De res, massa

Telegrames des de Sarrià de Ter

9 d'agost de 2008
Sense categoria
0 comentaris

Res per declarar !

Fa un parell de temporades que a casa participem activament a la colla gegantera del nostre poble : els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter.

El moviment geganter és una bonica manifestació festiva de cultura popular i, de fet, ja fa anys que els seguim d’una manera o altra : cercaviles, fires, festes majors… Disposem de dues parelles de gegants: en Baldiri i la Carmeta –d’una edat venerable i un pes exagerat- i en Cinto i la Maria –més lleugers i veritables estrelles de la colla. S’hi afegeix en Quimet, un gegantó que els fa companyia i una sèrie de capgrossos que animen actuacions, balls i diades. Els nostres fills ja tenen una edat que els permet participar : la Maria Mercè fa el que pot amb el tambor al grup de músics; l’Enric ja es veu amb cor de dur el gegantó, la meva muller és l’ànima mater de la Montserrat, un capgròs nascut en motiu del 25è aniversari de l’escola i a mi, essent un zero a l’esquerra en qüestions instrumentals, per motius de volum, miren de posar-me sota les faldilles d’algun d’ells.

 

El món geganter (no ho hauria dit mai), a banda de ser festiu, folklòric, tradicional i culturalment arrelat al país, sembla que és motiu de les més inversemblants notícies. És possible que recordeu que l’any passat un gegant de la colla de Peramola va fer caure la gorra d’un mosso d’esquadra. Rocafesa el Boig és un gegant amb braços mòbils que, en voltar, reparteixen clatellots i l’agent no va retirar-se convenientment al pas de la comitiva.  La cosa va acabar als jutjats de Solsona amb el geganter denunciat per falta de respecte a l’autoritat.

 

Avui, llegim estupefactes al Punt que la colla gegantera de Malgrat es veié en el tràngol d’haver d’abandonar els seus gegants a la duana de la frontera amb Andorra, després de participar-hi a la Festa Major. El motiu: la manca del document ATA, un paperot que empara el trasllat temporal de mercaderies entre països. En absència de justificants, factures i llicències d’importació, el trio de gegants quedà retingut a les dependències, com qualsevol altre material de contrabando intervingut.

 

Déu meu. Que lluny que queden aquelles èpoques que a la duana miraven i regiraven els maleters  per veure quants cartrons de Camel i quantes ampolles de Johnnie Walker baixaves, però quanta aigua ha de caure, encara, per aconseguir reconvertir de manera passable alguns cervells …

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2961676

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!