Avui, la Mesa del Parlament de Catalunya ha rebutjat -per unanimitat-, per segon cop, admetre a tràmit una iniciativa legislativa popular a fi i efecte que l’assemblea legislativa catalana assumís la convocatòria d”un referèndum d’autodeterminació -aquesta vegada- pel 25 d’abril de l’any vinent.
La primavera passada, ja és va produïr el mateix pronunciament amb motiu d’una altra iniciativa legislativa popular promoguda -en termes idèntics- pels convocants de la marxa dels “Deu mil catalans a Brussel·les“. La resposta a aquella decisió va venir d’Arenys de Munt on l’Ajuntament, a proposta del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA), va decidir convocar la consulta sobre la independència de Catalunya, el 13 de setembre darrer.
L’argumentació de la Mesa del Parlament ha estat també idèntica: la iniciativa no s’ajusta ni a la legislació vigent, ni a les competències de la Generalitat de Catalunya. Certament, des d’un punt de vista estrictament jurídic, això és així, tot i que hi ha raons per fonamentar un altre mena d’acord. Però, pels partits parlamentaris que teòricamente estan a favor del dret d’autodeterminació (CIU, Esquerra i ICV), aquesta no hauria de ser una qüestió menor en termes polítics. Aquestes formacions van votar favorablement, ara fa precisament vint anys, a favor de l’exercici del dret d’autodeterminació del poble català quan les circumstàncies ho fessin possible. Amb dues dècades no n’han tingut prou per trobar la via per fer possible aquest compromís, ni tan sols són capaços de formar una majoria parlamentària i de govern favorable a aquet dret inalienable.
Es tracta d’una qüestió de congruència: si CIU i Esquerra impulsen les consultes convocades per entitats cíviques a nivell municipal, no poden aduir que no és legal fer el mateix al Parlament impunement. I votar a favor de la desestimació de la iniciativa, amb el precedent jurídic i polític que això suposa, tampoc. Com poden dir alguns, (Esquerra, concretament, que la hipotètica llei de consultes populars permetrà és un pas cap a l’exercici del dret a decidir). En darrer terme els membres de la Mesa, si no volien votar un acord presumptament no ajustat a la legalitat, podien haver-se abstingut, però votar en contra de l’admissió a tràmit és una decisió política injustificable des d’un punt de vista nacional català que tindrà repercussions negatives per a tothom quan l’Estat espanyol l’invoqui com a antecedent, arribat el cas.
Post Scritum, 27 de gener del 2022.
Arran de l’escàndol de les “llicències per edat” atorgades pel Parlament al seu personal durant el mandat d’Ernest Benach un amic m’ha fet recordar que després de la manifestació de rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional a Barcelona el 10 de juliol del 2010 convocada per Òmnium amb el lema “Som una nació i nosaltres decidim“, (que pot considerar-se el punt de partida del procés independentista), la mesa del Parlament, presidida per Ernest Benach, sense cap recança desestimaria per tercer cop -pocs dies després- una proposta d’ILP per l’autodeterminació impulsada per Alfons López Tena i Uriel Bertran en nom del moviment de les consultes. La rèplica d’Alfons López Tena, allavòrens promotor de les consultes locals per la independència, no l’he trobada en versió original, però sí reproduïda en blocs com el de J. Soler i Àlvarez el 18 de juliol del 2010. El text porta per títol, “Credibilitat i enganys. Rèplica a Ernest Benach” i reflecteix la impostura crònica d’aqueix personatge nefast per Catalunya:
“En un gest insòlit i lloable, Ernest Benach ha explicat les raons del seu vot en contra a la Mesa del Parlament, junt als representants de tots els altres partits, a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de convocatòria i regulació de consulta popular no referendària per copsar l’opinió sobre la independència de la Nació catalana. És lloable perquè per ací els polítics no acostumen explicar les raons de les seves decisions, llàstima que el sr. Benach, de raons, poques, i de desqualificacions als promotors, moltes. No m’arrossegarà per la mateixa ignominiosa estultícia de criticar el dit que assenyala la lluna, vejam els fets, i les raons del sr. Benach:
Primer fet: el Tribunal Constitucional espanyol ha anul.lat la competència de la Generalitat sobre referèndums, malgrat no estar recorreguda, i el Govern espanyol ha requerit la Generalitat d’incompetència. Té sis mesos per a recòrrer la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum aprovada pel Parlament, abans o després de les eleccions ho farà, a la seva conveniència, i llavors el TC suspendrà la llei i l’anul.larà. Via morta. Nosaltres, com a Comissió Promotora del Referèndum, no enganyarem el poble mobilitzant-lo per recollir centenars de milers de signatures en un procés que el Govern espanyol i el TC al seu servei estroncaran quan els hi plagui. Si el partit del sr. Benach vol fer-ho com a tàctica electoral, que ho faci i en respongui.
Segon fet: el TC accepta la plena competència de la Generalitat sobre consultes populars no referendàries. Via viva. És per això que vam presentar la ILP votada en contra pel sr. Benach, seguint el model de la convocada i organitzada per l’Ajuntament de Barcelona sobre la Diagonal, aprovada pel partit del sr. Benach, que es va celebrar sense permís del Govern espanyol sense que ningú la recorregués ni anul.lés.
Tercer fet: Segons la llei, la Mesa del Parlament només pot denegar una ILP per incompliment de requisits, el més important Que tingui per objecte alguna matèria sobre la qual la Generalitat no té atribuïda la competència. No caben valoracions polítiques ni de conveniència, votar en contra per aquests motius és prevaricar. Per aquesta raó tots els representants dels partits admeteren a la Mesa ILP per prohibir les curses de braus, i per a establir doble xarxa escolar en català i en espanyol, quan com és notori no tots estan d’acord en aquestes mesures.
Quart fet: Entèn la Mesa per unanimitat, és a dir ERC, CiU, IC, PSC i PP, sr. Benach inclòs, que la Generalitat no té competència, front al TC espanyol que ha dit que sí que en té.
Passem a les raons del sr. Benach:
Primera raó: Motius diversos . No sóc endeví, si els explica els llegiré i acceptaré, o replicaré.
Segona raó: si algú promou una ILP per a suprimir un impost, per exemple l’IBI, l’impost de bèns immobles, trobaria moltes simpaties. Ês possible fer aquesta ILP? Per descomptat que no. De fet, ni tan sols es pot admetre perquè no està previst en la llei. Afegeixo jo que la llei prohibeix ILP sobre materia tributària (article 1). Què té a veure això amb la que ha votat en contra el sr. Benach? Se m’escapa.
Tercera raó: I és aquí on rau la trampa de la ILP de la consulta. Primer, per utilitzar una eina que no és vàlida i que no té cap mena de recorregut, perquè si el Parlament l’aprova, automàticament l’advocat de l’Estat, en nom del govern de l’Estat la suspèn d’ofici. I aquí s’ha acabat el referèndum!. No dura ni 30 segons. Oblida el sr. Benach que no es tracta de cap referèndum, que l’advocat de l’Estat, a les ordres del Ministre de Justícia espanyol, pot impugnar però no suspendre res, això només ho poden fer els Jutges, i que la temença d’un recurs no és causa legal per votar a en contra a la Mesa (recorden allò de prevaricar?). Si qui mana a la Mesa és l’advocat de l’Estat, la solució és senzilla, suprimim-la i que prengui les decisions l’advocat de l’Estat. Ens estalviaríem set sous.
Quarta raó: la llei també deixa clar que no es poden presentar ILP sobre la mateixa qüestió en la mateixa legislatura. Això no és cert, no s’ha presentat cap sobre consulta popular no referendària. Com que el sr. Benach la confon amb un referèndum (vegi’s punt anterior), pensa que sí. No és cert, i ben clar ho ha dit el TC, la diferència entre una i altra cosa, i que la Generalitat no té competències sobre referèndums i sí sobre consultes populars no referendàries. No és el mateix el bou que la bèstia grossa.
Cinquena raó: Acceptar la ILP era donar per morta la llei de Consultes i acceptar la sentència del TC. La realitat és la que és, vegi’s el primer fet. La llei de consultes l’ha mort el TC i l’enterrarà el Govern espanyol quan li plagui. Recordin els amables lectors que la prevaricació plana, només pot refusar la Mesa una ILP per les causes legals establertes, i aquesta no ho és.
Sisena raó: És la que ha donat la Mesa amb el vot del sr. Benach, que se n’oblida o l’amaga: manca de competència de la Generalitat. No cal el TC espanyol per anul.lar competències, ja ho fan els partits catalans, inclòs el del sr. Benach. És una forma de no acatar la sentència, ser encara més retallador que el TC.
Per últim, crec que hi manca la veritable raó de la unanimitat de tots els partits a la Mesa, inclòs el del sr. Benach i el meu: és la resposta unitària a la manifestació, som una nació però nosaltres no decidim res, decideixen ells, els partits, en el marge que Espanya els hi permet. Nosaltres, el poble, estem per a votar cada quatre anys les seves llistes tancades i bloquejades, i manifestar-nos al carrer si ens ve de gust. Volen els partits el monopoli de les decisions i de l’agenda política, és una reivindicació gremial, corporativa i autoritària. No volen la democràcia, sinó la partitocràcia, i encara s’estranyen de no tenir credibilitat. Els càrrecs, sr. Benach, no donen credibilitat, la dóna el poble, i mai no la dóna si se l’enganya i se n’adona. No es pot enganyar tothom per sempre.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…llavors com ara, la ILP fou rebutjada abans de poder aplegar signatures. Ni tan sols han deixat recollir-ne. I no és veritat que no s’ajusti a la legalitat. Organitzar una consulta no és organitzar un referèndum, i l’únic que ha de fer el Parlament és retocar el text (una vegada admesa la proposició, si hagués prosperat la ILP) per salvar els obstacles. Això feia el Pla d’Ibarretxe, el qual fou impugnat pel govern espanyol. En el nostre cas, ja no cal que el govern impugni res, perquè els impugnadors els tenim a la mateixa Mesa del Parlament.
És molt trist el que està passant a Catalunya a nivell dels actuals partits polítics. Per altra banda, davant d’aquesta situació els ciutadans reivindiquem pel nostre propi peu allò que els polítics no fan i això comença a ser una evidència difícil de tapar, molt difícil, encara que noticies com aquesta no sortin en portada o no arribin a tothom. El sentiment de la voluntat d’independència que s’està destapant (que no vol dir que fos inexistent) crec que comença a moure la gent, en persones, en grups i en masses. Jo confio plenament amb els moviments i plataformes ciutadanes i crec que davant aquest moment clau de la nostra història hem d’anar al màxim i amb el cap ben alt, res de conformismes ni demanar permisos que està clar que això no ens porta en lloc.
Somio amb Catalunya lliure, i el que més m’ilusiona és que és un somni compartit, i que està deixant d’estar a l’inconscient per passar al plànol de la consciència, la realitat.
No tinc molt clar que es pugui exigir, però crec que juridicament hi ha l’obligació de fer un referendum legal , ( i no només una consulta ) si el TC modifique un sol article, una sola coma de l’articulat de l’Estatut.
Entenc que a més de l’obligació moral, el referendum seria plenament legal, a més seria vinculant i no pas consultiu, i crec que a més pels “sacro-sants” de la constitució seria un referendum constitucional!
Tot sembla indicar que la retallada del TC serà més lleu de la inicialment prevista, però igualment hi haurà retallada, i es modificarà el text refrendat pel poble de Catalunya.
Per tant, entenc que s’haurà de tornar a consultar el poble de Catalunya per tal que refrendi o no la retallada del TC.
No sé com ho veus.
Es pot exigir?
Aquí si que tocaria que a més de la societat civil que s’ha està motivada i mobilitzada, els partits polítics que propugnen l’autodeterminació ERC-ICV-CIU és mullin d’una vegada i facin campanya per un NO sobiranista/independentista a la enéssima retallada de l’Estatut
.