El digital Israel a Catalunya (www.israelacatalunya.blogspot.com) ha traduït al català l’anàlisi divulgat ahir pel portal israelià especialitzat en seguretat, terrorisme i política internacional www.debka.com per tal d’ajudar a comprendre l’estat actual de l’Operació Marge Protector d’Israel i les seves implicacions geoestratègiques:
“Després d’un mes de combats i de l’inici d’un altre alto-el-foc surrealista, oferim als nostres lectors algunes pistes ja que, com és comprensible,ens podem trobar tots una mica desconcertats per la situació de la guerra a Gaza i Israel. Heus aquí una breu guia dels tripijocs en marxa:
1. Existeix un alto-el-foc?
Funcionaris d’alt rang de Fatah i d’Egipte van dir de dimecres 14 d’agost que els negociadors al Caire havien acordat una treva de cinc dies, que allargava l’anterior alto-el-foc de 72 hores. Però ni Hamàs ni els mateixos funcionaris israelians han reconegut oficialment aquest acord, ni tampoc semblen inclinats a fer-ho. En resum no hi ha treva.
2. Què passa amb la divisió entre Obama i Netanyahu?
La disputa entre el president nord-americà Barack Obama i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu no és cap novetat: existeix des que Obama va assumir el càrrec el 2009. A tot això li hem de sumar els informes fets públics ahir pel Washington Street Journal (i posteriorment desmentits pel Departament d’Estat) que la Casa Blanca hauria bloquejat una transferència de míssils Hellfire a l’IDF durant les operacions a Gaza. Obama acusa Netanyahu d’intentar eludir la seva oficina cercant i interactuant amb els congressistes aliats d’Israel. Però això tampoc és cap novetat. Israel sempre ha intentat burlar la voluntat dels presidents d’Estats Units exercit pressió des de la House. El 1956, el primer ministre David Ben-Gurion va ordenar un atac a Egipte amb el suport de França d’esquenes a Estats Units. El 1981, Menachem Begin va desafiar a Washington quan va ordenar el bombardeig amb èxit d’un reactor nuclear iraquià prop de Bagdad.
3. Qui són els aliats d’Israel per a l’operació de Gaza?
Ara és el torn de Netanyahu de nedar contracorrent amb els americans i està treballant estretament amb rei d’Aràbia Saudita Abdullah i el president d’Egipte, Abdel Fattah El Sisi per foragitar la Casa Blanca dels assumptes del Pròxim Orient després de l’entesa d’Obama amb l’Iran. Aquesta nova aliança entre Israel Aràbia Saudita i Egipte ha empès Israel fora del centre de l’escena regional i ha deixat de banda els seus esforços per portar el conflicte de Gaza a la seva fi.
4. Per què Washington no ha anat a Egipte i Aràbia Saudita?
Per als EUA, creuar Aràbia Saudita i Egipte és complicat. Però ha censurat públicament Netanyahu i Israel com a part de la seva guerra psicològica. Vist des d’aquesta perspectiva, la filtració al Wall Street Journal té molt sentit. Alhora, Israel, Aràbia Saudita i Egipte comparteixen els mateixos greuges contra l’administració d’Obama per treballar estretament amb l’Iran. Cohorts d’Obama a Bagdad estan en connivència amb el líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, amb el pretext de lluitar contra els gihadistes de l’Estat Islàmic (IS). Estats Units i Iran estan traçant secretament un pla per resoldre la crisi de l’Iraq per al seu propi benefici. Per això, Obama ha reconegut i concedit a l’Iran el seu paper de superpotència regional –fins i tot abans que es subscrigui un acord sobre la carpeta nuclear iraniana– el què suposa per a Aràbia Saudita i Israel un greu atac als seus interessos estratègics i de seguretat nacional. Egipte i Aràbia Saudita van tornar el cop enviant El Sisi per reunir-se amb el president rus, Vladímir Putin, el proppassat dimarts 12 d’agost a Sotxi per convidar-l a unir-se a la nova aliança. Tot i així, és massa aviat per dir fins a quin punt Netanyahu està disposat a anar en aquesta direcció.
5. Ha donat algun avantatge a Israel l’Operació Marge Protector?
La resposta és un rotund “no!”. Netanyahu i el seu ministre de Defensa, Moshe Yaalon, voldrien acabar la guerra. Ells han estat tractant de fer això des del segon dia de l’inici de l’operació, el 8 de juliol, però estan trobant que una estratègia de sortida a la guerra segueix lliscant cada vegada més lluny del seu abast. Els dos líders israelians es van ficar en un embolic en prendre per fet que podien collir l’èxit d’una guerra contra els terroristes amb un acord a la taula de negociació, caient, per tant, en el mateix error que Obama. Gràcies a aquests primers passos en fals ens trobem davant d’una guerra de desgast, amb el llançament de coets dispersos de manera ocasional des de Gaza i les posteriors represàlies israelianes. Encara no hem vist el final d’aquesta guerra, i que canviarà la forma com passa el temps. Mentrestant, el dijous, 500 camions carregats amb aliments, medicaments i altres productes essencials van entrar a Gaza a través de l’encreuament de Kerem Shalom, uns subministraments que mai s’han negat a Gaza ni tan sols en el curs de l’operació de l’FDI. Això encaixa amb l’ambivalència general de l’estil del govern de Netanyahu de fer la guerra.
Una altra ronda de negociacions s’ha previst celebrar al Caire la setmana entrant. La Gihad Islàmica acaba d’afirmar que hi ha un acord per fer una treva definitiva que impliqui la reconstrucció i desmilitarització de Gaza. Veurem.”
Post Scriptum, 29 de maig del 2018.
Quatre anys després de l’operació Marge Protector a Gaza la Jihad Islàmica seguint les indicacions d’Iran ha desfermat una tongada de míssils sobre Israel amb el propòsit d’alleugerir la pressió que les FDI estan exercint contra la presència iraniana a Síria, segons informa l’analista de The Times of Israel Avi Issacharoff.
Post Scriptum, 9 d’agost del 2018.
Quatre anys després la situació a Gaza la descriu precisament avui Yaakov Lappin en aqueix report titulat “Hamas-Israel Truce Would Be Painkiller, not Antibiotic”, publicat al número 917 dels Perspectives Paper del Begin Sadat Center.
Post Scriptum, 13 de novembre del 2019.
Hillel Frisch analitza avui en aqueix report l’escalada militar entre la Jihad Islàmic pro-iraniana i l’exèrcit israelià: “Gaza Conflagration higlights the Differences between Hams and Islamic Jihad” publicat als Perspectives Papers número 1342 del BESA Center.
Post Scriptum, 20 de maig del 2021.
Haviv Rettig Gur analitza avui per The Times of Israel l’estat del conflicte àrab-israelià: “Tous les regards sont sur Gaza, mais Gaza n’est que la moitié de l’histoire. Le groupe terroriste a lancé son premier barrage massif en espérant un échange rapide et décisif mais il a entraîné l’enclave assiégée dans la prochaine guerre contre le Hezbollah”.
Post Scriptum, 16 d’agost del 2022.
Ahir, a The Times of Israel: Tsahal: “Forte hausse des exportations de Gaza grâce au maintien du calme par Israël. Selon le responsable militaire, la politique visant à aider les civils tout en empêchant un renforcement des groupes terroristes a contribué à la hausse de plus de 300 %.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Voleu dir que l’aliança històrica: Israel, Aràbia Saudita, Egipte i EEUU, amb la UE com a teló de fons i principi dels conflictes, passarà a la història? no sé, no sé…però alguna cosa em diu que l’aliança Estats Units – Iran és molt més perillosa del que pensava abans de llegir el seu article, de fet tal com vostè explica, Egipte a anat a buscar el recolzament de Putin en un moment molt delicat políticament, atès la volada que ha pres el conflicte d’Ucraïna i les fatals conseqüències que es poden derivar per als interessos econòmics de la UE i geoestratègics dels EEUU. Tot siga que resulte més car “l’espart que l’escurà” i amb aquest casaments i divorcis tant accelerats algú vaja a parar al llit de la parella de l’altre i l’acalorament dels banyuts provoque una situació d’abast mundial no desitjada i és que de tant jugar amb els fils, aquests s’acaben trencant. Mentrestant ningú no es planteja de retornar tots els territoris als seus propietaris i únicament es pensa en silenciar Hamas, tirant terra sobre una massacre que ningú vol reconèixer, ni els més amics i obviant també la existència de Síria, Líbia, El Líban, un altre cop més en la història, ara però lligats de mans pels conflictes que hi viuen. La història sembla repetir-se i Palestina segueix a l’ull de l’huracà però amb un nou actor: El Kurdistan, podria ser que ara els kurds no fossin tant dolents i Israel s’haja de conformar en repartir el protagonisme sobre el territori, llavors els canvi d’aliances tindria un altre sentit. Tot plegat, fóra millor que cadascú es posés a casa seua, moltes gràcies per tota la informació.