Josep Uclés, en la memòria

Avui fa un any que va morir Josep Cifuentes Uclés (Badalona, 1952 – Vilanova del Vallès, 2013), pintor reconegut i patriota de pedra picada amb qui vaig tenir ocasió de fer amistat durant els anys (pocs, a la darreria dels vuitanta del segle passat) que vaig treballar i viure a Granollers. L’experiència compartida d’haver estat ambdós militants del PSAN abans de la mort de Franco, tot i que no vam coincidir en reunions orgàniques, ens va fer tenir bona entesa. D’aquella etapa me’n vaig voler emportar un record adquirint un parell de les seves creacions que conservo amb cura i estima al meu estudi.

Gens dogmàtic, ni sectari, sempre lúcid en les seves observacions va mantenir tohora una mirada una  crítica sobre la nostra realitat social i nacional al mateix temps que la seva creativitat obria els ulls a noves formes de viure i gaudi. Fa uns quants anys vaig reproduir en aqueix bloc un dels texts (“Contra els polítics, alguns“)  que acompanyava el catàleg d’una de les seves exposicions.  Josep Uclés es va afiliar a Esquerra i el seu company Quico Sala, de Granollers,  li va dedicar un sentit comiat al seu bloc pocs dies després del seu traspàs: “L’adéu a en Josep Uclés”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*