Ahir, diumenge, Andreu Barnils publicava a Vilaweb l’article “Nosaltres, els amics d’Israel” on fa una crítica superficial i arbitrària a l’actuació israeliana durant l’operació Marge Protector a Gaza que vull replicar a partir de les següents argumentacions.
En primer lloc, Barnils aparenta ignorar que en aqueixa fase del llarg conflicte àrab-israelià la iniciativa de les hostilitats va a càrrec dels diversos grups gihadistes, amb Hamàs al capdevant, armats i finançats per diversos estats musulmans, Iran especialment, que cerquen la destrucció de l’Estat d’Israel. Ni una paraula dedica a denunciar els propòsits genocides del gihadisme i els seus còmplices, com si aturant Israel les seves operacions militars d’autodefensa desapareguessin alhora les amenaces que pesen sobre el poble jueu, no solament els que viuen a Israel sinó els escampats arreu del món. Aqueixa omissió, per si sola, ja desqualifica la totalitat del contingut de l’article.
En segon lloc, el fet d’estar maridat amb una jueva nord-americana i haver viscut temporalment a Israel aproxima Barnils a la realitat sobre la qual escriu però no comporta automàticament la irrefutabilitat de les seves opinions. Els jueus nord-americans segueixen en bona part la línia de desconnexió dels USA envers Israel que està demostrant el president Obama arran de l’operació en curs a Gaza. La suspensió temporal de vols a Israel va ser una mesura de pressió per mirar de fer acceptar a Netanyahu les condicions de treva que Hamàs volia. Sortosament el futur d’Israel està en mans dels jueus que hi resideixen, inclús els que tenen aqueixa nacionalitat però viuen a l’estranger no poden votar a les eleccions. A l’hora present Israel confia més en Egipte, que també combat els gihadistes i manté tancada la seva frontera amb Gaza, que no pas en els USA que han optat per abandonar el Pròxim Orient a la seva sort tot cercant un quimèric compromís amb Iran.
Jo estic casat amb una coreana, visito cada any el seu país i m’he fet una idea clara del conflicte entre la dictadura genocida de Corea del Nord i el règim democràtic de Corea del Sud. Podria escriure sobre les deficiències del sistema polític sudcoreà però no deixaria de fer notar que en bona part deriven de la persistent amenaça de la monarquia comunista instal·lada a Pyongyang. I, per cert, casualment és un dels estats que ensinistra militarment Hamàs.
En tercer lloc, no sóc jueu, ni penso convertir-me a aqueixa religió, ni estic abduït pels encants d’aquella terra fins al punt de perdre el sentit crític, ni molt menys he fet d’Israel un mite equiparable al que han afaiçonat els antisionistes nostrats a base d’enaltir fanàticament la causa Palestina. Defenso Israel perquè contra aqueix estat convergeixen tots els totalitarismes (nazisme, islamisme, anticapitalisme), els mateixos que amenacen l’existència del poble català i perquè la divisòria entre els amics d’Israel i els antisionistes nostrats permet fer aflorar la contraposició de projectes que rauen al si de la societat catalana.
Finalment, en quart lloc, Andreu Barnils apel·la al seu article a la pressió dels amics sobre les organitzacions que no són capaces per si mateixes de reconduir les seves activitats, i esmenta els casos d’ETA i Terra Lliure. Precisament, dos processos de cessament de la lluita armada que he viscut en un cert temps de manera directa. En cap dels dos casos, els factors determinants van ésser exogens, sinó endogens, a l’hora de decidir el canvi d’estratègia. No conec precedents similars en cap grup gihadista, ni sé d’amics seus disposats a intentar convèncer els dirigents de cessar en els seus propòsits genocides, no solament contra els jueus sinó contra la civilització occidental en general. Ignorar aqueixa amenaça és una actitud suïcida, però, pel que es veu arreu d’Europa, i al nostre país dissortadament també, hom prefereix blasmar Israel.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un sol mot : Excel.lent !
Un article específic pels vassalls del poder, la ingenuïtat o la estupidesa.
Un sol mot: fastigós!
De debò goses comparar l’islamisme, (TOT l’islamisme) i l’anticapitalisme (una opció tan vàlida com el capitalisme, suposo) amb un règim genocida com el nazisme i et quedes tan ample? quins pebrots, noi
No el compara, l’inclou a la llista d’amenaces, el qual és un fet històric. El teu comentari és demagògic i descalificador sense cap argument de rèplica coherent. Típic de qui vol atacar sí o sí, sense aturar-se a reflexionar. Jo tampoc sóc jueva i no tinc cap predisposició a favor ni en contra, però al menys intento posar-me al lloc dels demés abans d’adoptar la postura que els mitjans han decidit que hem d’adoptar. Si jo em veiés amenaçada de mort per l’odi, em defensaria perquè és un dret sagrat. Que també hi hagin jueus fanàtics que sumats als islamistes fanàtics facin gairebé impossible la pau, no anul·la el fet de què a la mínima que Israel afluixés la seva capacitat de defensar-se, se’l carregarien de forma fulminant. I el que no ho vulgui reconèixer és ceg o no ho vol veure. Malauradament, el poble jueu, inclosos els que no són fanàtics i voldrien la pau, no es poden permetre no veure-ho, perquè els hi va la vida, i no és cap brama ni cap exageració.
Un 10 per l’article. M’entristeix, tanmateix, la ignorància i el simplisme dels que simplifiquen amb el tot o res, o sigui: tots els jueus són uns criminals i tots els palestins són uns angelets. Pregunteu als palestins de Gaza que no combreguen amb Hamàs ni el gihadisme i us explicaran que a molts els ha costat la vida. Com més coets llencin els de Hamàs més arguments tindran també els grups integristes d’Israel i més difícil serà arribar a cap acord. Recordeu que a Isaac Rabin el va assassinar un ultradretà israelià. La caverna, per desgràcia, no sols viu a les Espanyes, n’hi ha a tot arreu. No cal oblidar, però. que l’únic estat democràtic de la zona és Israel on partits polítics àrabs tenen representació al seu Parlament, la Knesset.
CARTA FUNDACIONAL DE HAMÁS. Per anar fent el vermut (de Reus, si pot ser)
Artículo 13) Las iniciativas, y las llamadas soluciones pacíficas y conferencias internacionales, están en contradicción con los principios del Movimiento de Resistencia Islámica. El insulto a cualquier parte de Palestina es insulto dirigido contra una parte de la religión. El nacionalismo del Movimiento de
Resistencia Islámica forma parte de su religión. Sus miembros se han nutrido de eso. Para izar el estandarte de Alá sobre su patria combaten. “Alá será el triunfador, pero la mayoría no lo sabe.”
De vez en cuando se llama a convocar una conferencia internacional que busque maneras de resolver la cuestión (palestina). Unos aceptan la idea, otros la rechazan por esto o por aquello, poniendo condiciones para acceder a que se convoque la conferencia y participar en ella. Conociendo a las partes
que constituyen la conferencia, sus actitudes pasadas y presentes hacia los problemas musulmanes, el Movimiento de Resistencia Islámica no considera que tales conferencias sean capaces de satisfacer las demandas, restaurar los derechos ni hacer justicia a los oprimidos. Esas conferencias sólo son maneras
de instalar a los infieles en la tierra de los musulmanes en calidad de árbitros. ¿Desde cuándo han hecho justicia los infieles a los creyentes? “Pero los judíos no estarán satisfechos de ti, ni los cristianos tampoco, mientras no sigas su religión. Di: La dirección de Alá es la dirección verdadera. Y ciertamente si sigues sus deseos, después del conocimiento que te ha sido dado, no tendrás protector ni defensor frente a Alá.” (C 2:120)
No hay solución para la cuestión palestina si no es a través de la Yihad. Las iniciativas, las propuestas y las conferencias internacionales son todas una pérdida de tiempo y empresas vanas. El pueblo palestino hace bien en no consentir que se juegue con su futuro, sus derechos y su destino. Como se
dice en el honorable Hadiz:
“El pueblo de Siria es el azote de Alá en la tierra. Él se cobra venganza por medio de ellos contra quien le place entre sus esclavos. Es impensable que quienes de ellos son hipócritas prosperen sobre los fieles. Ciertamente se extinguirán de dolor y desesperación.”
Artículo 13) Las iniciativas, y las llamadas soluciones pacíficas y conferencias internacionales, están en contradicción con los principios del Movimiento de Resistencia Islámica. El insulto a cualquier parte de Palestina es insulto dirigido contra una parte de la religión. El nacionalismo del Movimiento de
Resistencia Islámica forma parte de su religión. Sus miembros se han nutrido de eso. Para izar el estandarte de Alá sobre su patria combaten. “Alá será el triunfador, pero la mayoría no lo sabe.” De vez en cuando se llama a convocar una conferencia internacional que busque maneras de resolver la cuestión (palestina). Unos aceptan la idea, otros la rechazan por esto o por aquello, poniendo condiciones para acceder a que se convoque la conferencia y participar en ella. Conociendo a las partes que constituyen la conferencia, sus actitudes pasadas y presentes hacia los problemas musulmanes, el
Movimiento de Resistencia Islámica no considera que tales conferencias sean capaces de satisfacer las demandas, restaurar los derechos ni hacer justicia a los oprimidos. Esas conferencias sólo son maneras de instalar a los infieles en la tierra de los musulmanes en calidad de árbitros. ¿Desde cuándo han
hecho justicia los infieles a los creyentes? “Pero los judíos no estarán satisfechos de ti, ni los cristianos tampoco, mientras no sigas su religión. Di: La dirección de Alá es la dirección verdadera. Y ciertamente si sigues sus deseos, después del conocimiento que te ha sido dado, no tendrás protector ni defensor frente a Alá.” (C 2:120) No hay solución para la cuestión palestina si no es a través de la Yihad. Las iniciativas, las propuestas y las conferencias internacionales son todas una pérdida de tiempo y empresas vanas. El pueblo palestino hace bien en no consentir que se juegue con su futuro, sus derechos y su destino. Como se
dice en el honorable Hadiz: “El pueblo de Siria es el azote de Alá en la tierra. Él se cobra venganza por medio de ellos contra quien le place entre sus esclavos. Es impensable que quienes de ellos son hipócritas prosperen sobre los fieles. Ciertamente se extinguirán de dolor y desesperación.”
És el terror, imbècils.
http://martinito.blogspot.com.es/2006/01/la-carta-fundacional-de-hams.html
http://martinito.blogspot.com.es/2006/01/la-carta-fundacional-de-hams.html
i bon profit, Elfes i derivats.
Mots, dades manipulades, i al fons una “guerra“ geoestrategica que utilitza la religió, els infants i la cultura com a armament… Crims contra la humanitat, ocupació, poder… Teniu la força (desgraciadament sol ésser així) teniu els diners… ( “Venceréis, pero no convenceréis”… )
De qui parla?
Dels palestins (i els seus “germans” arabs que els han deixat tirats) que volen la desaparició d’Israel, i tant els hi fa les baixes civils d’un i altre costat?
O d’Israel, que es defensa -atacant, això sí- dels atacs que reben d’uns veïns que els volen fer desapareixer (i no per art de màgia)?
O de tots dos?
Atentament
Amb el permís del grandiós poeta: (… ) – dels
saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista. (… ) Parlo d`Israel, del poble
malalt; ferit d`orgull i fanatisme… Parlo de
victimes; de la nena que s`acomiada per
sempre
pel witter, perquè adverteix que les bombes la
mataran aquella nit. Parlo de desenes,
centenars, milers d`infans vexats, ferits,
assassinats per soldats hebreus, impunement
davant les càmeres. Parlo dels ‘ultratges
morals i dels actes
criminals’ d`una nació poderosament
deshumanitzada.
De col·legis destrossants, i hospitals, i cases
precàries…
Parlo de GENT, la GENT d`una i altra banda,
dels “germans“ (tal i com em va ensenyar la
meva cultura Cristiana), dels fills DE
PALESTINA I d`Israel (esclar…) d`alguns
companys de viatge que no conec, però que
ho son i requereixen de el més ardent dels
meus clams…
Parlo de perseguir els criminals allà on siguin,
fins i tot sota la terra. De no seguir sent
esclaus de la hipocresia i l`odi, de reaccionar
ARA.
Parlo Jo; català de cultura cristiana, de
llinatge occità i pell clara, dels “meus“…
perquè com deia l`estimat Ovidi Motllor, JO:
SEMPRE AMB ELS BONS!
Algú parla d’hipocresia i d’odi però s’oblida de denunciar que els centenars d’obusos llençats pels feixistes de Hamàs (per cert, qui els paga?) podrien causar també centenars de morts i ferits com els que malauradament s’ha produït a Gaza però que les defenses d’Israel ho han impedit. Qualsevol mort per violència política, social o religiosa és una derrota de la humanitat vingui d’on vingui.Els milers de morts palestins de Síria també, però sembla que, curiosament, aquests no interessen. No he vist cap manifestació condemnant les morts de Síria (amb el seu lider criminal, el “socialista” Assad, protegit per Rússia, ai làs!) i tampoc vaig sentir plors per l’assassinat de milers de Kurds a mans del líder “socialista” de l’Iraq, Sadam Husein. D’això en dic hipocresia. Potser que algú s’ho faci mirar.
És clar, Agustí, perquè la vida humana, el patiment humà, en el fons no els hi importa un cogombre, sempre i quan siguin ells els assassins. Ells van darrera de la seva agenda (com feien el nazis al 1934-35). I la resta del món badant, fins que se n’adonin. Però resulta que els israelians no volen ser l’aperitiu. Jo no els culpo.
Alguns miren molt poc, serà per això que no veuen les coses?… Guerres preventives, ja…. Per cert, “alguns“ no coneixen el Google? http://t.naciodigital.cat/index.php?seccio=fotos&IDgaleria=2005
En un article titulat ” Catalonia and
Kurdistan Look Beyond Preserving
Language and Heritage” el mitjà Rudaw, del
Kurdistan iraquià, recull els paral·lelismes
entre les dues nacions. El text repassa la
trajectòria de Catalunya, el seu passat
recent i les aspiracions independentistes
que equipara a les pretensions del president
kurd de l’Iraq, Massoud Barzani i les seves
recents declaracions “Un Estat kurd és de
camí”.
http://kurdiscat.blogspot.com/2014/05/la-premsa-kurda-es-fa-resso-de.html?m=1
http://www.nouscatalans.cat/index.php/entitats/7738-dissabte-dia-15-manifestacio-a-barcelona-solidaritat-amb-el-poble-de-siria-en-el-3r-aniversari-de-la-revolucio.html
Doncs això; FASTIGÓS…