La política de la UE i de la majoria d’estats que la integren, llevat d’Alemanya, és adversa a Israel a qui hom responsabilitza apriorísticament de la no resolució del conflicte amb el món àrab, com si els estats que van declarar la guerra a Israel el 1948, contradint la resolució de les Nacions Unides partint la Palestina britànica en dos estats (l’any 1921 ja se’n havia segregat la Transjordània) no tinguessin cap responsabilitat en l’esclat -i l’allargament- d’aqueixa tensió bèl·lica.
Davant la puixança de l’islamisme arreu del món amb el propòsit declarat d’acabar amb la civilització occidental els estats europeus i els USA reaccionen extorsionant Israel per tal que cedeixi a les pretensions palestines, consistents en expulsar a tots els jueus del territori que els sigui assignat sense cap compromís per part seva de reconèixer el dret d’Israel a existir. Això fan uns estats al si dels quals creix l’adhesió a l’islamisme com a fórmula destructiva de la societat democràtica, com es pot constatar per dugues vies: d’una banda, la creixent afluència de voluntaris europeus -socialment marginals- per fer la gihad a les files del Califat Islàmic, i d’altra banda, la penetració de les economies europees -amb la complicitat de les elits autòctones- per part del capital dels estats islàmics.
Avui mateix, l’edició francesa de The Times of israel publica un article d’Haviv Rettig Gur criticant per estèril i superficial el projecte de llei aprovat pel govern israelià presidit per Benyamin Netanyhau sobre la nacionalitat jueva de l’Estat d’Israel (limitada als símbols, com la bandera, l’himne, sense cap alteració dels drets individuals i col·lectius que gaudeixen els ciutadans sigui quina sigui la seva identitat nacional). Aqueixa iniciativa, innecessària segons molts juristes israelians-, no aporta res de nou a la significació d’Israel com a estat del poble jueu i com a estat democràtic, demostrada per la jurisprudència i la doctrina jurídica més rigorosa internacionalment. Sembla més un acte d’autoafirmació nacional dels jueus davant de l’hostilitat internacional que no pas una alteració substancial de la naturalesa d’Israel, un estat que no necessita justificar-se però sí defensar-se front als qui no pretenen altra cosa que culminar el genocidi perpetrat per Hitler i els seus còmplices, entre els quals -i en lloc destacat- el muftí de Jerusalem i els seus successors.
Post Scriptum, 1 de novembre del 2017.
Demà s’escau el centenari de la Declaració Balfour, un dels acte més importants de reconeixement (del Regne Unit, en aqueix cas) del dret del poble jueu a l’autodeterminació, una qüestió oberta encara avui dia al si mateix de la societat israeliana. Prova d’això n’és aqueixa article de Yehuda Schwartz, “Israël et le droit des juifs à l’autodétermination”, publicat el proppassat 29 d’octubre a The Times of Israel.
Post Scriptum, 16 de juliol del 2018.
A Israel hi ha hores d’ara un intens debat jurídic i social arran de la iniciativa del govern de Netanyahu de declarar expressament que és l’estat del poble jueu, un fet que posa en qüestió l’estatus igualitari al que aspiren les altres comunitats nacionals presents al territori. En aqueix article de Joshua Davidovich publicat el proppassat 13 d’aqueix mes a The Times of Israel hom alerta d’una de les conseqüències d’aqueix projecte de llei: la segregació urbana per comunitats, una política desastrosa als EUA que encara no ha cicatritzat les ferides cinquanta anys després que fos abandonada aqueixa estratègia governamental: “En autorisant la ségrégation urbaine, Israël pourrait franchir une ligne rouge”.
Post Scriptum, 8 de juliol del 2019.
Simona Weinglass publica avui a The Times of Israel un extens article analitzant els plantejaments dels juristes i politòlges de la dreta jueva que malden per reduir el poder de la Cort Suprema d’Israel al·legant que està controlada ideol`gicamen per les elits progressistes: “Rencontre avec ces activistes de droite qui veulent contourner la Court Supreme”.
Post Scriptum, 7 de desembre del 2020.
El jurista Bertrand Ramas-Muhlbach publica avui a JForum aqueixa interessant reflexió: “Repenser le système institutionnel israélien“.
Post Scriptum, 4 de novembre del 2022.
Arran del resultat de les eleccions de fa quatre dies a Israel plouen les diatribes habituals denigrant el seu caràcter jueu i democràtic. Recomano la lectura d’aqueixos dos articles apareguts a The Times of Israel: ahir, David Horovitz, “Avec la victoire de Ben Gvir, l’État juif prend le pas sur l’Israël démocratique. Les partis pour qui ces deux valeurs, au cœur de notre pays, ont un poids égal ou pour qui l’impératif démocratique l’emporte sur la centralité juive ont été largement battus”. I, avui, Judah Ari Gross, “La 25e Knesset sera la plus religieuse de toutes, mais encore loin d’une théocratie. La coalition devrait avoir un impact majeur sur les relations de la religion et de l’État et la certification de la casheroute. Conversions et droits LGBT pourraient être affectés”.
Post Scriptum, 21 de desembre del 2022.
Replicant la campanya mediàtica global alertant que la democràcia israeliana és en perill a causa del govern de Netanyahu amb els partits sionistes religiosos el Jerusalem Post publica avui aqueix editorial: “Israel’s democracy is not in jeopardy; it is combative and feisty. It has become popular to forecast the demise of Israel’s democracy but the story of the Jewish state shows that it is vibrant and strong”.
Post Scriptum, 3 de març del 2023.
Aqueix article de Pierre Lurçat, publicat avui a JForum, centra la controvèrsia sobre la reforma del poder judicial en curs a Israel: “L’enjeu essentiel de la réforme judiciaire : rétablir les droits de la majorité.
Post Scriptum, 25 de novembre del 2023.
En plena guerra de civilització contra el jihadisme pro-palestí i l’eix iranià Israel és la frontera del món occidental, així ho explica el ministre del govern Netanyahu Ofir Akunis en aqueix article aparegut avui al Jerusalem Post: “Israel-Hamas war is a clash of civilizations for a new Middle East“.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Moi boa reflexión caro Jaume. Concordo ao cento por cento.