Jaume Renyer

Gairebé al mateix temps que Gerry Adams era alliberat sense càrrecs després de quatre dies d’interrogatoris policials, el Tribunal Constitucional espanyol denegava la llibertat provisional per Arnaldo Otegi i els altres encausats que ja han complert tres quartes parts de la condemna.

Els conflictes d’Irlanda i Euskal Herria no són comparables però tenen en comú que en ambdós casos els processos de resolució pacífica han estat iniciativa dels  respectius moviments d’alliberament nacional, i encapçalats per dirigents que al seu moment havien militat en les organitzacions armades que eren a la primera línia de l’enfrontament amb l’ordre estatal establert.

Gerry Adams personifica l’independentisme combatiu irlandès que ara és camí d’esdevenir la força  determinant en el conjunt dels sistema polític que està emergint a resultes dels acords de pau del 1998. El cas de l’assassinat executat per l’IRA l’any 1972 pel qual ha estat interrogat Adams forma part d’aquell passat tancat fa setze anys amb un acord polític que va tenir conseqüències judicials prescrivint les responsabilitats multilaterals dels implicats en els fets d’armes.

Allò que no pot presciure és que les víctimes siguin dignificades i els seus familiars coneguin la veritat, el nom dels responsables inclòs, un pas imprescindible perquè puguin demanar perdó i els descendents acceptar-lo. Això és una política de reconciliació, no pas d’enquistament de la venjança. Aqueix és el camí que han seguit els pobles que han resolt veritablement els conflictes que els han traumatitzat tot distorsionant la seva evolució històrica. No conec el cas concret que afecta Gerry Adams, però pel que sé del sistema judicial britànic fins ara les seves decisions s’han caracteritzat per afavorir la consolidació de la pau civil i l’establiment de la democràcia a Irlanda del Nord. 

Conec més de prop la trajectòria d’Arnaldo Otegi i el seu paper fonamental en el final definitiu de l’activitat armada d’ETA, una realitat fàctica a la qual s’hi ha arribat per una evolució unilateral del conjunt del moviment d’alliberament nacional basc, sense cap acord prèviament consensuat amb els representants de l’Estat espanyol, a diferència del que va succeir a Irlanda del Nord. No hi ha hagut ni negociació política, ni canvis legislatius, ni -conseqüentment- variació jurisprudencial, ja que l’ordre estatal espanyol aparenta ser immutable, i fins i tot aliè, a les dinàmiques de canvi nacional que es viuen a Euskal Herria.

Otegi i els altres dirigents abertzales empresonats amb ell treballaven políticament per fer possible democràticament un canvi estructural al Païs Basc. La doctrina oficial els imputa que els seus objectius estan contaminats per l’existència d’una organització que practica la violència, quan han estat precisament els condemnats qui han aconseguit que aqueixa violència acabés. Otegi continuarà a la presó fins complir íntegrament la condemna, privant a la societat basca d’un líder polític capaç d’arribar a tenir una capacitat de lideratge nacional equiparable a la que avui té Gerry Adams al seu país. Les autoritats estatals britàniques han assumit la responsabilitat de resoldre el conflicte nord-irlandès, les equivalents espanyoles estan permanentment instal·lades en el conflicte contra les nacions prohibides, que deia Sergio Salvi al seu llibre titulat així l’any 1973.