La crida que han formulat avui Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran en pro d’una candidatura de solidaritat catalana per la independència pot ésser el revulsiu que necessita la política institucional catalana per sortir de l’atzucac de l’autonomisme.
Ben segur, i els promotors ho saben, la seva crida no tindrà l’abast al que teèoricament aspiren, CIU i Esquerra, ja tenen fetes les llistes i prioritzen els seus objectius a curt termini. Els primers podran governar pràcticament en solitari i els segons han tancar un pacte corporatiu entre els clans que monopolitzen la direcció -minvant- de l’històric partit republicà.
Però sí que poden fer realitat l’aspiració que hi hagi una candidatura independentista transversal que aplegui l’anhel independentista que sociològicament s’ha demostrat emergent entre el poble català. A més, significativament, Joan Laporta esvaeix els dubtes i confirma amb el compromís adquirit avui el seu pas a la lluita política, no pas amb Reagrupament -que no ha assolit el seu objectiu- sinó amb dos dels referents del moviment cívic de les consultes per la independència.
Post Scriptum, 20 de juliol del 2018.
Vuit anys després Solidaritat és un projecte polític que va tenir una presència efímera, però rellevant per rupturista, al Parlament però a partir del 2012, en restar-ne exclòs ha entrat en vies d’extinció. Dels tres fundadors, Joan Laporta no és en actiu políticament, Alfons López Tena ha esdevingut un ressentit que fa el joc a l’espanyolisme i només Uriel Bertran manté la militància. SI va ser l’intent més seriós (a banda de la CUP) per obrir una tercera opció renovadora al si de l’independentisme capaç de superar la dicotomia CIU-ERC. Hores d’ara és la Crida Nacional per la República qui assumeix aqueixa responsabilitat absolutament necessària per dotar al republicanisme català d’una direcció amb voluntat i capacitat estratègica.
Post Scriptum, 21 de juliol del 2021.
La Crida Nacional per la República va ser a la fi un projecte fallit, Solidaritat en canvi s’ha mantingut de manera coherent i malgrat haver donat suport a Junts per Catalunya no s’hi ha integrat, aportant una visió crítica que comparteixo plenament a la vista de l’evolució del nou govern de la Generalitat pactat amb ERC: “Comunicat sobre l’acord de govern entre Esquerra i Junts per Catalunya:
L’Executiva Nacional de SI, reunida en sessió extraordinària el dimarts 18 de maig de 2021, davant la proposta d’acord de Govern i Legislatura entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, manifesta el seu desacord amb el document «Acord de Govern».
En aquest sentit, el considera inconcret, mancat d’objectius clars i buit del contingut de com FER EFECTIVA LA REPÚBLICA.
Considerem que la unitat per la unitat és una fal·làcia quan aquesta no té per objectiu clar i determinat FER LA INDEPENDÈNCIA.
Solidaritat manifesta el total desacord amb l’afirmació continguda al document segons el qual “Compartim que només un referèndum d’autodeterminació acordat amb l’estat espanyol pot substituir el mandat polític del referèndum de l’1 d’octubre de treballar per fer real la República catalana”. L’afirmació d’un referèndum acordat ens semblava un debat superat i és totalment contrari al mandat de l’1 d’octubre.
Solidaritat no donarà suport a cap partit o coalició per continuar fent autonomisme “sine die”, amb arguments buits amb el pretext de la unitat, un nou referèndum o una mesa de diàleg que sabem que no porta enlloc.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!