Manuel Valls i Galfetti, alcalde d’Evry (una ciutat de la rodalia de París) i dirigent del PSF, acaba de publicar un llibre titulat “Sécurité: la gauche peut tout changer” (Éditions du Moment, París, 2011) sobre l’estat de la seguretat pública a França. Tot i que està preferentment orientat a intervenir a la campanya de les eleccions presidencials de l’any vinent les seves reflexions també són aplicables a Catalunya.
La primera qüestió a destacar és el mèrit de Valls abordant una matèria complexa com és la relacionada amb la seguretat pública i fer-ho des de postulats d’esquerres, plenament democràtics i inspirats en els valors republicans. Immediatament després de l’aparició del seu llibre ja s’han sentit veus autodenominades “progressistes” titllant-lo d’autoritari i populista per la determinació i claredat amb que parla de l’autoritat legítima com a força cohesionadora d’una societat lliure.
Valls parteix d’aquesta constatació: “L’histoire de la gauche est marquée par une parfaite dichotomie, voire une schizophrénie idéologique lourde, en matière d’ordre et de sécurité. Le peuple de gauche et ses leaders sont traversés depuis les origines par une ligne de fracture entre d’un côté l’ordre, et de l’autre les libertés. D’un côté, l’autoritarisme, de l’autre, la révolte. D’un côté, la police, de l’autre, les individus. D’un côté, l’ordre complice des élites économiques, de l’autre, le progrès social émancipateur pour les travailleurs” (pàgina 51).
Sobre la política de Sarkozy en matèria de seguretat diu el següent: “Aujourd’hui, comme l’a souligné Domminique Monjardet, la police se Sarkozy, centralisée, jacobine, est exclusivement orientée vers une police d’ordre. Elle vise principalment à sécuriser l’État, ses représentations, ses bâtiments publics, les déplacements officiels de ses responsables et, aussi, à contrôler les soulèvements sociaux qui pourraient déstabiliser ses institutions. Cette action essentielle ne peut résumer, à elle seule, toute une doctrine de sécurité. Elle est très loin nottamment de la police que les Français attendent: une institution dédiée à la sécurité des citoyens” (pàgina 70). El propòsit de Manuel Valls és “répondre au besoin de sécurité tout en se préservant de toute dérive autoritaire et sécuritariste” (pàgina 160).
L’autor és alhora diputat i alcalde d’Evry, a la perifèria parisenca, una de les poques ciutats d’aquestes característiques on el grau de convivència i seguretat és dels més reexits, gràcies a unes polítiques públiques orientades a aquesta finalitat des de la creació d’aquesta “ville nouvelle” pràcticament del no-res, a començaments dels anys seixanta del segle XX. Conec la ciutat perquè hi vaig fer una estada l’any 1985 per estudiar l’urbanisme metropolità becat pel Ministerio de Administraciones Publicas. Evry era un poblet de mil habitants fa cinquanta anys, quan la planificació territorial del Gran París engegada pel gaullisme va decidir crear-hi una ciutat de dos-cents mil habitants. No ho van assolir del tot, i l’aluvió de població nouvinguda va alterar les previsions interclassistes i interculturals inicials.
Manuel Valls parteix d’una concepció republicana de la llibertat i de la gestió de l’espai públic, preservant la laïcitat com a única forma de convivència fronts als totalitarismes sectaris i religiosos emergents en els territoris on els referents d’autoritat i cohesió tradicionals estan reculant.
Post Scriptum, 17 d’agost del 2016.
A una entrevista al diari La Provence, Manuel Valls raona la prohibició del burkini tot afirmant encertadament que és: “Une vision archaïque de la place de la femme dans l’espace public“.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!