El 29 de setembre del 1977 un decret del govern espanyol restablia provisionalment la Generalitat de Catalunya, després de negociar amb el president Josep Tarradellas, i abans de l’aprovació de la Constitució del 1978. Avui, trenta-set anys més tard, el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel govern espanyol contra la llei catalana de consultes i el decret de la Generalitat convocant la consulta sobre el futur polític de Catalunya prevista pel 9-N.
Gairebé quaranta anys separen dos episodis significatius de l’inici i el final d’un cicle històric al llarg del qual la ficció d’un pacte d’estat autonòmic s’ha anat esvaint fins arribar a la infraautonomia actual. Avui, tots plegats som testimonis d’un dels darrers capítols d’aqueixa asfíxia premeditada de la qual ja alertava Ramon Trias Fargas fa trenta anys. La signatura per part del president Artur Mas del Decret 129/2014 convocant la consulta el 9-N i la reacció del poder espanyol (govern i Tribunal Constitucional a l’uníson) signifiquen les posicions en conflicte entre el dret del poble català a l’autodeterminació i la imposició fàctica d’un ordre estatal establert que es concep com a immutable.
La liquidació de la Generalitat com a govern autònom és un fet irreversible, deliberadament buscat pels qui cerquen reinstaurar un estat unitari sense escletxes a la seva integritat. Pels catalans la disjuntiva és: ocupació o independència.
Post Scritum, 17 de desembre del 2019.
L’aplicació de les mesures proposades pel govern espanyol a l’empara de l’article 155 CE han deixat a l’Adminsitració de la Generalitat una impromta castradora que és preceptible en l’actitud que adopten els responsables polítics i administratius interioritzant el tracte imperatiu que rep de l’Administració de l’Estat i replicant-lo envers l’Administració local. Això es tradueix en un comportament propi del reducte autonòmic en el qual s’ha reclós la Generalitat post-155 CE, refractari a la complementarietat amb els goversn locals a partir d’una concepció de servei al país comprtida, que ara dissortadament no existeix. Aqueixa reflexió neix de l’experiència professional quotidiana i l’intercanvi d’opinions amb altres companys secretaris d’ajuntament, no pas d’abstraccions desconnevtades de la realitat i estem disposats a col·laborar per invertir aqueixa tendència claudicant en termes nacionals.
Post Scriptum, 29 de setembre del 2020.
Ahir, el Tribunal Supremo va inhabilitar el president Torra liquidant de fet el Govern de la Generalitat, (el Parlament ja s’havia autocensurat el 30 de gener del 2018). La ficció de la gestió pública autònomica mentre la repressió derivada del conflicte obert amb el poder espanyol s’ha demostrat inviable. Com escriu Vicent Partal a Vilaweb: “Cal fer foc nou, després del fracàs definitiu de la idea del govern efectiu“.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!