L’endemà de la jornada participativa que tenia com a eix central la pregunta sobre la independència de Catalunya hi ha algunes qüestions a tenir en compte especialment:
En primer lloc, ahir a Catalunya, a diferència del que va passar al referéndum d’Escòcia, la gent gran en lloc de decantar el resultat cap al no a la independència per instint conservador va simbolitzar la continuïtat intergeneracional en la lluita per la llibertat nacional enllaçant amb els anhels de les generacions estroncades pel franquisme. Són nombrosos els casos de persones que en el moment de dipositar el sobre a l’urna remembraven emocionats a parents ja traspassats fen patent la força del sentiment de pertinença nacional -heredat o adquirit voluntàriament-. Aqueixos testimonis haurien de fer reflexionar als propagandistes del sobiranisme pràctic com a valor nuclear del procés d’alliberament nacional en el que som immersos com a poble.
En segon lloc, malgrat que hi ha indicis que l’actitud del govern de Madrid de no utilizar efectivament els mecanismes coercitius al seu abast per avortar la jornada d’ahir hagi sigut tàcitament consensuada amb el govern de la Generalitat, aqueix fet per si mateix no deixa de ser un èxit per a la causa nacional catalana ja que obre una escletxa al si del bloc espanyolista entre els partidaris de la repressió i els de la contemporització. Atesa la falta d’estratègia i propostes pragmàtiques d’aqueixos darrers, segurament a partir d’ara creixerà la pressió de la línia dura tipus UPyD, FAES i grups de l’extrema dreta per tal d’aturar per la força el procés en curs. L’espanyolisme auctòcton (Ciudadanos i Societat Civil Catalana) ha quedat a l’estacada per la passivitat del govern de Rajoy i d’ara endavant probablement accentuarà la seva agressivitat per desmentir la seva marginalitat.
En tercer lloc, el suport social assolit en pro de la independència resta a l’espera de l’estratègia a seguir a partir ara pel conjunt de forces polítiques compromeses amb l’objectiu de bastir un Estat català a les quals hom pot exigir no repetir la improvisació i el sectarisme evidenciat després que el president Mas decidís no tirar endavant la consulta prevista al Decret 129/2014, ja que les veritables dificultats comencen a partir ara.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!