Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

17 d'octubre de 2012
0 comentaris

Diguem prou al sindicalisme espanyol

A les properes setmanes hi ha dugues convocatòries sindicals apel·lant a una vaga general contra les polítiques dels governs estatal i català. La primera està prevista pel 31 d’aqueix mes, l’altra pel 14 de novembre.

 

Ni l’una ni l’altra responen interessos de la majoria social catalana, malgrat la primera estigui convocada en nom del sindicalisme llibertari i l’altra del social-reformista. La dinàmica de conflicte entre l’ordre estatal i la catalanitat socialment emergent és aliena als plantejaments dels convocants, centrats en el marc espanyol de relacions socials.

Per tant, sense referir-se a l’espoli econòmic i a la dominació política que s’imposa al nostre poble, són iniciatives alienes als nostres interessos nacionals i no haurien de ser assumides com a pròpies pel conjunt del moviment independentista, ni pels sindicats nacionals catalans. I més quan el balanç de la vaga general del 29 de març d’enguany a Catalunya no pot ser més contraproduent per a la causa de la llibertat del nostre país i la seva projecció internacional.

Post Scriptum, 3 de setembre del 2017.

Avui, oficialment, CCOO de Catalunya ha desestimat cridar als seus a afiliats a donar suport i participar al referèndum d’independència de l’1 d’octubre vinent al·legant que no té prou garanties democràtiques, obviant que es el mateix govern espanyol qui fa tot el que pot perquè no hi siguin totes. Si finalment el poder espanyol impedeix per la força que es pugui celebrar i reprimeix els parlamentaris catalans i el Govern de Catalunya, també s’abstindran de convocar una vaga general de protesta perquè tampoc tindrà prou garanties democràtiques ? Vergonya, sindicalistes, vergonya !!!

Post Scriptum, 7 de novembre del 2017.

L’únic sindicat que promou l’aturada de país de demà: “La Intersindical-CSC convoca Vaga General pel pròxim dimecres 8 de novembre, iniciant-se a les de les 00.00 hores, en resposta a la precarietat instaurada en el món laboral a través de les successives reformes laborals dutes a terme els darrers anys. Així mateix, la Vaga General vol ser una resposta a l’empobriment de la classe treballadora a causa dels salaris baixos imperants, generadors d’una pobresa del voltant del 20% dels treballadors/es en actiu. Veiem com una part important de la classe treballadora no pot afrontar les despeses mínimes per assegurar una subsistència digna mentre que, per altra banda, desapareixen milers de milions d’euros en l’opacitat del rescat a la banca.

Convoquem, també, aquesta Vaga General per exigim la derogació del “Real Decreto Ley 15/2017 de 6 de octubre de medidas urgentes en materia de movilidad de operadores econòmicos dentro del territorio nacional” pels seus efectes lesius en el món del treball i teixit productiu català, afavorint la deslocalització d’empreses del nostre país i afectant greument l’economia catalana i la classe treballadora.”

Post Scriptum, 8 de novembre del 2018.

Avui fa un any de la vaga general convocada per la Intersindical-CSC, una experiència reeixida que com diu el portaveu del sindicat Sergi Perelló ahir a Vilaweb: “El 8-N va demostrar que és possible fer una vaga general sense els sindicats del règim del 78“.

Post Scriptum, 24 de febrer del 2019.

Encertat retrat de “Joan Coscubiela i la patronal” dibuixat per Andreu Barnils avui a Vilaweb tot evidenciant la impostura dels sindicalistes del règim, messells amb el poder espanyol i bel·ligerants contra l’independentisme català.

Post Scriptum, 13 de juliol del 2019.

Les declaracions del capitost de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, criticant l’ANC per la seva campanya de consum estratègic tot arrenglerant-se amb la patronal catalana aplegada al FTN que ha encapçalat la reacció contra l’independentisme. “No hi ha les condicions per fer una revolució a Catalunya”, diu. Ni hi seran mai si és per ells.

Post Scriptum, 23 d’octubre del 2019.

Pere Martí resumeix aqueix vespre a Vilaweb la fi de l’entrisme sindical que els independentistes han fet històricament a UGT i CCOO (darrerament també a la CGT), explicant com les respectives direccions madrilenyes els han cridat an l’ordre per no assistir a la manifestació per la llibertat de dissabte vinent.

Post Scriptum, 17 d’octubre del 2021.

L’any 1997 Joan Puigcercós pacta amb el secretari general de la UGT de Catalunya que militants de les JERC creïn Avalot com a organització juvenil del sindicat espanyol amb la finalitat de bastir un espai d’intersecció socio-polític i una escola de quadres professionals de la burocràcia sindical i la partitocràcia. Des d’allavòrens Esquerra s’ha inhibit de la responsabilitat de forjar una estructura bàsica de construcció nacional com és dotar l’independentisme d’un sindicat català, tasca que de fa més de trenta anys està assumint la Intersindical-CSC. ERC al llarg de procés iniciat al 2010 ha mantingut el suport impertorbable a la UGT malgrat l’animadversió històrica dels ugetistes envers  la causa nacional catalana i ha persistit en el propòsit d’establir una base social i electoral comuna amb l’espai socialista espanyol a Catalunya. Aqueix capteniment és incompatible amb tota mena d’estratègia d’alliberament nacional i mostra que la satèl·lització d’ERC respecte del PSOE no és conjuntural sinó estructural en tots els àmbits, com s’ha fet patent en el capgirament d’aqueix partit del 2017 ençà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!