Joan Solà i Cortasa (1940-2010) ha estat un referent de la catalanitat, la personificació dels millors valors que impregnen la nostra identitat col·lectiva com a poble, la tenacitat, el rigor, la ironia, el treball, la sobrietat, el sentit de la continuïtat, entre d’altres.
Post Scriptum, 2 de novembre del 2010.
A més dels comentaris rebuts, alguns amics via facebook i d’altres telefònicament, m’han fet saber que els ha decebut i entristit la referència que faig a Solé-Tura. Certament, el qualifico d’enemic de la causa de la llibertat del poble català perquè crec que aquesta va ésser realment la seva posició fonamental al llarg de la seva trajectòria política. Va combatre frontalment el dret d’autodeterminació del poble català, negant que li sigui aplicable, i sobretot, des de l’any 1966, en escriure “Catalanisme i revolucció burgesa” va establir les bases de la contraposició entre qüestió social i qüestió nacional.
Malgrat que historiadors eminents com Josep Termes o Pere Anguera van refutar les seves tesis mai la admetre les crítiques. Per a ell, l’independència era una opció reaccionària quer calia neutralitzar. Vaig seguir atentament les seves intervencions en els debats sobre els Països Catalans on va dir que la independència anava contra els immigrants, vaig ésser alumne seu durant dos anys quan impartia classes a Dret de la UB, i he llegit els seus llibres contra el dret d’autodeterminació del poble català. Titllar-lo d’enemic no és cap menyspreu, és definir la seva actitud contra l’independentisme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Trobo, Jaume, i ja em dispensaràs la sinceritat, que tens una obsessió amb en Jordi Solé Tura. Titllar-lo d’enemic de la llibertat del poble català és fer un grà massa, i posar-lo al costat d’en Samaranch, em sembla una pura injúria.
Vols dir que no hi tens cap compte personal amb ell, amb en Solé.
Lamentables comentaris i al.lusions.
Pere
Doncs crec que en Renyer té raó. A nivell ideològic, en Solé Tura fou tant o més demolidor contra la llibertat dels Països catalans que en Samaranch. Un fou en català còmplice del feixisme, i això, òbviament és gros, però l’altre contribuí a insultar, menystenir i atacar la capacitat de resistència nacional. Solé-Tura. com altres fou un precursor dels genocides de Ciudadanos
Solé Tura, Francesc Carreras, Sánchez Carreté, Montilla, la Mieras, el Joan Ferran, l’Iceta, etc, etc… pura púrria al servei de l’espanyolisme
Siguem realistes, en Samarach va dur una olimipiada a Barcelona i va posar la ciutat al mapa del món. En Joan Solà, a qui ningú li nega el seu esforç i la seva bona intenció, va “inventar” una immersió en català que acabarà sent immersió en castellà. Bones intencions les del Sr. solà, pero minsos resultats. Tant si agrada com si no, es ben clar que el pais te mes a agrair a en Samaranch que no pas a en Solà. Pel que fa a Sole Tura, doncs que descansi en pau pero que no torni.
Suposo que en un pais com Catalunya en elq ue ser d’esquerres és el mes fonamental el que he dit es anatema, però les coses son com son.