimir Poutine, notamment en Ukraine et… en Tchétchénie, la justice russe a fait preuve de dextérité pour retrouver les coupables. Deux Tchétchènes et un Ingouche (république voisine du Caucase) figurent parmi les suspects. Zaour Dadaïev, qui a servi 10 ans dans une unité des forces spéciales tchétchènes selon l’agence de presse, a avoué dimanche avoir participé à l’attentat contre l’un des principaux opposants russes.

L’ascension de Poutine liée à la guerre en Tchétchénie

Coïncidence? L’ascension de Vladimir Poutine à la tête de l’Etat russe est intimement liée au sort de la petite république, soumise au 19e siècle à la tutelle russe, mais jamais apprivoisée. Les velléités indépendantistes réveillées par la chute de l’URSS en 1991 sont à l’origine de la première guerre de Tchétchénie (1994-1996).

Ancien directeur du FSB (service fédéral de la Sécurité, ancien KGB), Poutine prend les rênes du pays, en tant que Premier ministre en aout 1999. Sa nomination est suivie d’une vague d’attentats (290 morts) dans plusieurs villes de Russie, qui sera à l’origine de la seconde guerre de Tchétchénie.

Le Kremlin attribue les attentats aux indépendantistes, mais le rôle des services de sécurité russes est mis en cause. Ces attentats sont à l’origine de l’une des phrases les plus célèbres de l’homme fort du Kremlin: “On les butera jusque dans les chiottes”.

En octobre, Vladimir Poutine envoie des troupes russes dans la République caucasienne, pour une “opération anti-terroriste” qui deviendra une guerre brutale: 100 000 morts et 400 000 réfugiés.

La brutalité de ces deux guerres contribue à renforcer la radicalisation des Tchétchènes et la mutation de leur combat du nationalisme vers le djihadisme.

Après avoir maté la petite République, Poutine installe au pouvoir Ahmad Kadyrov, remplacé après sa mort dans un attentat par son fils Ramzan. Ce dernier instaure un régime de fer; il est dénoncé par de nombreuses organisations de défense des droits de l’Homme pour la pratique de la torture, d’assassinats et d’enlèvements. En 2009, Kadyrov annonce la “fin de l’insurrection”.

Les attaques terroristes se poursuivent néanmoins, et à chaque fois, Moscou ne fait pas de quartier, n’hésitant pas à sacrifier les otages en même temps que les kidnappeurs, comme au théatre de la Doubrovka en 2002 (169 morts dont 129 spectateurs) ou à Beslan en 2004 (330 personnes, dont la moitié étaient des enfants).

A l’issue de la guerre, les combattants tchétchènes se recyclent dans tous les conflits du moment, de l’Ukraine à la Syrie.

Plusieurs assassinats liés à la dénonciation des exactions en Tchétchénie

Le conflit tchétchène est également lié à l’un des principaux assassinats politique en Russie, celui d’Anna Politkovskaïa. La journaliste tuée par balle le 7 octobre 2006 dans l’entrée de son immeuble à Moscou, dénonçait, dans son journal Novaïa Gazeta, les atteintes aux droits de l’homme en Tchétchénie. Trois ans plus tard, Natalia Estemirova, une autre journaliste, proche d’Anna Politkovskaïa et membre de l’association des Droits humains Memorial -également dans la mire du Kremlin, est à son tour assassinée en Tchétchénie.

Le despote tchétchène Ramzan Kadyrov a fait le lien, dimanche, entre l’un des suspects du meurtre de Boris Nemtsov et les caricatures de Charlie Hebdo, l’hebdomadaire dont des journalistes ont été abattus à Paris en janvier et que soutenait l’opposant. Une piste islamiste bien opportune pour le Kremlin, mais qu’Ilia Iachine, ami de Boris Nemtsov, qualifie d'”absurde”. “Nos pires craintes deviennent réalité, accuse-t-il: l’exécutant a été arrêté mais les commanditaires resteront en liberté. La version islamiste est absurde et répond à un ordre politique du Kremlin”.

Post Scriptum, 28 de febrer del 2017.

The Times of Israel informa avui que són a punt de veure la llum dos documentals sobre la vida de Boris Nemtsov coincidint amb el segon aniversari del seu assassinat i, de retruc, retrata les infàmies que li va dedicar el politicastre de l’esquerra francesa pro-russa Jean-Luc Mélenchon.

Post Scriptum, 9 d’abril del 2017.

The Times of Israel publicà ahir un article informant que dugues cineastes russo-jueves estaven ultimant sengles documentals reivindicant la personalitat juevs de Boris Nemtsov, l’opositor demòcrata a l’autocràcia de Putin que va ser assassinat fa un parell d’anys.

Post Scriptum, 2 de juliol del 2017.

La justícia russa ha condemnat cinc individus txetxens vinculats al règim islamista que impera en aquell dissortat país del Caucas, però com encertadament resumeix la crònica de la corresponsal a Moscu de Le Monde del proppassat 29 de juny, “Cinq hommes jugés coupables, mais les commanditaires restent dans l’ombre”. Els familiars, per la seva part, també han criticat la sentència que tanca el cas sense resoldre el fons de l’afer, com publica The Guardian.

  1. Les màfies russes, com totes les màfies, són organitzacions més o menys clandestines amb objectius econòmics. No tenen res a veure amb el comunisme.

  2. De com s’ha anat bastint el sistema oligàrquic i populista rus en podríem parlar llarga estona, ben bé igual, de com s’ha bastit el sistema oligàrquic i populista de tot Europa occidental, ara aquest assassinat, no dóna gaire llum enlloc ni a res, i atribuir-los-hi als clans mafiosos tardo-comunistes és com fer un brindis al sol. El que sí que està provat i força documentat és l’origen del conflicte a Ucraïna, el ridícul i lamentable paper jugat per Alemanya i la Unió Europea en bloc, amb la fundació Adenauer com a punta de llança i el mateix, atribuïble a la fundació nord-americana de torn. Entretant l’estirabot de la diplomàtica Victoria Nuland enviant-nos-hi a pastar fang una vegada més i embolica que fa fort. L’informe de la Cambra dels lords, al Regne Unit, és suficientment clar com per fer-nos una idea dels motius d’ignició de la protesta Maidan. Res més a dir, llevat de denunciar-hi, una vegada més, l’exagerat garbell de mentides ordides i difoses pel propi bloc oligàrquic, com ara les xifres del conflicte, no volent, de cap manera, fer-les passar de cinc mil, quan podrien multiplicar-se, sens dubte, per cinc o sis. Ahir al vespre TV3 ens deia que tota la premsa està en mans del Govern Rus, justament el dia en el qual, la Vanguardia nega per segona vegada la publicació d’un article per raons purament ideològiques i no hauria d’ésser menester recordar-hi el cas Vinader, Pepe Rei, Punto y hora, Egin, Egunkaria, etc., etc., etc. Ara el més important, sembla ser, l’origen jueu del senyor Boris Nemtsov i ara que ho recorde, també el meu. Tot plegat, comporta un grau ben elevat de bogeria a ultrança, d’anguniosa estupidesa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!