Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

21 d'octubre de 2014
0 comentaris

A vint dies vista del 9-N

Una setmana després de la desconvocatòria de la consulta prevista pel 9-N en els termes previstos al Decret 129/2014, i la seva substitució per un procés participatiu a iniciativa del Govern de la Generalitat, fet que va donar peu a una crisi conjuntural dels partits del bloc parlamentari sobiranista provocada per la fugida d’estudi d’ICV i el sectarisme d’ERC, en mantinc en l’opinió expressada en un apunt d’urgència titulat “enfilant cap a la DUI”. Però voldria ampliar aqueix punt de vista amb algunes consideracions complementàries.

En primer lloc, no és pot menystenir la importància jurídica i política del Decret 129/2014, ja que és al primera vegada que en l’ordenament jurídic català es fa referència a la independència  com a objectiu de país. Encara que hagi estat suspès pel Tribunal Constitucional, ja figura com a antecedent per a decisions futures i vincula als partits que hi van donar suport.   Aqueixos efectes es mantenen essencialment encara que hagi canviat la fórmula mitjançant la qual es podran expressar els catalans el 9 de novembre vinent: tindrà el mateix valor simbòlic que les consultes municipals per la independència que es van inciar a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009 però aquesta vegada serà simultània a tot Catalunya i promoguda pel Govern de la Generalitat.

En segon lloc, menystenir aqueixa eventualitat tot contraposant-la a la consulta convocada en els termes del Decret 129/2014 és un error d’apreciació dels que la devaluen titllant-la de xocolatada. Retreure al Govern de la Generalitat que no hagués mantingut els termes inicials de la convocatòria suposa ignorar que el Govern espanyol tenia l’oportunitat d’avortar-la sense que la resposta adient per part catalana, la proclamació unilateral d’independència des del Parlament de Catalunya estigués en condicions de ser adoptada. Ni UDC, ni ICV s’hi haurien avingut i, així, no hi hagués hagut majoria independentista. Aqueix acte de sobirania, i de desobediència real al poder espanyol, només es pot plantejar un sol cop i no es pot perdre. Hores d’ara la majoria parlamentària necessària no hi és.

En tercer lloc, l’acte massiu a la plaça de Catalunya de diumenge passat és la demostració del paper determinant de l’impuls social en pro de la causa independentista per desllorigar els catúfols partidistes propis d’una mentalitat encara poc preparada per respondre al conflicte amb l’ordre estatal que les formacions parlamentàries haurien de saber comandar. Molts diputats  dirigents polítics resten ancorats en l’estadi de la lluita pel repartiment de les quotes de poder ( amb les corresponents expectatives professionals) en un context autonòmic que ja no existeix. L’articulació entre el moviment social independentista (ANC i Ómnium, fonamentalment), els partits  (i l’AMI) i el Govern, en aqueixa fase del procés presenta desajustos (com els que assenyala ahir Vicent Partal al seu editorial a Vilaweb, “No és qui guanya, és si guanyem”) que cal recomposar a marxes forçades immersos tots plegats en una dialèctica que encara no ha trobat l’estratègia comuna.

En quart lloc, el president Mas en virtud dels seus compromisos d’investitura i més encara després de signar el Decret 129/2014 ha de jugar mentre ocupi el càrrec un paper de lideratge institucional fins al 9-N que cal diferenciar fins a un cert punt de la coalició que encara formen CDC i UDC. Convergència es procliu a la independència sabent que no pot liderar el moviment mentre mantingui com a soci de coalició una UDC que té una direcció que hi és obertament contrària i que oscil·la entre actuar com a element retardatari o donar el pas a integrar-se en un front -amb PSC i PP- en defensa de l’ordre establert.

En cinquè lloc, el bloc cícic i polític que manté el propòsit que el 9-N sigui una expressió massiva en pro de la independència -del qual cal descomptar ICV i UDC- és el que hauria de definir els passos a seguir fins a les imprescindibles eleccions al Parlament de Catalunya, sigui amb una única llista o no.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!