Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

24 de febrer de 2015
0 comentaris

A tres mesos vista de les eleccions municipals del 24 de maig del 2015

Després del 9-N la política catalana ha hivernat el procés (interminable) sobiranista i ha retornat a la dinàmica partidària amb la vista fixada a les eleccions municipals del maig vinent. Sobta l’aparent silenci de l’AMI sense cap plantejament col·lectivament compartit cara al 24 de maig: cap estratègia global, imitant així el comportament de l’ANC i Òmnium Cultural, referents del sobiranisme cívic que fins ara havia anat per davant del polític.

Tot i que la presència de Podemos a les municipals catalanes es limitarà a poques localitats, la projecció mediàtica de la candidatura anomenada “Barcelona en comú”, aplegant les renovades forces del progressisme abstracte i banal, donarà nou impuls al contra-independentisme que prioritza les reivindicacions socials i relega les nacionals -catalanes-. Si això arriba serà responsabilitat de l’independentisme organitzat que ha estat incapaç d’articular una estrategia conjunta, i en lloc d’enfilar el conflicte amb l’ordre estatal establert està a l’espera permanent d’una oportunitat per reformar el sistema constitucional i autonòmic.

ERC aspira a substituir, tot assumint-ne molts plantejaments, el PSC(PSC-PSOE), i articular de nou l’eix esquerra/dreta en detriment del Catalunya/España. La CUP disputa, en desavantatge envers Ada Colau i la seva trepa, l’espai de l’anticapitalisme autòcton, almenys a Barcelona ciutat, tot i créixer arreu del país. Solidaritat farà prou amb mantenir una presència municipal esparsa tot i fer una aposta encertada al cap i casal assajant una candidatura conjunta amb Reagrupament.

Paradoxalment, el termòmetre de la continuïtat del procés post 9-N recaurà en el resultat que pugui fer Xavier Trias atesa la feblesa d’una Esquerra que només aspira a reeditar el pacte tripartit aqueix cop amb Podemos/Guanyem i tutti quanti, mancada de la voluntat i capacitat suficient per liderar la construcció de l’Estat català.

Post Scriptum, 26 de febrer del 2015.

Enllaço l’article d’ahir d’Hèctor López Bofill, “L’autogàbia catalana” al Punt/Avui ja que reflecteix encertadament les limitacions que s’autoimposada contínuament la majoria parlamentària que afirma voler avançar cap a la independència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!