Ahir, el Consell Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència va aprobar aqueixa resolució sobre la consulta prevista pel 9-N:
“Des de Solidaritat Catalana per la Independència no compartim la decisió de no celebrar el referèndum oficial el propvinent 9 de novembre, doncs tal i com hem assenyalat en diverses ocasions no hi havia motius tècnics ni de legalitat per no fer la consulta unilateral, en els termes plantejats en la llei de consultes i el decret de convocatòria. Ha estat una decisió política per part dels responsables polítics catalans, que no han tingut la voluntat ni la valentia necessàries per desobeir el Tribunal Constitucional espanyol i no han complert amb el seu compromís amb la ciutadania.
A més de la gran decepció que ha produït la renúncia entre la ciutadania i la manca de credibilitat interna i internacional, la imatge de trencament de la unitat política que han escenificat els líders de CiU, ERC, CUP i ICV ha augmentat en escreix aquest malestar, posant de nou per davant el tacticisme i els interessos electorals, que no pas el clam del poble que tornà a ressonar el proppassat 11 de Setembre, demanant fermesa i unitat per assolir la independència.
Havent ells acatat el Tribunal Constitucional i no el poble de Catalunya, constatem que no hem tingut els polítics valents que Catalunya necessita per esdevenir independent.
Finalment s’ha optat per la celebració d’un procés participatiu simbòlic que, tal i com ha reconegut el President Mas, no tindrà plenes garanties i no serà definitiu. Més enllà d’aquesta nova mobilització simbòlica que substitueix la consulta convocada per la Generalitat pel 9N i suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol, els independentistes hem de pensar en camins que ens portin a assolir la independència del nostre país.
Tancada l’etapa de la consulta i després d’haver-ho intentat els darrers anys, queda constatat que el camí d’assolir la sobirania des de la legalitat espanyola, des del diàleg i el pacte amb Espanya, ha fracassat.
Cal canviar d’estratègia i apostar finalment per l’única via per assolir la independència: la unilateralitat. Ara és l’hora de passar de les paraules als fets, dels actes simbòlics a fer Política en majúscules, de complir amb la voluntat popular. Per tot plegat, reclamem:
1. La convocatòria immediata d’eleccions al Parlament de Catalunya, que s’haurien de celebrar com a màxim el 9 de febrer de 2015.
2. La conformació d’una candidatura de país, el més àmplia i plural possible, que integri totes les forces polítiques i cíviques a favor de la independència. Aquesta candidatura ha d’incorporar al seu programa el compromís primer i unívoc de Declarar la Independència de Catalunya com a màxim el 23 d’abril de 2015.
Solidaritat Catalana per la Independència començarà des d’aquest moment a unir esforços i teixir complicitats per assolir els esmentats objectius. SI convoca una Assemblea Nacional pel propvinent 22 de novembre a Pallejà (Baix Llobregat), on hi podran participar tots els adherits i simpatitzants de SI i s’obrirà al ciutadans i col·lectius que vulguin treballar per l’assoliment de la independència nacional amb la màxima celeritat.
Visca Catalunya Lliure”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!