Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

11 de gener de 2015
1 comentari

Charlie Hebdo: manifestació a París ……. i a Barcelona ?

Veient la gran manifestació conra el terrorisme gihadista que ara mateix es desenvolupa a París, a moltes ciutats arreu del territori de la República Francesa i altres ciutats d’arreu del món, em pregunto com és possible que ni a Barcelona, ni en lloc de Catalunya n’hi hagi cap.

Solsament el president Mas ha tingut la dignitat d’acudir en nom de la Generalitat a la marxa parisenca, però i els altres dirigents polítics catalans, on son ? què diuen ? Callen miserablement, reflectint amb el seu silenci la incapacitat per fer realitat els propòsits de llibertat i prosperitat que diuen ambicionar.

Si hi hagués hagut un atac de les Forces de Defensa d’Israel contra els gihadistes que dominen Gaza ben segur que els “pacifistes” i “internacionalistes” nostrats ja s’estarien mobilitzant en pro de la “causa palestina” (que no és altra que la destrucció de l’Estat d’Israel i el genocidi dels jueus). David Fernández, Ada Colau, Joan Herrera, Joan Tardà i tot el progressisme antisionista autòcton estarien sortint al carrer cridant “Israel assassí”, Teresa Forcadas i Arcadi Oliveras els beneirien i Vilaweb, La Directa i Kaos en la red els hi donarien cobertura mediàtica culpabilitzant Israel invariablement, siguin quins siguin els fets i les circumstàncies.

Però tota aqueixa gentola que diu voler la pau i la fi de l’imperialisme (occidental), el socialisme, l’anticapitalisme, i de retruc la independència (sempre que s’ajusti als seus dogmes) , s’esmercen en alertar del perill potencial de la islamofòbia i en canvi silencien la realitat del totalitarisme islamista, fins i tot quan el perill d’atemptats a Catalunya és molt alt. De la judeofòbia que rau sota la cobertura politicament correcta de l’antisionisme, la crítica al govern d’Israel i les campanyes de BDS, ni cas.

Des del PSC a la CUP passant per ERC, ICV i Podemos, tenen els USA, l’OTAN i Israel com a principals enemics de la humanitat, per tant no poden admetre que hi hagi una amenaça major i veritable que desmunti les impostures abstractes que comparteixen. Tots els conflictes són sistemàticament atribuïts a aqueixos ssubjectes, i al capitalisme global que ells controlen, i segons les teories de la conspiració en voga el mateix Califat Islàmic és una creació israeliana, segons una de les portaveus de la campanya “Free Gaza”.

Els conflictes entre pobles i entre cultures es poden mirar d’arbitrar internacionalment adoptant els principis d’unversalitat, proporcionalitat i no discriminació a l’hora de proposar solucions viables. Els pobles que aspiren a la llibertat i la defensen actuen amb patriotisme, intel·ligència i coratge. El nostre país no arribarà a ser-ho si no supera la impostura, el sectarisme i la mediocritat que bloqueja l’acció de país de les elits polítiques i mediàtiques, com avui ha quedat disssortadament patent amb el silenci (poruc, ignorant o interessat) que plana sobre Catalunya a l’hora d’enfrontar el tercer totalitarisme (potser perquè encara no ens hem desempellegat de les reminiscències dels dos precedents).

Post Scriptum, 8 de gener del 2018.

Abans d’ahir hi va haver a París un acte commemoratiu del tercer aniversari de la massacre islamista contra Charlei Hebdo amb el lema “Toujours Charlie ! De la mémoire au combat !” organitzat pels col·lectius Printemps Républicain, Comté Laïcité République i Licra. Un dels promotors, Laurent Bauvet, en va explicar el mateix dia els motius de la convocatòria en una entrevista a Le Figaro: “Toute une partie de la gauche n’accepte pas la liberté d’expression à l’encontre de l’islam”.

L’assitència estigué per sota de les expectatives dels convocants i el contingut de les intervencions no fou del tot congruent amb els objectius de l’econtre, segons publica avui Slate.fr. A Barcelona, ni això.

Post Scriptum, 3 de setembre del 2019.

Avui, Sebastià Bennasar entrevista a Vilaweb un dels redactors de Charlie Hebdo, Philippe Laçon que va sobreviure a l’atemptat jihadista contra el setmanari satíric. No m’hauria de sorprendre l’actitud de l’entrevistador ometent tota referència a l’autoria i la intencionalitat del crims comès per dos individus que van entrar-hi disparant, pòtser eren uns atracadors ? o uns agents del Mossad ? o supremacistes blancs ? El silenci davant el jihadisme és la primera de les claudicacions de les societats europees que han renunciat a defensar-se’n.

Post Scriptum, 8 de setembre del 2020.

Avui, a París, hi hagut una manifestació en memòria dels morts i de suport als actuals periodistes de Charlie Hebdo al capdavant de la qual hi ha una pancarta on hi figura en català “Tots som Charlie Hebdo”, segons il·lustra avui Le Figaro. Dissortadament, per vergonya nostra, a la nostra terra no hi ha cap expressió de solidaritat amb les víctimes del jihadisme i en pro de les llibertats republicanes.

Post Scriptum, 17 d’octubre del 2020.

Dels mitjans nostrats, només El Nacional.cat ofereix informació acurada arran de l’assassinat del professor d’història degollat ahir a França, la resta callen o eludeixen assenyalar el totalitarisme islamista com a responsable d’aqueixa i tantes altres morts als darrers anys, a Catalunya també.

  1. Comparteixo al cent per cent l’article. Aquest pobre país nostre en mans de tant multi-culti i pijo-progre algun dia haurien d’anar als cementiris de Normandia i veurien les creus i les estrelles de David dels milers de soldats de la pèrfida Nordamèrica que van donar la seva vida per salvar Europa del nazisme. Se’n van sortir però hi van deixar la vida. M’agradaria que els grans revolucionaris de la CUP, Procés nosequè, ERC, ICV, etc, escrivissin un telegrama als pares d’aquests nois (millor dit als seus familiars) explicant com són d’agraïts els progres europeus o millor com són de miserables els ínclits membres d’aquestes organitzacions diguem-ne polítiques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!