Comparteixo la valoració que acaba de fer pública Solidaritat Catalana per la Independència en relació a la trobada celebrada avui a Madrid entre els presidents de Catalunya i España que reprodueixo tot seguit.
“La gent de la Solidaritat sempre hem apostat pel diàleg. Aquesta ha de ser la via d’entesa entre les persones i els pobles, sens dubte. Dit això, no entenem la insistència del President Mas en mantenir un “diàleg obert” amb el Govern espanyol. Rajoy i la resta d’organitzacions i institucions espanyoles ja han dit desenes de vegades que estan en contra de la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya, i faran servir totes les eines que tenen a l’abast per evitar-ho.
Des de SI considerem que el marge pel diàleg amb les institucions espanyoles ja és clarament nul. En aquest context, veiem innecessari allargar encara més un diàleg amb algú que no et vol escoltar.
D’altra banda, ens preocupa que Mas hagi volgut insistir amb Rajoy en reformes del marc actual, fent especial incidència en el sistema de finançament. Creiem que la reforma de l’autonomia és incompatible amb l’aposta per un procés d’autodeterminació.
Finalment, celebrem que avui Mas hagi reiterat que manté la voluntat de celebrar el referèndum el proper 9 de novembre, ja sigui d’acord amb l’Estat o sense. Aquesta ha de ser l’actitud, el full de ruta de les institucions catalanes fins el 9-N. Desitgem que en aquest punt el President es mantingui ferm, sense renúncies ni dilacions, i tindrà la Solidaritat i el poble de Catalunya al seu costat.”
Post Scriptum, 4 d’agost del 2014.
El fet que el president Mas lliurés al seu homòleg espanyol una llista amb vint-i-tres reivindicacions sectorials pendents és una mostra del retorn a la tàctica de la puta i la ramoneta. Els mitjans de comunicació anuncien trobades entre les vice-presidentes dels respectius governs per subhastar el peix que ha d’anar al cove en vistes a trobar alguna justificació per si, finalment, el 9-N no hi ha consulta.
En aqueixa perspectiva comparteixo aqueix apunt de Jordi Brillas al seu facebook d’ahir mateix: “Els catalans vam cometre un greu error el 2012. Vam votar CyU, amb en Mas, per portar el Procés, i ERC, amb en Junqueras, per condicionar-los. I vam deixar SI, amb l’Alfons López Tena, l’Uriel Bertran Arrué, i la NúriaCadenes, a l’estacada. Creiem que havíem de donar suport als grans, covards i pendents d’interessos partidistes, i deixar fora als patriotes. I vam despertar la fera espanyola amb els covards. Ara tenim el que ens mereixem: volíem la Independència sense conflicte, i tenim el conflicte sense Independència. En som els únics responsables.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!