Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

1 d'octubre de 2014
0 comentaris

Rellegint Hipòlit Nadal: “L’etern problema de Catalunya”

Hipòlit Nadal i Mallol (1891-1978), fou un patriota català que des de l’Argentina estant va impulsar la causa del separatisme català al llarg de tota la seva vida, entre altres activitats dirigia la revista “Ressorgiment”, editada a Buenos Aires, publicant-hi al número 327, corresponent a l’octubre del 1943 aqueixa editorial que reprodueixo tot seguit atès que el seu contingut encara és vigent:

“El litigi polític existent entre Catalunya i Espanya des que la nostra pàtria va veure’s absorbida per Castella, no es pot resoldre d’altra manera que acceptant el fet indiscutible del dret de Catalunya a la independència. Aquest raonament tan senzill encara no se’l saben fer la majoria dels catalans, i àdhuc molts dels que se les donen de patriotes i ostenten càrrecs representatius i s’omplen la boca de llibertat, de democràcia i de justicia. I és que el pòsit desnacionalitzador que el poder espanyol, hegemònic, ha deixat als catalans encara té empremta forta en la consciencia dels nostres connacionals, els quals, d’altra banda, ja sigui per apatia, per peresa mental o bé perquè no es volen complicar la vida, accepten fòrmules dilatòries i afeccionen preteses solucions que la magnaminitat dels nostres opressors ha de fer viables.

Des que tenim ús de raó -i ja estem dins la cinquantena- sentim parlar del “problema” català. Hem estat contemporanis de diverses “solucions” que l’Estat espanyol -monàrquic o republicà- ha assejat amb Catalunya -les més vistents de les quals han tingut expressió en organismes com la Mancomunitat i la Generalitat-, però cap d’aqueixes “solucions” no ha resolt l’anomenat “problema” català. I és que ens hem de desenganyar d’una vegada: la qüestió de la llibertat de Catalunya no pot tenir altra solución viable que la independentista o separatista, tal com hem afirmat abans. Catalunya és un tot orgànic: és un poble complet, una cultura, una civilització, en fi. I tractar de donar solución a una civilització és un absurd car una civilització no pot ser mediatitzada. I la civilització catalana no és cap producte improvisat: s’ha anat formant a través dels segles i s’ha imposat a despit dels entrebancs, i segueix el seu camí i no hi pot haver poder humà capaç de detenir-la. És una evolució que no pot admetre solucions perquè, malgrat tot, seguirà la seva via fins a trovar l’instrument adequat a la seva expressió natural. I, com diem, aquest instrument té un sol nom: sobirania.

Per evitar que Catalunya s’independitzi, Espanya hauria d’arrassar-la i sembrar-la de sal. Que no hi restés cap veu autóctona ni vestigi de cap planta. Solament així evitaría l’inevitable. Tota altra forma no farà més que alentir la resolució d’aquest plet secular entre la nostra pàtria i l’Estat espanyol. I s’ha de dir, de pasada, que el pitjor enemic  de les llibertats catalanes no és pas l’Estat opresor sinó els mateixos catalans que li fan el joc i creuen càndidament que una altra solució espanyola pot resoldre la qüestió catalana. Car si la majoria dels catalans tinguessin consciència del dret que assisteix Catalunya a ésser lliure, l’adveniment gloriós albirador per les actuals generacions, ara que el món es disposa a estructurar-se d’acord als drets dels pobles a disposar de llurs propis destins dintre una comunitat general de nacions lliures. Però no essent així, trobant-nos encara amb l’handicap d’una desnaturalització de consciències de tant volum, no ens quedarà altre remei que esperar a què noves generacions, més conscients que la nostra, acompleixin la magna gesta alliberadora.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!