Karl Popper (Viena, 28 de juliol del 1902 – Londres, 17 de setembre del 1994), fou un dels grans intel·lectuals del segle XX, filòsof i sociòleg, jueu austríac fugitiu del nazisme, va escriure durant la Segona Guerra Mundial (concretament entre els anys 1938 i 1943, publicat l’any 1945) un dels llibres cabdals del pensament polític contemporani, “The open society and its enemies” (La societat oberta i els seus enemics”, inexistent en versió catalana, malgrat el seu autor fou Premi Internacional Catalunya 1989) on contraposa el liberalisme pragmàtic i evolutiu als sistemes totalitaris, tancats i abstractes, com el nazisme i el comunisme. La seva obra és plenament vigent i serveix per explicar la confrontació entre les democràcies de tall occidental i el tercer totalitarisme: l’islamisme global emergent des de les entranyes del món musulmà.
A diferència del nacional-socialisme i del comunisme que maldaven per bastir un sistema superior al de les societats liberals, l’islamisme no es preocupa per materialitzar un model social i polític, ras i curt només utilitzen les tecnologies modernes per destruir les obres civilitzadores alienes a les societats musulmanes orientades exclusivament a preparar el trànsit a un paradís aliè al món real. Si bé l’islamisme políticament confrontat a la modernitat europea neix a començaments del segle passat a Egipte amb la fundació de la Germandat Musulmana, no és fins a l’any 1979 quan s’empara de l’estat iranià amb la revolució comandada pels aiatol·làs que neix el totalitarisme islàmic contemporani. El fet de ser Iran un estat majoritàriament xiïta dificulta que pugui liderar directament el món musulmà, però el seu exemple ha inspirat el gihadisme sunnita que no té hores d’ara un lideratge clar i que en la seva expressió més extrema arriba (Al Qaeda i similars) també a voler eradicar l’heretgia del xiisme.
La fulgurant irrupció del grup gihadista sunnita autodenominat Califat Islàmic s’explica per la combinació dels seus mètodes bàrbars i la divulgació del terror mitjançant les xarxes digitals, aconseguint així adhesions arreu del món musulmà. Similituds entre els gihadistes i els nazis són evidents, com assenyala Robert Rozett a The Times of Israel, essent l’odi a l’altre, (és a dir a la diversitat religiosa, política i cultural), el comú denominador de la ideologia genocida que comparteixen.
Teories de la conspiració, com la que ha posat en circulació l’eix Iran-Hesbol·là, segons la qual l’emergència del Califat islàmic (abans conegut com a ISIS) és una manipulació que serveix els interessos dels USA i Israel, només són per emmascarar la seva naturalesa originària emanada de la reacció del món islàmic contra la civilització occidental. De Beirut estant, periodistes afins a la milícia xiïta com Scarlett Haddad de l’Orient-Le Jour, o la corresponsal de la BBC al Pròxim Orient Suzanne Kianpour, han sigut de les primeres a fer córrer aqueixa brama. La realitat és tota una altra; els USA i Israel estan ensinistrant i armant els milicians kurds a Jordània per tal que puguin reprendre la lluita a l’Irac contra els gihadistes, mentre que els del Califat islàmic han intervingut activament contra l’exèrcit hebreu a l’Operació Marge Protector d’Israel a Gaza.
De totes formes, la teoria de la conspiració aplicada al Califat islàmic ha estat adoptada per l’esquerra europea (cas de l’holandesa Yasmina Haifi) i l’antisionisme global, (ell mateix una emanació de l’imaginari complotista que atribueix sistemàticament als jueus l’origen dels mals de la humanitat, com explica Perre-André Taguieff) per esquivar el deure de donar explicacions de la impassibilitat davant la barbàrie dels milicians gihadistes contra les minories nacionals i poder concentrar-se en la culpabilització d’Israel. L’article de Benjamin Kerstein, “The global pogrom“, publicat abans d’ahir al Jerusalem Post explica les causes últimes de la dimensió planetària de la judeofòbia que en bona mesura rau en el fracàs dels models socialistes i anticapitalistes en general a l’hora d’oferir una alternativa creïble i viable als reptes de la humanitat. Com ha escrit l’historiador portuguès Rui Ramos som davant “O regresso do socialismo dos idiotas“.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!