Abans d’ahir va morir a Barcelona, la seva ciutat, Pere Carbonell Fita (18 de gener del 1916-18 de desembre del 2014), avui la família recorda a les esqueles dels diaris que fou alumne de l’Escola Normal de la Generalitat republicana i mestre, i les institucions recorden que fou director general de comerç, diputat per CIU al Parlament de Catalunya l’any 1984 i posteriorment creu de Sant Jordi.
Però enlloc apareix la seva condició de patriota català, a l’exèrcit republicà i a la secció militar del Front Nacional de Catalunya a l’immediata posguerra, activitat de la qual ha deixat una prolífica obra escrita (que es pot consultar a l’entrada al seu nom a la wikipèdia, però que no és ni completa ni està actualitzada).
Vaig llegir tots els seus llibres fa anys i vaig tenir ocasió de conversar-hi personalment al final de la presentació d’un en el qual narra els anys que va passar empresonat a la Model, impressionant-me la seva modèstia, el seu patriotisme i la seva intel·ligència. Una mostra d’aqueixes qualitats hom la pot apreciar en l’apunt que vaig dedicar a la revista satírica que feien els presos que duia per títol “L’ou com balla”.
Malgrat els patiments viscuts era un home d’una inesgotable vitalitat com ho prova la seva lúcida longevitat. El 19 de febrer del 2003 l’Avui publicava un carta seva titulada: “La derota de l’exèrcit de Catakunya”:
“El 5 de febrer va fer seixanta-quatre anys que jo passava la frontera forant part de l’exèrcit de Catalunya derrotat. No fou una desbandada, perquè fins als darrers moments unitats combatents resistiren l’enemic per protegir la retirada. He tractat de recobrar en el meu llibre “Entre la vocació i el deure” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002), la memòria d’aquell estudiant de mestre, demòcrata i pacifista, que, com tants altres joves, es veié obligat a improvitzar-se militar per defensar les llibertats amenaçades.
Fórem derrotats, però no ens sentírem vençuts, i, malgrat les pors de la gent, les renúncies d’alguns i la dura repressió franquista, lluitàrem entre la runa de les institucions enderrocades per recobrar les llibertats perdudes. Alguns hi sacrificaren la seva joventut o hi perderen la vida.
Franco i els seus, però, no saberen administrar la victòria i imposaren una falsa pau: s’apagaren com la resta de totalitarismes d’aquell temps. No s’han extingit, però, completament, en resta el caliu que ara uns insensats semblen atiar.
Malauradament als catalans d’avui qualsevol revifalla dels antics fantasmes ens troba instal·lats en la comoditat, desarmats moralment i amb un complex d’inferioritat que es immobiitza. Els qui ahir, però, no ens sentírem vençuts, als més de vuitanta anys de veure’n de totes, encara seguim obrint camins a l’esperança”.
Des d’aqueix senzill apunt vull expressar un cop més que patriotes com ell, els de la generació fundacional del FNC, són per a mi la prova del bo i millor que pot arribar a donar el nostre poble quan hom es lliura en cos i ànima a la causa de la llibertat. En un dels seus llibres dedicats a remembrar els anys de militant del FNC, descriu a Jaume Cornudella Olivé, company d’armes a la secció militar en aqueixos termes: “Era un lluitador de caràcter i intel·ligent, abnegat, incansable, les intrigues i els desenganys no l’arribaren a desmontar”, (“Tres Nadals empresonat 1939-1943”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, página 189).
Post Scriptum, 22 de desembre del 2014.
Únicament Nació Digital s’ha fet ressò de la trajectòria patriòtica de Pere Carbonell Fita. Entre els blocaires, Francesc Abad li dedica un sentit homenatge.
Post Scriptum, 25 de gener del 2021.
El proppassat dia 22 al bloc del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC) s’hi publicava aqueix apunt: “per contribuir al 80è aniversari de la fundació del Front Nacional de Catalunya, reproduïm la conferència del Dr. Agustí Colomines, el nostre director, amb motiu de l’homenatge a Pere Carbonell i Fita, celebrat al Museu d’Història de Catalunya el 3 de març del 2015: “La generació escindida de Pere Carbonell, militant del Front Nacional de Catalunya el 1940”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vaig tenir l’ocasió de poder conèixer en Pere Carbonell home estimat i respectat (molt especialment al seu barri d’Horta) i ha estat un gran exemple a seguir.
Catalunya ha perdut un gran home i un gran patriota, però gràcies a ell i a tants altres com ell Catalunya aconseguirà guanyar la seva plena llibertat.
Fins a sempre Pere!