Avui s’està respectant una treva humanitària de dotze hores (que pot allargar-se fins a vint-i-quatre) en els combats a Gaza des que el 8 d’aqueix mes les Forces de Defensa d’Israel varen inciar l’ofensiva per terra contra els llençaments de míssils sobre territori israelià. És un bon moment per fer recopilació dels principals esdeveniments i mirar de fer previsions sobre el futur immediat del conflicte àrab-israelià.
En primer lloc, com ja vaig fer notar en un primer apunt dedicat a aqueixa operació, és Iran mitjançant Hamàs qui s’està enfrontant realment a Israel amb la pretensió de destruir-lo com reiteradament han anunciat els fanàtics aiatollahs que comanden el país. Del 2007 ençà, quan Hamàs es fa amb el poder a Gaza, els iranians hi han bastit una infraestructura militar soterrània equiparable a la que disposa Hisbul·là a la frontera libanesa que confronta a Israel. Segons escriuen israelians coneguts meus, sembla ser que el segrest i l’assassinat de tres xiquets jueus va ser precipitat ja que la direcció d’Hamàs tenia previst llençar l’atac contra Israel aprofitant la celebració del Roix Haxanà, (l’any nou jueu, entre el setembre i l’octubre vinent). Els túnels d’atac estaven preparats per introduïr centenars de milicians habillats amb uniformes del Tshal i assaltar els kibbuts propers a la Franja de Gaza mentre que els míssils es llençarien contra Tel Aviv massívament. L’efecte sorpresa hauria d’anar acompanyat d’una intifada a Cisjordània i, potser, també d’un atac des del Líban a càrrec de la milícia xiïta entrenada i finançada també per Iran.
Les dimensions de la infraestructura i les capacitats ofensives d’Hamàs i els altres grups gihadistes -la Gihad Islàmica, especialmente- ha sorprès els militars israelians quan han entrat per terra a Gaza i han hagut de lluitar al subsòl, on encara no s’ha arribat a la fase la decisiva de la batalla: el desmantellament del bùnquer de comandament ubicat a sota del principal hospital de la ciutat de Gaza. Fins allavòrens el govern d’Israel no pot acordar una pau estable amb l’ANP i hores d’ara hom és lluny d’aqueixa eventualitat.
D’una part perquè la mateixa ANP fa costat a Hamàs en aqueix conflicte (ahir va convocar un “Día de la ira” al West Bank que s’ha saldat amb -com a mínim- cinc morts entre els palestins que seguien també la crida a la tercera intifada feta des de Gaza. Turquia i Qatar donen suport econòmic i diplomàtic a les organitzacions palestines, front a Egipte i Aràbia Saudí que els hi donen l’esquena, mantenint tancat el pas fronterer amb Gaza. El pes del combat el suporten els palestins però l’estratègia la dissenya Iran, que segons les cròniques de la periodista de l’Orient-Le Jour de Beirut Scarlett Haddad, refelectint el punt de vista d’Hisbul·là, aqueix atac contra Israel des de Gaza és la resposta iraniana a l’emergència del Califat Islàmic a Síria i l’Iraq, que segons ella està finançat per Aràbia Saudí i beneficia a Israel i els seus aliats kurds.
D’altra part, també som lluny d’un acord de pau, perquè la mediació dels USA a la regió cada cop és menys influent sobre Israel que prioritza la seva seguretat als interssos d’Obama per aturar negociadament l’accés d’Iran a l’armament atòmic. Enmig d’aqueixos combats a Gaza ha passat gairebé desapercebuda la claudicant actitud de les potències occidentals que s’havien fixat com a límit per arribar a una entesa amb Iran el propassat 20 de d’aqueix mes i han acabat acceptant posposar fins al novembre el topall a les inútils negociacions amb el règim teocràtic iranià.
Sembla ser que la poc habitual compareixença de Nasrallah a l’aire lliure, a Beirut, ahir al vespre era per proclamar la “victòria” de la resistència palestina a Gaza front a Israel, pensant que el govern hebreu s’avindria a la treva d’una setmana proposada per Kerry. Les víctimes civils són la conseqüència volguda per Hamàs en emprar la población com a escut humà per així acusar de retruc a Israel de crims de guerra i en res importen als islamistes que adoren la mort més que la vida. En tot cas, és rellevant l’afirmació d’un alt dirigent iranià avui mateix segons la qual Hamàs només ha fet servir un tres per cent dels mitjans que els hi han estat lliurats.
A Europa, a diferència de Rússia i Xina que observen un silenci prudent, la histèria antijueva ha rebrotat amb força arreu del continent tot confluint a les manifestacions d’odi a Israel neonazis, islamistes i anticapitalistes de tota mena. La parcilitat dels mitjans de comuniació europeus i catalans en contra del poble jueu és manifesta, presentant la seva autodefensa com una agressió, per això recomano la lectura de les rigoroses análisis del conflicte que publica el digital israelià Debka, (www.debka.com) especialitzat en terrorisme i intel·ligència.
Post Scriptum, 27 de juliol del 2014.
El govern d’Israel ha perllongat unilateralment vint-i-quatre hores més la treva humanitària, fins a la mitjanit d’avui diumenge, tot preveient que Hamàs no s’hi afegirà. A més, l’executiu presidit per Netanyahu ha qualificat l’actitud de l’enviat dels USA de totalment lliurat a les pretensions palestines fins al punt que Kerry s’havia compromès via Qatar a asumir les condicions proposades per Hamàs per un alto-el-foc de llarga durada. Per la seva part, la periodista libanesa propera a les fonts informatives d’Hisbul·là publicà a l’Orient-Le Jour de Beirut el proppassat 23 un article clarificador titulat, “À Gaza, la réponse stratégique de l’Iran aux manoeuvres israéliennes…”.
Post Scriptum, 28 de juliol del 2014
Per conèixer la interpretació d’Hisbul·là sobre el conflicte en curs a Gaza recomano la lectura de l’article que publica Scarlett Haddad a l’Orient-Le Jour d’avui titulat “Les messages de Nasrallah”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!