El monestir de Santa Maria de Poblet i els seu entorn desprenen energia i vitalitat que s’encomanen a qui hi acudeix amb el cor obert i la ment desperta.
Ahir i avui ens hi hem aplegat, un cop més, els quatre juristes del departament de dret públic de la Universitat Rovira i Virgili que redactem per encàrrec del departament de Governació i Administracions Públiques del Govern de la Generalitat diversos avantprojectes de llei en matèria d’organització territoriali govern local. Ahir per trobar-nos, vam dinar al restaurant del càmping de Prenafeta on s’hi menja bé i a bon preu (especialment m’agraden els cargols amb pebre i el conill a la cassola). Havent dinat, un cop arribats al monestir saludem al “pare Paco”, el monjo responsable de l’hostatgeria (fill de l’enyorat actor i humorista Paco Martínez Soria). Ocupem sempre el mateix allotjament, on treballem rodejats de l’ambient d’austeritat monàstica i paisatges acollidors. Amb Josep Ramon Fuentes, Xavier Forcadell i Juan Ignacio Soto formem un equip ben avingut que coincidim en sentir en aquest indret unes mateixes sensacions de tranquil·litat i creativitat que fan la feina productiva i plaent.
Cada volta que venim a Poblet fem la mateixa ruta gastronòmica: el sopar a la Fonda dels Àngels és la recompensa que esperem amb entusiasme de jovençans. L’amabilitat i bellesa de les pubilles de la casa engresquen la conversa i la cuina tradicional de la terra que hi serveixen completa la sensació de viure plegats moments de felicitat ben escassos de trobar. El bacallà esqueixat, el xai a la brasa (i les patates fregides), els postres de músic, el cava de Carles Andreu, completen la vetllada. Encara tenim temps per la passejada nocturna per l’esplanada del monestir, aspirant la catalanitat austera i ferrenya que s’hi respira en aquesta fresca i estelada nit, mentre Xavier recita de memòria lletres de Vicent Torrent (Al Tall). Aquest matí, enllestim la feina (després d’esmorzar a la Fonda Fonoll), els portàtils treuen fum, i ens conjurem un altre cop per dinar a la Fonda dels Àngels un altre cop abans de dispersar-nos, cadascú cap a ca seva, amb energies renovades i el treball acomplert. Com fan uns amics israelians, brindem per la vida, la terra i la llibertat i amb bons desitjos pel Juli Gens, company que aquest cop no ha pogut venir per motius de salut però que ha estat amb nosaltres a través dels escrits que ens ha fet arribar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!