Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

5 d'agost de 2010
1 comentari

Llibres (XCI)

“Le livre noir du communisme. Crimes, terreur, repression”, de Stéphane Courtois, Nicolas Werth, Jean-Louis Panné, Andrzej Paczkowski, Jean-Louis Margolin, Éditions Robert Laffont, París, 1997.

 

Aquest llibre, aparegut ja fa tretze anys, (i editat en castellà per Planeta, l’any següent, i per Ediciones B, enguany) certament no és cap novetat però malgrat els anys transcorreguts encara resulta una obra de consulta ineludible per comprendre l’essència del comunisme realment existent (no pas la caboria intel·lectual que en va teoritzar els fonaments) arreu del món. Des d’aleshores ençà han estat publicades obres especialitzades que analitzen detalladament el cas soviètic, però no n’hi ha pas gaires que analitzin els processos polítics en curs a països encara dominats per partits comunistes, com per exemple Corea del Nord o Zimbabwe.


Els autors, tots ells estudiosos de prestigi a les universitats franceses, se centren en la vessant violenta que ha acompanyat la implantació dels règims comunistes arreu. Els genocidis, com els patits pels pobles d’Ukraïna i Kamputxea, les repressions sistemàtiques com a tècnica de control de la població, són analitzades amb rigor i precisió. En resum, el llibre és una bona panoràmica per aproximar-se a un fenomen que ha marcat la història del món al segle XX i que, malgrat la constatació del caràcter pervers d’aquest sistema de dominació política, per a alguns el tardocomunisme europeu encara és un projecte vàlid a la Catalunya actual.

Post Scriptum, 5 d’agost del 2018.

L’historiador anglès Keith Lowe al seu llibre panoràmic “Continente salvaje. Europa después de la Segunda Guerra Mundial” (Galaxia Gutenberg, 2015) distingeix entre els partits comunistes de l’Europa soviètica instruments d’un sistema totalitari, mentre reconeix que “el comunismo en Europa occidental era un movimiento enormenente popular y en gran medida democrático” (pàgina 326).

  1. No conec aquest llibre però el cercaré perquè m’interessa molt el tema. Certament caldria que els dogmàtics tardocomunistes que tenim la desgràcia de patir al nostre país llegissin obres com aquesta o com l’esborronador Gulag d’Anne Applebaum. Lamentablement, no crec que ho facin… estan acostumats a escoltar i llegir només el que els referma en les seves tossudes aliances amb el totalitarisme comunista.
    Salutacions!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!