Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

15 de juny de 2013
1 comentari

Les diferències que separen Clément Méric i Lee Rigby

El proppassat 22 de maig va ésser assassinat el soldat britànic Lee Rigby a plena llum del dia i al bell mig de Londres per dos islamistes fanàtics amb ciutadania anglesa. Quinze dies més tard, Clément Méric, un jove bretó antifeixista moria a resultes de l’agressió d’una colla de neonazis francesos a ple centre de París.

 

Vistos des de Catalunya ambdós crims han tingut un tractament mediàtic desigual i ben poques reflexions aprofundides pel que fa als moviments socials de fons que aqueixes morts exterioritzen. D’una banda, des de fa anys és perceptible arreu d’Europa el ressorgiment dels nacionalismes de caire supremacista (a Hongria, Grècia, Espanya i Franca, entre d’altres països) que enllacen amb els partits feixistes i nacional-socialistes anteriors al 1945. D’altra banda, també recentment ha emergit un gihadisme islàmic personificat per joves europeus d’ascendència àrab o conversos que rebutgen frontalment el model socio-cultural occidental fins al punt de promoure-hi la implantació d’una cosmovisió totalitària inspirada en l’integrisme musulmà. El soldat Rigby i l’estudiant Méric han estat respectivament víctimes d’aqueixos totalitarismes que irrompen amb força arreu d’Europa.

La resposta política davant aqueixes morts ha estat feble i contradictòria. Dissortadament no hi ha hagut una resposta congruent i clara de les autoritats de la Unió Europea competents en matèria de seguretat, reflectint dramàticament l’absència de direcció política comunitària mes enllà de l’àmbit financer i pressupostari. No hi ha criteris comuns entre els governs estatals sobre com fer socialment creïbles els valors democràtics que aparentment inspiren la construcció europea i a partir dels quals cal combatre els totalitarismes, vells i nous, que amenacen la pau i la llibertat de tot el continent.

Fora de les institucions, també resulta alarmant el silenci dels intel·lectuals que podrien aportar un punt de deslegitimació moral als missatges justificadors d’aqueixos assassinats que circulen a traves de les xarxes socials i els ambients d’on han sorgit els autors dels atacs mortals. La comunitat islàmica britànica s’ha desmarcat dels propòsits adduïts pels dos fanàtics que van matar Rigby i el Front National de Marine Le Pen s’ha desvinculat dels referents polítics als quals apel·len els qui van matar Méric. Però no n’hi ha prou amb aqueixes declaracions puntuals per aturar l’ascens dels totalitarismes feixista i islàmic en nom dels quals hom postula la violència per acabar amb el model de cohesió social, democràcia parlamentària instaurat després del 1945.

A escala catalana, el panorama tampoc és gaire engrescador: silenci i indefinició generalitzades. Amb alguna concreció significativa de la desorientació general que viu en el terreny ideològic el nostre país: avui mateix ha tingut lloc una jornada de debat organitzada per la plataforma Unitat contra el feixisme i el racisme a la seu barcelonina del Centre Cultural Islàmic Català. S’hi ha parlat de la mort de Clement Méric, però no de la del soldat Rigby, s’ha blasmat el ressorgiment del feixisme però i de l’ascens del gihadisme entre nosaltres se’n ha dit alguna cosa ? No hi ha totalitarismes justificables i altres condemnables, la defensa dels drets de les persones i els pobles és incompatible amb els règims comunistes, feixistes i teocràtics que es basen precisament en la seva negació. Aqueix és el punt de partida ineludible de tota política democràtica digna d’aqueix nom.

Post Scriptum, 5 de juny del 2021.

La crònica de Le Figaro sobre la manifestació en memòria de Clément Méric a París és un compendi de la “lluita compartida” entre els neo-antifeixistes selectius i el jihadisme pro-palestí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!