als candidats europeus la seva opinió i sobre tot el seu compromís per denunciar el cas.
Impedir la vertebració de l’eix mediterrani entre Catalunya i el País Valencià és una prioritat per mantenir a qualsevol preu l’artificial unitat de mercat espanyola i així afavorir la radialitat comunicativa de Madrid. Res a canviat, doncs, en l’estratègia del centralisme infraestructural espanyol malgrat la prioritat atorgada per la UE a aqueix traçat nostrat.
Cal demanar explicacions al Govern de la Generalitat que a través del conseller Homs ha manifestat haver-se’n assabentat pels mitjans del que estava fent el Ministerio al tram en qüestió. I més en concret al conseller Santiago Vila, responsable del departament directament competent en aqueixa matèria i que avui no ha sortit a respondre davant la ciutadania pel seu silenci còmplice o per la seva incompetència. De moment, ERC no ha anat més enllà de denunciar l’actitud furtiva del Ministerio i alertar dels seus previsibles incompliments. Josep Andreu no ha volgut fer una interpretació política -que és evident- del comportament interessadament mesell de Santiago Vila davant del poder espanyol que reiteradament l’afalaga pel seu posicionament polític procliu a les tesis de Duran Lleida.
Post Scriptum, 22 de maig del 2014.
Ahir, a Tarragona, el conseller Santiago Vila en un acte electoral de CIU va “alertar” que el tecer fil no s’està construint com s’havia dit a l’inici per part del Ministerio de Fomento. Fora d’això no ha anunciat cap resposta ni cap exigència en defensa dels interessos catalans més enllà del seu plany estèril, que no és altra cosa que una forma vergonyant de complicitat amb el poder espanyol.
Post Scriptum, 4 de setembre del 2014.
“Per entendre Santi Vila“, cal llegir l’article de la politòloga Aurora Almendros publicar ahir al digital Directe.cat.
Post Scriptum, 26 d’octubre del 2017
La dimissió de Santiago Vila com a conseller del Govern de la Generalitat culmina una trajectòria política -sempre claudicant- des del si dels successius executius en els quals (incomprensiblement) sempre ha mantingut posicions contradictòries amb el procés independentista engegat al 2010.
Post Scriptum, 7 de desembre del 2018.
Ahir, Germà Bel va publicar a l’Arab un article punyent anunciant unan victòria de l’integrisme espanyol que ha passat desapecebuda: la inclusió definitiva de Madrid en el corredor ferroviari mediterrani finançat per la UE, un projecte culminat per l’actual govern del PSOE i que ha comptat amb la passivitat còmplice dels autonomistes nostrats, durant dècades, no només imputable a l’infame Santiago Vila. El traçat radial és irreversible però per si sol no garanteix l’exit de la megalòpoli madrilenya ni tampoc impedeix, tot bi que en dificulta la viabilitat, la nostra independència ni l’articulació progressiva en tots els terrenys de l’eix València-Barcelona.
Post Scriptum, 13 de febrer del 2020.
Les impostures de Santi Vila són reiteradament amplificades per la premsa col·laboracionista nostrada, llibres sense suc ni bruc, únicament dedicats afer apologia de la submissió al poder espanyol, obviant el caràcter estructural de la dominació i l’espoli, davant el qual es va plegar quann tenia responsabilitats de govern. Punyent retrat, el que fa d’ell, Josep Reixach a Vilaweb: “Les ¨bones persones¨ de la dreta catalana”.
Post Scriptum, 8 de març del 2023.
Ahir, a Vilaweb: “La pluja de milions deixa eixut el corredor mediterrani i rega el corredor atlàntic. Madrid destinarà 16.000 milions al corredor atlàntic, vuit vegades més que la inversió executada al corredor mediterrani d’ençà del 2018″. A veure quê diuen l’actual Govern de la Generalitat i el de la Generalitat Valencina ?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!