El grau de normalització de la llengua a les Illes havia assolit bons resultats durant aqueixos trenta anys d’autonomia, molts dels quals han transcorregut estant el PP al govern. Amb l’arribada de José Ramón Bauzá a la presidència autonòmica després de la majoria absoluta assolida ara fa un any, les elits castellanitzades han passat a encapçalar l’ofensiva del supremacisme espanyol, mediàtica, judicial i política per tal de degradar el català a una situació marginal.
Un cop més es demostra que la qüestió nacional expressa el conflicte social entre els sectors addictes a l’ordre establert i la població que està sotmesa a l’hegemonia dels primers. El PP atacant la llengua arreu dels Països Catalans el que pretén és consolidar el sistema de dominació política espanyol deixant de banda els interessos autòctons -mallorquins en aqueix cas- als quals no atorguen cap prioritat.
Emulant els seus coreligionaris valencians, el nou PP balear s’afegeix a la processó dels que ofereixen “noves glòries a Espanya” desconnectant-se de la realitat social que els envolta. La concepció integrista i dogmàtica d’una Espanya irreal i fallida que el PP representa encén un conflicte a les Illes que requereix una resposta política, no només cultural, contraposant-hi un projecte de societat nacionalment autocentrat en la mallorquinitat i els valors democràtics que han configurat històricament el poble català en el seu conjunt.
La llengua catalana està perdent batalles a nivell institucional: les sentències reiterades contra l’ensenyament en català, les reformes legals per excloure’l de l’administració, etcètera, però ha de renéixer com a component essencial d’un projecte de construcció social global de la nació catalana emergent. A les Illes i arreu dels Països Catalans.
Post Scriptum, 24 de novembre del 2016.
L’Institut d’Estudis Catalans ha donat el vist-i-plau a una nova Gramàtica de la Llengua Catalana que pel cap baix fa que hom ens plantegem com ho fa Jordi Badia des de Vilaweb si en apropa encara més a la llengua castellana, la dominant en la vida social de tots els territoris catalano-parlants dins el Regne d’Espanya. La degradació del català és un fenomen social irreversible sense un estat independent, però l’IEC amb les actituds manifestades al voltant de la polèmica desfermada per la nova gramàtica ja demostrat que tampoc s’ha resistit a aqueixa tendència.
Resta confiar en la resposta cívica dels catalans com apunta el redactor de Vilaweb: ” Finalment, m’agradaria saber encoratjar els lectors a deixar de plànyer-se pel deteriorament del català i començar a actuar. Parlar bé, escriure bé, redreçar la llengua és possible. Tot és retrobar el camí (formant-se, llegint bons autors, i organitzant-se i reivindicant, si cal). Si fa quaranta anys vam engegar a dida els ‘bocadillos’, els ‘pastels’ i les ‘peluqueries’ i vam entendre que ‘tenir que’ es deia ‘haver de’, per què no podem continuar foragitant els estrangerismes que ens desvirtuen el català de sempre i fer-lo evolucionar amb recursos propis? Ens en podem sortir. De més verdes en maduren.” Gestes així només són possibles en pobles amb una voluntat de supervivència nacional excepcional com és el cas del poble jueu, tan menyspreat entre el comú de nosaltres que ningú gosa posar-lo com a exemple.
Post Scriptum, 12 de juny del 2019.
L’article de Josep-Lluís Carod-Rovira el proppassat 9 al Punt/Avui, “La llengua prescindible”, reflecteix el moment actual de la manca de defensa política del català per part dels mateixos independentistes.
Post Scriptum, 23 d’abril del 2020.
Avui, Sant Jordi, dia de lluita per la llengua pels independentistes s’escau llegir aqueix article de Carles Castellanos, publicat el proppassat 17 d’aqueix mes al portal Llibertat.cat: “La lluita per la llengua, superar confusions i ideologies subalternes“.
Post Scriptum, 23 de novembre del 2020.
Jordi Ginebra i Serrabou, catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili, publica avui a Vilaweb una lúcida reflexió dins la sèrie d’articles dedicats a l’estat d’emerència que viu la nostra llengua: “L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?:
Quan es parla de la situació actual de la llengua sovint s’argumenta que el català és un idioma que s’utilitza molt. I que té poder d’atracció. Certament: és difícil qüestionar la vitalitat del català. Fins i tot hi ha dades contundents. En algun àmbit no institucional, com ara el radiofònic, el català és hegemònic a Catalunya. La presència del català a internet està molt per damunt del que li correspondria pel nombre de parlants. I cal dir el mateix de la versió en català de la Viquipèdia. Podríem adduir altres exemples.
Però la qüestió no és aquesta. La qüestió és que l’anàlisi de la situació fa descobrir símptomes catastròfics. I una cosa és compatible amb l’altra. Ens pot servir aquest símil: de vegades una persona amb una malaltia greu pot fer vida normal i mostrar-se plena de vitalitat (almenys durant un temps). O aquest altre: un negoci pot donar un bon rendiment fins i tot quan se sap que el sector al qual pertany té els dies comptats.
Podem continuar amb aquests dos símils. Ni el malalt es curarà, ni el negoci perviurà, si no s’hi fan actuacions d’urgència. I el fet és que avui no hi ha cap pla previst per afrontar els símptomes catastròfics que presenta el català. No en tenen cap les autoritats polítiques, i els parlants, potser enlluernats per la vitalitat que encara mostra el català, no són conscients que aquest pla és necessari. Per això no tenen inconvenient a usar el castellà quan no caldria: a renunciar constantment a la seva llengua.
El procés independentista dels últims anys, a més, no ha tingut efectes positius en relació amb el català. Més aviat al contrari. La voluntat d’obtenir l’adhesió de la població de primera llengua castellana ha frenat qualsevol plantejament d’exigència en matèria lingüística. I ha emergit, en certs sectors adversos o indiferents a la independència, la percepció que parlar en català va associat a l’opció independentista: el rebuig de la independència, llavors, ha implicat el rebuig del català. Els símptomes hi són. El negacionisme és paralitzador. Hi som a temps. Però cal posar-hi remei ara mateix.”
Post Scriptum, 23 d’abril del 2021.
Punyent editorial de Vicent Partal, ahir a Vilaweb: “Ofegar Sant Jordi, enderrocar la llengua catalana. Pretenen enderrocar la llengua, perquè és evident que l’enderrocament de la llengua és l’enderrocament de la nació.”
Post Scriptum, 29 d’agost del 2021.
Ahir, Vilaweb publicava una entrevista a Jordi Badia<badia, cap d’estil de VilaWeb, que ha publicat ‘Salvem els mots’, molt més que un toc d’alerta sobre l’ús del català: “Que no ens aixequin la camisa: si no hi fem res, anem cap a l’extinció”. El seu posicionament contrasta brutalment amb l’estoicisme lingüístic de Francesc Xavier Vila, el nou secretari de política lingüística de la Generalitat de Catalunya, també a Vilaweb el proppassat 15 de juliol: “Hem de deixar reposar el terme ‘bilingüisme’ perquè ens perjudica”.
Post Scriptum, 28 d’octubre del 2021.
Jordi Badia analitza a Vilaweb l’InformeCat 2021 presentat per la Plataforma per la Llengua, “Les urgències del català: onze males notícies i una de bona“, del qual cal destacar aqueixa dada: La tendència més alarmant: els joves van abandonant la llengua.
“Una de les dades més preocupants del report de la Plataforma per la Llengua és que constata que el català és “abandonat” pel jovent. El document pren de referència l’enquesta d’usos lingüístics a les Illes. Es pot veure que no tan sols l’ús del català entre els joves és molt baix (d’un 20,6%, en contrast amb el 48,2% dels més grans de seixanta-cinc anys), sinó que fins i tot hi ha un percentatge notable de joves catalanoparlants que es comuniquen d’entrada en castellà. A l’estudi es comparen els joves que canvien la seva llengua per comunicar-se i el resultat és rotund: si els castellanoparlants que es comuniquen d’entrada en català són tan sols un 1%, els catalanoparlants que es comuniquen d’entrada en castellà són un 7,5%. Pot semblar un percentatge baix, però indica una actitud i una tendència que, si no es capgiren, marquen el camí de la desaparició progressiva de la llengua.”
Post Scriptum, 9 de novembre del 2021.
Ahir, a Vilaweb, Jordi Badia deia a la presentació del seu llibre ‘Salvem els mots’: “No hi ha hagut prou coratge per a defensar la llengua”. Aqueixa és una responsabilitat dels governants i polítics que ho han permès, especialment en ple procés independentista.
Post Scriptum, 11 de novembre del 2021.
Ahir, Vicent Partal dedicava l’editorial de Vilaweb al cas exemplar del professor de la UAB Jordi Juanico: “El català simplement ha estat arraconat per un seguit de circumstàncies que són fàcils de capgirar“. El proppassat 4, havia recomanat sobre la situació del català: “Tot comença en un mateix“.
Post Scriptum, 12 de juny del 2022.
Abans d’ahir Vicent Partal a Vilaweb: “Adeu a la immersió. El catalanisme no havia naturalitzat mai el castellà a Catalunya de la manera que s’ha fet aquesta setmana”.
Post Scriptum, 25 de febrer del 2023.
Vicent Partal, fa quatre dies a Vilaweb: “La lamentable incoherència dels mitjans en català. No conec cap diari del món, entre els que es reclamen de la premsa de qualitat, que no tinga veneració per la llengua en què es publica. Hi ha mitjans catalans que no ho entenen, això. Que hi ha mitjans en català que no tenen ni el mínim respecte per la llengua i per allò que significa, que no hi donen ni la mínima importància. No tan sols privats, públics també –i, sobre això, la deriva de TV3 és especialment il·lustrativa”.
Post Scriptum, 24 de setembre del 2023.
Llibre recomanat: “El parlar bleda. Una anàlisi de l’esfondrament de la fonètica”, de Gabriel Bibiloni, (Nova Editorial Moll, Palma, 2023). Jordi Badia i Pujol en fa una magnífica ressenya a Vilaweb el proppassat 21 de maig.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!