Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

18 d'agost de 2013
1 comentari

Plany pels cristians del Pròxim Orient

La venjança desfermada pels islamistes egipcis contra els cristians coptes arran de la destitució del president Morsi per part de l’exèrcit és observada amb un silenci impotent per l’església i els catòlics europeus. Una actitud que requereix algunes reflexions.

 

Els fets sanglants que estan tenint aqueixa setmana a Egipte tenen, pel que fa als coptes, una causa immediata. El premi Nobel de la pau, El Baradei, l’imam de la universitat islàmica Al Azhar i el patriarca copte van donar suport explícit al cop d’estat contra el govern dels Germans Musulmans. Els dos primers personatges s’han desmarcat ràpidament de la posterior repressió contra els islamistes, mentre que l’església copta hi dona suport com a mesura d’autodefensa davant la neteja ètnic-religiosa que estan patint, des de fa anys, per part de l’integrisme islàmic.

La persecució dels cristians no és un fenomen ni recent, ni exclusiu d’Egipte. Les primaveres àrabs ràpidament han deixat pas als hiverns islamistes arreu on esclatat les revoltes. Els conflictes d’Iraq, el Líban i Síria tenen en comú que les minories cristianes són víctimes fàcils d’abatre i a baix cost mediàtic i polític. Sense milícies pròpies que defensin les seves comunitats, els cristians només poden aixoplugar-se sota la precària i conjuntural protecció d’un exèrcits estatals que no tenen aqueixa missió entre les seves prioritats. Tampoc poden esperar el retorn dels temps passats, quan la presencia de les tropes colonials britàniques i franceses a Orient els donaven cobertura. L’opció mes anhelada és la fugida cap a Europa o Sudamèrica, però només són uns pocs els que poden arribar a fer el salt, la majoria son massa pobres per poder pagar-se el viatge.

Cap organització no governamental cristiana prepara rutes d’evasió i acollida als països catòlics europeus, ni tan sols suport econòmic i moral in situ. Ni tan sols els mitjans de comunicació paren compte amb el seu sofriment, ans al contrari se’ls silencia expressament com es fa amb les realitats incòmodes. La seva causa no té propagandistes, ni flotilles de la llibertat, ni pacifistes solidaris que vagin a fer estada entre aqueixes comunitats amenaçades. Els progres europeus -cristians o no- que es mouen majoritàriament en terres àrabs, bon nombre dels quals catalans, fan costat als moviments islamistes amb els quals comparteixen l’obcecació comuna de l’antisionisme. Solidaritzar-se amb els coptes no és una causa que estigui en voga i més quan a Europa mateix el paper de l’església i els valors que teòricament representa estan en decadència.

La principal responsabilitat, però, d’aqueix abandó recau en els papats de Benet XVI i Francisco, entestats a llençar crides al respecte mutu amb els musulmans que ningú no respon al mateix nivell. Els teòlegs que, com Hans Kung, malden per consensuar una ètica interreligiosa universal no troben interlocutors a la seva alçada. El fet l’islam no tingui una única autoritat religiosa no eximeix als imams, als intel·lectuals musulmans, als responsables polítics dels estats islàmics de denunciar el totalitarisme islamista. Sense una deslegitimació des de l’intern mateix de la comunitat de creients -umma- no serà possible vèncer moralment aqueix fenomen emergent arreu del món, però especialment als països àrabs.

L’únic estat del Pròxim Orient on els cristians no són perseguits és Israel, on s’està donant als darrers anys una progressiva incorporació de joves àrab-cristians a l’exèrcit, superant la pressió dels musulmans contra aqueixa decisió que suposa un tombant estratègic en la comunitat cristiana fins ara reticent a assumir plenament la seva condició de ciutadans israelians. Significativament, aqueix pas en l’entesa judeu/cristiana es presentat pel corresponsal del diari Publico com una mostra d’islamofòbia, quan és el contrari, un precedent per a un canvi similar amb la comunitat musulmana, especialment si el procés de pau en curs arriba a bon port.

Post Scriptum, 21 d’agost del 2013.

La posició del Vaticà respecte de la situació que viuen els cristians al Pròxim Orient està sintetitzada en aqueix article de L’Orient-Le Jour de Beirut aparegut ahir mateix.

Post Scriptum, 30 de setembre del 2013.

Finalment, una iniciativa europea en ajuda dels cristians d’Orient, segons publica abans d’ahir L’Orient-Le Jour.

Post Scriptum, 3 de març del 2014.

L’Orient-Le Jour publica abans d’ahir aqueix eloqüent reportatge: “Les chrétiens du Moyen-Orient vivent leur période de déclin la plus spectaculaire, et c’est irreversible”.

Post Scriptum, 13 d’octubre del 2014.

Els cristians sirians han pres les armes per autodefensar-se de l’amenaça gihadista, segons descriu aqueix informe de L’Orient-Le Jour de Beirut.

Post Scriptum, 30 de novembre del 2016.

L’arquebisbe de Basora Habib Hormuz Al-Naufali reclama fa quatre dies des de les pàgines de Le Figaro “Il faut une loi pour protéger les Chrétiens d’Irak comme les Indiens de l’Amérique”.

Post Scriptum, 26 de desembre del 2016.

Aqueix Nadal ha passat sense gestos significatius dels catòlics catalans, (menys encara per part del món mediàtic nostrat i dels governants), envers els cristians d’Orient i això que mitjans com el francès Le Figaro han  fet reportatges evidenciant la dràstica disminució de la població cristiana al Pròxim Orient que ha passat en un segle de ser el vint per cent a menys del cinc dels actuals habitants de la regió on va néixer aqueixa religió. Concretament, Betlem, on Jesús va venir al món, l’any 1950 la població cristiana arribava al 86% mentre que enguany només és del 12 %, segons el National Catholic Reporter. L’assetjament dels diversos règims islamistes (turcs, sirians, libanesos, palestins) han provocat l’èxode d’aqueixes poblacions ancestrals, essent només Israel l’únic estat on creixen els cristians i on no se’ls persegueix.

Post Scriptum, 24 de juliol del 2017.

Avui, Le Figaro entrevista l’analista francesa especialitzada en geoestratègia de l’Orient Mitjà, Caroline Galactéros, que analitza les condicions del retorn dels cristians a lez zones alliberades del Kurdistan iraquià, “Les chrétiens font les frais d’enjeux qui les dépassent très largement“.

Post Scriptum, 18 d’agost del 2019.

El proppassat 21 de juliol als Perspectives Papers número 1.232, del BESA Center, apareixia aqueix report d’Edy Cohen titulat: “The 20th Century Against the Jews of the Middle East: Will the Christian Suffer the Same Fate ?”

Post Scriptum, 23 de desembre del 2023.

Ahir, a Le Figaro, una informació impossible de trobar a la premsa nostrada: “Dans une indifférence relative ou à géométrie variable, le nombre de chrétiens d’Orient n’a cessé de diminuer cette année, alerte Tigrane Yégavian, chercheur à l’institut chrétiens d’Orient et auteur de «Minorités d’Orient les oubliés de l’Histoire» (Rocher, 2019). «Arménie, Irak, Syrie, Gaza… En 2023, la situation des chrétiens d’Orient s’est aggravée partout».

  1. S’ha de dir tot: els dirigents coptes van donar total suport al cop d’Estat, juntament amb els salafistes. El cop d’Estat va estar en contra d’un govern que va sortir arran d’unes eleccions democràtiques (les primeres en la història d’Egipte). És normal que la gent s’emprenyi.

    Li paso un enllaç d’un mitjà de comunicació que en parla sovint de la situació dels cristians als països amb majòria musulmana (www.protestantedigital.com/ES/Internacional/articulo/17077/Es-desgarrador-ver-el-derramamiento-de-sangre).

    Un consell: no miri’s segons quins mitjans de comunicació (parlo per l’artícle de Público). Un senyor que escriu “iglesias evangelistas” i “También es común que las autoridades locales europeas no autoricen la construcción de mezquitas en sus municipios, una medida que por supuesto no se aplica con las iglesias.” dóna fe de que és un ignorant o que vol intoxicar amb la seva mala fe (o totes dues coses).

    Atentament, i bona setmana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!